tag:blogger.com,1999:blog-73151951416508386842024-03-04T20:21:00.808-08:00ELS LLIBRES TRANQUILSBlog amb informació dels llibres, recomanacions i activitats d'en Pep Molist, bibliotecari i escriptor.pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.comBlogger52125tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-2873259016153429382017-03-09T09:46:00.001-08:002017-03-09T09:46:16.725-08:00HOMENATGE A VERNE<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<b>Dijous, 9 de març, al suplement Quadern, del diari El País, parlo d'una gran descoberta: Ledicia Costas i del seu llibre <i>Jules Verne i la vida secreta de les plantes</i></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">El reconegut escriptor gallec, i recentment traspassat, Agustín
Fernández Paz, considerava a la seva compatriota Ledicia Costas com “<i>un autèntic cicló literari</i>”. Quan en
llegeixes alguna de les seves obres que ens han arribat darrerament, el primer
que observes és que la va encertar de ple. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbJ2Zb8Mrf9mbPaBx-IlgPpgUTvSuetehITIpFXKdhV-ORx2uh-Y8SBZdm2OkTvBoIjpUQyl9SELMPooZipvOJ73QfjGdg3LIVxq7WIAkUSnclIbm6T0V17aqNDlLf9fp0fNRsj0zdrOA9/s1600/costas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbJ2Zb8Mrf9mbPaBx-IlgPpgUTvSuetehITIpFXKdhV-ORx2uh-Y8SBZdm2OkTvBoIjpUQyl9SELMPooZipvOJ73QfjGdg3LIVxq7WIAkUSnclIbm6T0V17aqNDlLf9fp0fNRsj0zdrOA9/s400/costas.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Encara que Ledicia Costas (Vigo, 1979) havia publicat alguns poemaris i
algunes novel·les abans, es va fer popular el 2015 entre els lectors de tot l’Estat,
quan se li concedí el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil per <i>Escarlatina, la cuinera difunta (</i>Barcanova,
2016). El jurat la va valorar com una novel·la delirant, amb elements de terror
gòtic a la manera de Tim Burton, amb un humor estripat, més propi dels autors
anglosaxons que no pas dels gallecs, amb una forma original de tractar la mort
i uns escenaris a cavall entre el món dels vius i el dels difunts: el
protagonista ha d’ajudar a Escarlatina, una cuinera morta fa 150 anys, a elaborar
un plat que satisfaci tant als morts com als vius per tal que aquesta pugui
ressuscitar. És, però, a <i>Jules Verne i la
vida secreta de les dones planta, </i>on fa honor plenament a l’etiqueta que
Fernández Paz li penjava. De ben segur que per aquest motiu, l’editor li regala
un embolcall de luxe que lliga de ple amb allò que el lector trobarà al seu
interior. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="text-indent: -24px;">COSTAS, Ledicia. <b><i>Jules Verne i la vida secreta de les dones planta.</i></b> Trad. Eva Lozano. Barcelona: Barcanova, 2016. 222 p. 12 €</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEy7dFOV2KUBCcakqgjSrJGvfKFK6EOdGeOpcAGb3KuGxtOa2VcFgPuyrE8AbdsBKd2kJDExPWE9ljYI_1oz5xjWdAg0RTjDy-xWbp-Max8p29DsEoXAKWdOk6skvwVjss8Qh70D5M2uQA/s1600/verne.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEy7dFOV2KUBCcakqgjSrJGvfKFK6EOdGeOpcAGb3KuGxtOa2VcFgPuyrE8AbdsBKd2kJDExPWE9ljYI_1oz5xjWdAg0RTjDy-xWbp-Max8p29DsEoXAKWdOk6skvwVjss8Qh70D5M2uQA/s400/verne.jpg" width="262" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">És una novel·la per a tots els públics, capaç de captivar a lectors
infantils experimentats, a joves i a adults. Destaca per la combinació de dos
gèneres, el d’aventures i el fantàstic, però sobretot per la potència i
exquisidesa de la veu narrativa, fonamentada amb una exhaustiva documentació,
un ritme àgil i la creació d’un món misteriós i exuberant alhora.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Està narrada a manera de crònica, en tercera persona i en passat. La
part d’aventura estaria capitalitzada pel personatge afable de Jules Verne, que
es presenta al port de Vigo –històricament l’autor va passar per la ciutat per
informar-se sobre la ria, a l’hora d’elaborar la seva destacada <i>20.000 llegües de viatge submarí</i>- per
afers científics i comercials, però extraoficialment per verificar una
informació que té sobre l’existència de dones planta a la ciutat i d’un guardià
de les mateixes. La part fantàstica estaria capitalitzada per Violeta, filla
d’un apotecari i d’una dona planta. Ambdós, Verne i Violeta, entren en contacte
per aconseguir els seus objectius: l’un, vol saber més sobre les dones planta,
i l’altra, assegurar la supervivència de la seva espècia. A la vegada, ho fan
el reguitzell de personatges secundaris extraordinaris que els acompanyen i que
donen molt cos a la novel·la. Destaquen, en Pierre, un jove grumet que de
seguida esdevé amic i còmplice de Violeta, el vell apotecari, i també Antonio
Sanjurjo, un inventor i un home de negocis de la ciutat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Al lector, a estones, li semblarà estar ficat a l’interior d’una
novel·la de Verne, amb personatges i elements sorgits de les mateixes, però amb
el contrapès d’uns elements fantàstics misteriosos que li donen una altra
personalitat i una volada diferent. A mesura que avança, sentirà atracció cap a
la narrativa de l’autor francès, però també cap a la història i la ciutat de
Vigo, ja que en els descripcions dels escenaris i dels temps, l’autora traspua
una passió i un amor pels espais on va créixer i on situa aquesta història.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Jules Verne, a partir del seu imaginari, va fer descobrir elements que
encara no existien i mons meravellosos. Ledicia Costas esdevé un descobriment
literari, i la seva obra, entre d’altres, un homenatge a un dels grans
referents de la literatura d’aventures.</span></span></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-30740605577291135392016-11-10T06:48:00.000-08:002016-11-10T06:48:42.250-08:00PEL·LÍCULES REALISTES<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
El dijous, 10 de novembre, al Quadern, del diari El País, podeu trobar la següent crítica sobre dues de les darreres obres de Maite Carranza:</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: center;">
<b>Pel·lícules realistes</b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Si observem la història recent de la literatura infantil i juvenil
catalana, alguns dels llibres de Maite Carranza hi brillen amb llum pròpia. Des
d’aquella primera obra del 1986, <i>Ostres
tu, quin cacau!,</i> que va transcendir entre els lectors, ha anat publicant
una ingent quantitat de llibres, amb alguns parèntesis dedicats als guions de televisió.
De tots ells, n’hi ha que han esdevingut vertaderes fites en el camí lector al
nostre país. El realisme és el registre on millor s’ha bellugat, i bona prova
n’és <i>Paraules emmetzinades</i> (Edebé,
2010), l’obra més ben valorada per la crítica, Premio nacional de literatura
juvenil i traduïda a diversos idiomes, però també és signe d’identitat el toc
d’humor que aplica a la realitat, ja present en la seva primera obra, i en
d’altres com <i>Vols ser el novio de la meva
germana? </i>(Edebé, 2002), i el compromís i denúncia que algunes d’elles traspuen.
Ha escrit també una trilogia de narrativa fantàstica, <i>La guerra de les bruixes </i>que, a més de referent, ha esdevingut una
de les obres de la literatura catalana traduïda a més llengües.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwJhS27ScWAQI4sQzPQ-gXQyawpcC92dngXCGsOpwZJO-N5l6822w393IECoaaBMXco5yFIwe3UFvc04X3vSbQhHoSjudWiz-wT5l2pcFlmC5suPgD6zKkH1_SOTaIEE5VAVXOwHEq0jpC/s1600/caminsllibertat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwJhS27ScWAQI4sQzPQ-gXQyawpcC92dngXCGsOpwZJO-N5l6822w393IECoaaBMXco5yFIwe3UFvc04X3vSbQhHoSjudWiz-wT5l2pcFlmC5suPgD6zKkH1_SOTaIEE5VAVXOwHEq0jpC/s400/caminsllibertat.jpg" width="238" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">CARRANZA, Maite. <b><i>Camins de llibertat. </i></b> Barcelona: Edebé, 2016. 216 p. 9,95 €</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Darrerament, de la Maite Carranza, han arribat dues obres destacades<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>: <i>Camins de llibertat</i>
és una novel·la per a joves que combina dos fils argumentals que equivalen a
dos gèneres literaris, el realisme i la història. L’Alèxia és una noia de
disset anys i els fets narrats succeeixen al llarg d’un estiu, com en tantes
altres novel·les juvenils. L’Alèxia viatja, com a monitora de campaments, al
Pirineu. A més de la seva tasca, allà l’espera la recerca d’informació sobre un
besavi que va desaparèixer pels volts de la guerra en aquella zona, segons diu
la seva àvia, que és la única persona de la família que manté l’esperança de
saber la veritat i recuperar la memòria històrica. La novel·la té diversos punts
d’interès: per una banda, uns escrits que van apareixent i que fan referència a
l’època de la guerra, en els quals diversos personatges narren escenes concretes,
lligats al fet que ella va descobrint nous indicis en relació al besavi. Per l’altra,
la relació que s’estableix entre l’Alèxia i els dos monitors que l’acompanyen, l’anar
i venir sentimental i gestual entre ells és constant. Tot plegat reuneix un
seguit d’intrigues i accions continuades que capten, i de quina manera,
l’atenció i, també, conté una agilitat narrativa que creix a mida que els fets
se succeeixen, tant que algun fil ens semblarà que queda sense nuar. A part
d’algun element un pèl inversemblant, una novel·la ideal per recomanar als
joves i no morir en l’intent, una obra que va força més enllà del pur
entreteniment. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQXglNsFVTnpGhM_vJWBvhkg5QKmgylnvCRyrPESs1B8Di1g6MJ6yfe4ZdTOH3R0tXHq2sqSvqT9xS112m66z74RBqRCK4-Bt1SRUsV84O4KhFLFyUY5GU0DlwtuQj-0iD79KfzhH9oteE/s1600/la-pel-licula.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQXglNsFVTnpGhM_vJWBvhkg5QKmgylnvCRyrPESs1B8Di1g6MJ6yfe4ZdTOH3R0tXHq2sqSvqT9xS112m66z74RBqRCK4-Bt1SRUsV84O4KhFLFyUY5GU0DlwtuQj-0iD79KfzhH9oteE/s320/la-pel-licula.jpg" width="198" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;">CARRANZA, Maite. <b><i>La
pel·lícula de la vida.</i></b> Il·lustr. Iratxe López Munáin. Barcelona:
Cruïlla, 2016. 152 p. 12,50€</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La pel·lícula de la vida, </span></span></i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">amb la qual ha aconseguit el Premi</span> Vaixell de vapor de literatura
infantil, és una obra realista compromesa amb la realitat més recent. L’autora
aborda el desnonament d’una família de tres membres, i de classe mitjana, que
veu com no pot fer front a les despeses que fins aleshores eren habituals.
Partint del missatge clau de l’obra: no hi ha ningú que quedi al marge de la
situació, l’autora dona la veu a la filla gran que és qui entoma la realitat i
se sobreposa a les circumstàncies, havent d’agafar el timó que la mare –una
actriu en hores baixes- abandona i havent d’afilar l’enginy per tal que el
germà petit ho visqui sense dramatisme. Hi ha altres punts de vista del seu entorn
que també hi diuen la seva, hi ha la veu de l’autora que treu el nas a voltes
per denunciar injustícies, i hi ha molts fils que van sorgint, que veiem
contínuament a les notícies, i que ens incomoden i interroguen. L’autora aconsegueix
abordar una tragèdia, amb el dramatisme que conté, però també dota, als
personatges i al seu entorn, d’enginy, de força i d’esperança que és allò que,
en molts moments, transmet la novel·la. </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Tant el disseny del llibre –colpeixen les pàgines negres que separen
les tres parts de l’obra!- com les il·lustracions d’Iratxe López, amb molta
cura per les expressions dels personatges i pels detalls dels escenaris, realcen
les enormes virtuts d’un llibre que trenca una llança per la literatura que, a
més d’esbarjo, esdevé mirall i denúncia d’una realitat molt cruel.</span></span></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-10855661174615538172016-10-27T07:08:00.000-07:002016-10-27T07:08:01.537-07:00OBJECTES VALUOSOS<span style="font-family: inherit;">Heus aquí la crítica que ha sortit publicada el dijous 27 d'octubre al suplement Quadern del diari El País, en el qual la meva atenció gira al voltant de dos llibres...</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;">OBJECTES VALUOSOS</span></div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">En els darrers temps, el mercat del llibre per a infants s’ha capgirat com
un mitjó. Actualment, els llocs de privilegi són ocupats per sèries protagonitzades
per un personatge captivador, per novel·les per a joves que poden llegir també
els adults, i pels àlbums il·lustrats –cosa impensable fa només deu anys!-. Enmig
d’aquest ventall, hi ha molts exemplars que destaquen per una edició acurada,
que busquen el públic de llibreria –i no d’escola, com estàvem acostumats- i
convertir-se en objectes de regal valuosos. Sovint, la seva matèria primera són
els clàssics, els autors consagrats, a qui els lectors, o no lectors, ja
coneixen, o bé, simplement, n’associen el títol o el nom a un segell de
qualitat. És el cas de dos exemples paradigmàtics:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOuTw8ygq-D5bbecMhJDTJu2xcgMeMT89XTUhmWDemSDwvBaFMdY8eJKwMDAju6euSqWvTQ0jVJODqbt4ixfssgOAjRVT9GJF1nI7PnqHNXIz8827M8wrCkXs3MfkN8oO2gHQFo7-i7A7I/s1600/coberta_Elbarretprodigios.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOuTw8ygq-D5bbecMhJDTJu2xcgMeMT89XTUhmWDemSDwvBaFMdY8eJKwMDAju6euSqWvTQ0jVJODqbt4ixfssgOAjRVT9GJF1nI7PnqHNXIz8827M8wrCkXs3MfkN8oO2gHQFo7-i7A7I/s320/coberta_Elbarretprodigios.jpg" width="272" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;">CALDERS, Pere. <b><i>El
barret prodigiós i la barraca de monstres. </i></b> Il·lustr. Pep Boatella. Barcelona: Comanegra,
2016. 52 p. 18 €</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">El barret prodigiós i la
barraca de monstres</span></i><span lang="CA"> és el primer conte que Pere Calders
va escriure per a infants, present al seu primer recull, <i>El primer arlequí,</i> i un dels pocs que encara no s’havia extret del
seu hàbitat natural, i publicat en solitari, acompanyat d’il·lustracions, com
així el famós <i>Raspall</i>, o bé, <i>Els nens voladors </i>i <i>La lluna a casa</i>. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">El llibre aconsegueix l’objectiu d’esdevenir un d’aquells regals únics,
del qual no deixaries de palpar-ne la coberta i el paper, no pararies d’observar
cada detall de les il·lustracions d’en Pep Boatella. Aquestes destaquen per la
seva exuberància i la seva força, pel fet d’afegir més enginy, màgia i acció a
un conte que ja conté tot plegat, i especialment, pel tractament original i divers
que l’il·lustrador aplica a cada doble pàgina. Un embolcall primmirat per un
conte d’amor, èpic i màgic, entre els personatges de dues cartes, un d’una
baralla espanyola i, l’altra, d’una de francesa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Del llibre, l’element que em genera més discussió interna és la
inclusió del text en la seva integritat. L’editorial Comanegra, a qui el tema també
devia generar un ric debat, opta, i així ho aclareix al web, per oferir-lo tal
qual als lectors, per posar la prosa de Calders, el millor autor de contes en
català del segle passat, directament a l’abast dels nostres dits. Això fa que,
en algun passatge, els fragments de text de cada doble pàgina siguin un pel
extensos pel tipus de llibre que s’ofereix. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxsB8ug2AZGLuEDT8Qi4W8AJX-jJLIN1enUw360MWJ8r0OpKNgI8a_HzlBeViGmv9fpPHMiojm_Ia7jYxZAiPdunrZgOL9gpaKjo-2v_Hwow2ekJPKAyW2lx6VAnvoAqKXikn6Ch-O6CdY/s1600/pere-calders-conte-infantil.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxsB8ug2AZGLuEDT8Qi4W8AJX-jJLIN1enUw360MWJ8r0OpKNgI8a_HzlBeViGmv9fpPHMiojm_Ia7jYxZAiPdunrZgOL9gpaKjo-2v_Hwow2ekJPKAyW2lx6VAnvoAqKXikn6Ch-O6CdY/s320/pere-calders-conte-infantil.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Cal no oblidar que Pere Calders va pensar els seus meravellosos contes
sense imatge, com a part integrant d’un recull, entre d’altres coses, perquè en
aquell temps els àlbums il·lustrats no existien. Quan hom opta per aïllar un
conte i convertir-lo en àlbum, sorgeix inevitablement aquest debat, entre només
la il·lustració del mateix, o bé, l’aprofitament dels avantatges que ofereix un
tipus d’obra en la qual la imatge i el text van de bracet per explicar la
història, i sintetitzar el segon perquè la imatge ja fa explícit molt del que
aquest conté, encara que el llenguatge esdevingui una mica més pla. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Val a dir que una de les qualitats del gènere del conte és que aquest
no admet elements superflus, però en afegir-hi la imatge, alguns dels que no ho
eren, se’n tornen. Sintetitzar el text perquè la imatge ja li dona volada, fa
que la suma dels dos augmenti el poder del relat i la capacitat d’arribar al
lector, amb un força grandiosa. En el cas del present exemplar, la suma entre
text i imatge, entre Calders i Boatella, ja és enorme, però, ho podria ser
encara una mica més.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqrmwpm5QNLoiuJnq_vSpTyYUW8_v6K618ax9ngcPYhFVQJSf63xMxCp_j2YLl9qcXET7PSUxBRQtcc7Spzbpbe3iC_b_4bD1mgdt5__ETxYGRbmpWTUdhPa-VFgMamKxob_Cog8LRJYby/s1600/pinotox.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqrmwpm5QNLoiuJnq_vSpTyYUW8_v6K618ax9ngcPYhFVQJSf63xMxCp_j2YLl9qcXET7PSUxBRQtcc7Spzbpbe3iC_b_4bD1mgdt5__ETxYGRbmpWTUdhPa-VFgMamKxob_Cog8LRJYby/s320/pinotox.jpg" width="243" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 28.3pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: inherit;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">COLLODI, Carlo. <b><i>Les aventures d’en Pinotxo.</i></b>
Il·lustr. Pep Montserrat. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Combel, 2016. 198 p.
19,90€</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 28.3pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">Les aventures de Pinotxo</span></i><span lang="CA"> de Carlo Collodi, editat per Combel, representa una nova mirada, de
les moltes que s’han fet al llarg dels anys, a un dels grans clàssics de la
literatura infantil. Ho presenta amb una traducció precisa i actual d’Anna
Casassas, i amb les il·lustracions d’en Pep Montserrat, que compta amb una de
les trajectòries més brillants dels il·lustradors a casa nostra. Montserrat
dota d’energia i vivacitat al titella de fusta, i de realisme, a vegades despullat,
directe i cru, les populars vicissituds del mateix. </span></span></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-50431512856378465402016-06-09T11:15:00.000-07:002016-06-09T11:15:44.443-07:00ÀNIMA D'ARTISTA<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Avui, 9 de juny, al Quadern, un comentari/reflexió sobre un tipus d'obra que defineixo com a Llibres d'artista...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">ÀNIMA D'ARTISTA</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Barrejats entre els llibres
infantils i ocupant llocs de privilegi als aparadors, els darrers anys han
aparegut un seguit de llibres il·lustrats amb una aparença enciclopèdica,
editats amb cura des del primer al darrer detall, amb ànima de regal, amb un
tipus d’il·lustració contundent i personal que han captivat més als adults que
no pas als infants, amb èxit de vendes i de ressò. A tall d’exemple, han
destacat llibres com <i>Princeses oblidades
o desconegudes,</i> de Rebecca Dautremer (Baula), <i>L’herbari de les fades</i> de Benjamin Lacombe (Baula), <i>Pequeño catálogo de instantes de felicidad </i>de
Roger Olmos (Lumen), o bé, <i>Mirabilia</i>
de Conrad Roset (La Galera). Les seves il·lustracions, més que no pas els textos,
han esdevingut icones i el seu estil s’ha importat a productes de tota mena i a
països de tot el món.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijlPecS_v0YYZZ_m4Ccb5Oq7LdLj-L51cKUpAWXfiEl_khaIRyMPreAFemoFL6h8-bB4-VMLidQNJECAH8mCseSLzM8I22cIOPa2XzbOgZJSouL9l1NO2FBErWcoiNNSAolPg-iMXzDDfp/s1600/LLENAS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijlPecS_v0YYZZ_m4Ccb5Oq7LdLj-L51cKUpAWXfiEl_khaIRyMPreAFemoFL6h8-bB4-VMLidQNJECAH8mCseSLzM8I22cIOPa2XzbOgZJSouL9l1NO2FBErWcoiNNSAolPg-iMXzDDfp/s320/LLENAS.jpg" width="274" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Observats els llibres i el fenomen
al detall, hom arriba a la conclusió que aquests exemplars són purs llibres
d’artista, adquirits per adults que tenen infants a prop, però també per molts
adults que, sense tenir cap relació amb la infantesa, s’han sentit captivats
per aquests professionals i n’han esdevingut seguidors. Són exemplars que si bé
tenen forma i contingut enciclopèdic, en molts casos, quan hom els llegeix, veu
que sota l’aparença de catàleg, s’hi amaga un text de ficció, unes definicions
inventades, com si d’un recull de contes es tractés. Al lector, no li serveix
com a informació, ni que faci referència a un món fantàstic, i li és més fàcil
tastar-los a petits bocins que no pas llegir-los de cap a cap com un llibre d’imaginació.
Els seus admiradors els acaben valorant com a objecte, com a catàleg d’una
exposició artística, on meravellar-se davant de les imatges.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Arial;">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">LLENAS, Anna. <b><i>Laberint de l’ànima. </i></b>Barcelona:
Fanbooks, 2016. 20 €</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Al mercat, en segueixen arribant de nous.
<i>Laberint de l’ànima</i> d’Anna Llenas,
seria un d’ells, tot i que la seva voluntat és elaborar un breu diccionari de
termes de l’àmbit dels sentiments i les emocions amb les il·lustracions de
l’autora. Anna Llenas no porta gaires anys en el llibre infantil, però el seu
primer llibre <i>El monstre de colors </i>(Flamboyant,
2012)<i>,</i> i d’altres que l’han seguit, han
tingut una important repercussió que l’ha portat a focalitzar tots els seus
treballs al voltant del tema dels sentiments. Aquest èxit ha provocat que, cada
vegada més, les seves obres tinguin un aspecte més de llibre regal, on el seu
estil i personatges brillen per damunt de tot i criden l’atenció als seus
nombrosos seguidors. En aquest cas, proposa un glossari, amb ordre laberíntic,
com el títol indica, de termes relacionats amb l’ànima. Una breu definició de
cadascun a cada doble pàgina i els seus quadres, elaborats amb collage i
dibuixos, que amb pocs detalls n’il·lustren el contingut i n’augmenten el
significat.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9XJlbiv7HDEmvCFwgUgWaVfyOFRWZ4hB0Ss1s4fQrJH60GzlQSYCuOotSblRczeWRN42luAtxPQE8VGJonBIYLm3ct9YZuAkYs6_nq9tutGM46lNjA3t5xbHTRdacPuQijnlMZgZMJkzD/s1600/GAL%25C3%258D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9XJlbiv7HDEmvCFwgUgWaVfyOFRWZ4hB0Ss1s4fQrJH60GzlQSYCuOotSblRczeWRN42luAtxPQE8VGJonBIYLm3ct9YZuAkYs6_nq9tutGM46lNjA3t5xbHTRdacPuQijnlMZgZMJkzD/s320/GAL%25C3%258D.jpg" width="284" /></a></span></div>
<span style="font-family: inherit;"> <o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Arial;">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">CASAS, Lola; RODRÍGUEZ PICÓ, Alfred. <b><i>Al cel cabretes... Metereologia i
poesia</i>. </b>Il·lustr. Mercè Galí.<b> </b>Barcelona:
Barcanova, 2016. 12,90€</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: inherit; text-align: justify;">O bé</span><i style="font-family: inherit; text-align: justify;">, Al cel, cabretes,</i><span style="font-family: inherit; text-align: justify;"> que convida a entrar en el tema que proposa a
partir de les il·lustracions de Mercè Galí, amb una repercussió important a
casa nostra, i amb uns personatges i un estil que, de forma delicada i precisa,
l’han portat a il·lustrar els millors llibres de poesia per a infants que s’han
publicat els darrers temps al nostre país. En aquest cas, acompanya els textos
de Lola Casas -que elabora breus poemes per als fenòmens meteorològics més
comuns-, i d’Alfred Rodríguez Picó que els defineix a partir del seu enorme
coneixement del tema.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">-</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> </span><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">TAN, Shaun<b><i>. Los huesos cantores</i></b>. Albolote: Fiore,
2015. 24€</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8rjFity0RJ-czXbwCuXbqaZeWdbjKkRVyNnoTxwp509dl2YqCK_uG_wYSPH8jhsy0n4swD547Y_9SIHRWfE1pSb6X8HSi_MsidPGJfhrdBKHcflL_2N3YCmLOMjX7VaOGC-AsZxTBt-xv/s1600/TAN.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8rjFity0RJ-czXbwCuXbqaZeWdbjKkRVyNnoTxwp509dl2YqCK_uG_wYSPH8jhsy0n4swD547Y_9SIHRWfE1pSb6X8HSi_MsidPGJfhrdBKHcflL_2N3YCmLOMjX7VaOGC-AsZxTBt-xv/s320/TAN.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;">Per acabar, citar un exemplar paradigmàtic, un
exponent que conté tots els ingredients del que anomenaríem un llibre
d’artista: <i>Los huesos cantores</i> de
Shaun Tan. Ell és un il·lustrador australià que s’ha guanyat l’admiració de milers
de lectors a nivell mundial pels seus magnífics i innovadors àlbums il·lustrats
<i>(La cosa perduda, L’arbre vermell,
Emigrantes, </i>tots ells editats per Fiore<i>)</i>
en els quals n’elabora tot el conjunt. Com a bon artista, amb aquest volum, fa
un pas de rosca més, va més enllà d’allò a què ens tenia acostumats. En el
llibre tria una bona pila de fragments dels contes dels germans Grimm, dels més
populars als més desconeguts, i els il·lustra amb la fotografia d’una escultura
que ha creat per transmetre’n l’essència. Són figures en miniatura, elaborades
amb materials diversos i que recorden l’art precolombí, per un llibre esplèndid,
que a més de parlar dels nostres ancestres, ens parla de l’ànima i de la
vocació artística d’un dels grans autors del segle XXI.</span></span>pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-75692648990174219262016-06-09T10:47:00.000-07:002016-06-09T10:52:38.093-07:00ELOGIS DE L'AMISTATEl passat 26 de maig, al Quadern del diari El País, apareixia el meu comentari de tres de les darreres novetats literàries per a infants, cosides pel tema de l'amistat, amb el títol de:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
ELOGIS DE L'AMISTAT<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0cm 27pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCTCoqWK_wH13K84oicw9fPMD2u38Bpi-y08TRqetS_NHFI41GedaPwmvYABEGu3RK88zkz3JeGfg_0WgcHlJbnsH04ma_gKVd_kY3JhyU0OsU3cpzs_vnBZTPopTSVDBPNlfZo-VyYB1/s1600/marceli.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCTCoqWK_wH13K84oicw9fPMD2u38Bpi-y08TRqetS_NHFI41GedaPwmvYABEGu3RK88zkz3JeGfg_0WgcHlJbnsH04ma_gKVd_kY3JhyU0OsU3cpzs_vnBZTPopTSVDBPNlfZo-VyYB1/s320/marceli.jpg" width="215" /></a></div>
<span lang="CA">SEMPE, Jean-Jacques. <i>Marcel·lí. </i>Barcelona: Blackie Books, 2016</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">L'editorial Blackie Books ha recuperat <i>Marcel·lí, </i>un clàssic difícil d'eTiquetar: conte il·lustrat? petit àlbum? novel·la gràfica?... per a infants? per a joves? per a adults? En el temps en el qual es va crear i publicar, el 1969, algunes d'aquestes etiquetes i calaixos ni tan sols existien. A <i>Marcel·lí, </i>el gran il·lustrador francès Jean-Jacques Sempé defineix el concepte i l'essència d'amistat a través de la descripció sintètica i les figures diminutes de dos infants amb una particularitat molt marcada, fet que els uneix en una tendra relació, reflectida en aquesta delicada joia d'acurada edició.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">De diferents formes, l'amistat també figura i vertebra dues novel·les aparegudes i guardonades darrerament. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">BARÓ, Santi. <i>L'efecte Calders. </i>Barcelona: La Galera, 2016</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpnMrv1pHFOHrt_jOmJvfmrE-uTRWNcQadvrAagalmpZVgQ-Dc0ImGFKwcootXHweyBx562Lk4Yl44VwsD-a18YbT4AFzfXs0sXZ8YnafmSVsrdeWUSdlVaV1MMw_KEWz9aIxSuzG1_xfa/s1600/l-efecte-calders-santi-baro-galera.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpnMrv1pHFOHrt_jOmJvfmrE-uTRWNcQadvrAagalmpZVgQ-Dc0ImGFKwcootXHweyBx562Lk4Yl44VwsD-a18YbT4AFzfXs0sXZ8YnafmSVsrdeWUSdlVaV1MMw_KEWz9aIxSuzG1_xfa/s400/l-efecte-calders-santi-baro-galera.jpg" width="258" /></a></div>
<span lang="CA">A <i>L'efecte Calders, </i>premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil, l'escriptor olesenc Santi Baró centra el focus en l'admiració d'un noi, en Xavier, per Pere Calders i en l'amistat que ambdós teixeixen al poble on estiuejava l'escriptor, encara que s'hi entrecreuen altres temes, com ara les trifulgues adolescents entre en Xavier i els seus companys de poble. A la novel·la, hi són importants el marc temporal, un estiu dels anys setanta que coincideix amb els anys d'infantesa i de joventut de l'autor -s'hi nota una descripció sentida i melancòlica dels detalls, i aquest fet potser és l'únic ingredient que el pot allunyar del lector actual-, el marc espaial, Llançà, i per sobre de tot, hi destaca l'estil, que, a estones es contagia deliberadament de la ironia i l'humor calderià: "<i>Ex Xavier no té amics perquè els perd. De fet, li passa amb moltes coses, no sap on les deixa i acaba per no trobar-les més".</i></span><br />
<span lang="CA">En Xavier s'emmiralla en Pere Calders per créixer i començar a fer carrera d'escriptor, i això dona peu a apassionades i intenses xerrades i reflexions al voltant de la creació i l'escriptura, on l'autor s'hi abona amb escreix. L'obra, a més a més d'homenatge a Calders, d'aventures quotidianes d'adolescents durant un estiu, és també un cant al procés creatiu dels escriptors. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRBRx9o1TR4j6rJIdn9xxtBKLSlmRPM_yc5xqPRmRGEMTCQZSFwGJoRvWc0qsgN7SdGaIYwBaR0mMEF_C-5HSqMrbOJYfQL4dHzfQTdNYtqq2unCHGBSJOpNXCIy5unplX4oJylPxchsGY/s1600/aprenent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRBRx9o1TR4j6rJIdn9xxtBKLSlmRPM_yc5xqPRmRGEMTCQZSFwGJoRvWc0qsgN7SdGaIYwBaR0mMEF_C-5HSqMrbOJYfQL4dHzfQTdNYtqq2unCHGBSJOpNXCIy5unplX4oJylPxchsGY/s400/aprenent.jpg" width="265" /></a></div>
<span lang="CA">SIERRA i FABRA, Jordi. <i>L'aprenent de bruixot i els Invisibles. </i>Barcelona. Edebé, 2016</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Molt més d'esquitllada, l'amistat també apareix a <i>L'aprenent de bruixot i els invisibles, </i>premi Edebé de literatura infantil. Jordi Sierra i Fabra, autor bregat en mil batalles, fa una demostració del seu domini de l'art de la creació i l'escriptura, tot oferint una novel·la d'intriga i misteri, amb molts dels ingredients coneguts i necessaris del gènere: un jove aprenent de bruixot, un dels bruixots més prestigiosos del país, un encàrrec d'elixir, un error a prop del cementiri, un zombi, un orfenat, una colla d'antics amics que recuperen la relació moguts pel fet de desemmascar el passat fosc d'un prohom de la ciutat...</span><br />
<span lang="CA">Sierra i Fabra utilitza i mescla, amb mestria, espais i personatges estereotipats de la cultura anglosaxona i dels clàssics del gènere de terror, que hem vist mil vegades en pel·lícules i hem llegit en tantes altres novel·les, per captivar l'interès del lector infant i jove. La trama és complexa, l'elenc de personatges, gran i divers, però l'autor els enllaça i els combina a la perfecció i aconsegueix que la lectura flueixi de manera planera, i amb tot plegat, sorprèn al lector amb diverses vicissituds i desenllaços imprevisibles.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
</div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-34319776291300622122016-05-06T14:06:00.000-07:002016-05-06T14:06:38.877-07:00TRANSFORMACIONSEl dijous 5 de maig, al Quadern del diari El País, apareixia el meu comentari de dues de les darreres novetats literàries per a infants, amb el títol de:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
NENS EN PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Com a lector, he de confessar que sento atracció pels títols
subordinats, per la seva narrativa intrínseca i per la seva capacitat
suggeridora. És el cas de les dues novel·les per a infants que tracto a
continuació...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVOsLDzVMsnuYOguD5HvnbLkt07G207ufaYHB51EO4oI15A_bz-UsXxlI3XFP6Rl0l3SUFM9AC-cCBFcMTbv5rVSDWGDqcEK6_2rL50b5uWd6wQd1RApRsNA8lS6E7Q6T2M67vfloJJMnf/s1600/m%25C3%25B2bil.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVOsLDzVMsnuYOguD5HvnbLkt07G207ufaYHB51EO4oI15A_bz-UsXxlI3XFP6Rl0l3SUFM9AC-cCBFcMTbv5rVSDWGDqcEK6_2rL50b5uWd6wQd1RApRsNA8lS6E7Q6T2M67vfloJJMnf/s400/m%25C3%25B2bil.jpg" width="277" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
PUIGPELAT, Francesc. <i>La nena que es va convertir en mòbil. </i>Il·lustr. Ona Caussa. Barcelona: La Galera, 2016</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">La nena que es va convertir en
mòbil</span></i><span lang="CA"> va guanyar el darrer premi Folch i Torres i el
seu autor, en Francesc Puigpelat, viu un moment creatiu àlgid pel que fa a la
literatura infantil, amb uns quants títols recentment publicats. Com ara <i>El nen que va xatejar amb Jack Sparrow</i>
(Bromera, 2015), o bé, <i>L’artilleria de
Mr. Smith</i> (Bambú, 2016). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La nena a qui es refereix el títol és la Mukele que viu en un poblat a
prop del Kilimanjaro i està predestinada a conduir un ramat. La seva vida
canvia del tot en ser la víctima d’un malefici del bruixot de la tribu que la
tanca dins d’un mòbil. En aquest moment, els personatges, el paisatge, la
cultura que l’autor ens planteja s’amplien i es barregen amb uns altres
personatges que venen del món civilitzat, amb una altra cultura i uns altres
paisatges. El mòbil, amb la Mukele a dins, viatjarà a un món tan complex com el
de Nova York a la maleta de la filla d’un cooperant i allà passarà tot de peripècies
complicades a la recerca de la seva llibertat. Malgrat algun element un pèl
inversemblant, la novel·la destaca per la frescor, per l’agilitat, però
sobretot per aquesta mescla de móns, de cultures, de personatges ben diferents,
de tradició i de modernitat que, en el fons, descriu i reflecteix l’univers
d’aquest segle XXI.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA"><br /></span></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSMshuwD8jUp19F8gyrynRB2wJmZ1nf0AFhLwhFnaFfh2-UqTrYPZXbT44evU71RT-tdXw2FqNo9fQIzqmoyhIba9QchgZ5Dj8jZV0QpkL0f-JLfW8m7LCEn_XRLOcr4Fo8Um7MFxat82/s1600/el-noi-que-nedava-amb-les-piranyes.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSMshuwD8jUp19F8gyrynRB2wJmZ1nf0AFhLwhFnaFfh2-UqTrYPZXbT44evU71RT-tdXw2FqNo9fQIzqmoyhIba9QchgZ5Dj8jZV0QpkL0f-JLfW8m7LCEn_XRLOcr4Fo8Um7MFxat82/s400/el-noi-que-nedava-amb-les-piranyes.jpg" width="273" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
ALMOND, David. <i>El noi que nedava amb les piranyes. </i>Trad. Bel Olid. Il·lustr. Oliver Jeffers. Barcelona: Bambú, 2016</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">El noi que nedava amb les
piranyes </span></i><span lang="CA">és una obra del britànic <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/David_Almond">David Almond</a>, un nom
desconegut per a la gran majoria de lectors. El 2010, se li concedí el premi
Andersen, l’anomenat Nobel de la literatura infantil en reconeixement a una
destacada trajectòria. Sis anys després, apareix la primera traducció al català
d’una obra seva. Aquesta tracta l’estrany periple d’un noi, l’Stan, que es
queda orfe i es trasllada a viure amb els oncles –cosa que recorda alguns
personatges de Roald Dahl, o el mateix Harry Potter- just en el moment que
aquests es queden a l’atur. L’oncle crearà una empresa d’enllaunament de
sardines i poc cas li farà a l’Stan, que fugirà amb l’amo de la parada de pesca
d’àneguets de la fira.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Tot el que succeeix a la vida i al voltant de l’Stan ratlla l’absurd, i
sempre té a veure amb els peixos. Però, l’obra destaca per elaborar un retrat
excel·lent de personatges solitaris, perduts, que van a la recerca d’allò que
ompli els seus buits i les seves mancances, i alhora el seu lloc al món, encara
que aquest estigui a la perifèria i als suburbis del mateix. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">El to i els personatges utilitzats beuen del pòsit enorme de la
tradició literària britànica per a infants que ha sabut excel·lir en el
tractament literari de la realitat, la fantasia i l’absurd. Encara que llunyans
en els seus actes, els personatges d’Almond són molt propers al lector a través
de les seves recerques i dels seus sentiments. En llegir l’obra, hom entén el
perquè del guardó més important del món concedit al seu autor.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">L’obra esta acompanyada de les il·lustracions del reconegut <a href="http://www.oliverjeffers.com/">OliverJeffers,</a> que capta el to del text i li ofereix una volada encara superior. I ha
estat traduïda de forma excel·lent per Bel Olid. L’esbiaixada forma de parlar
d’un grup de malvats que hi apareixen no té pèrdua. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-67526439104996995362016-03-03T12:47:00.000-08:002016-03-03T12:47:34.286-08:00TRES LLIBRES TARONGES<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">El 3
de març de 2016, al Quadern d'El País, he escrit sobre tres obres unides pel color de la seva coberta...</span><b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA"><span style="font-size: large;">TRES
LLIBRES TARONGES<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<span style="text-align: justify; text-indent: -24px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
Per trobar un llibre en una biblioteca o en una llibreria hi ha diverses formes d'enfocar la cerca, com ara la de preguntar als professionals. De tant en tant, algú l'enceta descrivint el color de la coberta del llibre en qüestió. Entre d'altres coses, les tres obres que comento a continuació tenen en comú el color taronja de la seva coberta.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><span style="font-stretch: normal;"><span style="font-family: inherit; font-size: 7pt;">- </span></span></span><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><span style="font-family: inherit;">HARTLAND, Jessie. <b><i>Steve Jobs: la biografia il·lustrada. </i></b>Trad. Scheherezade Surià. Barcelona: Fanbooks, 2015. 225 p. 15 €</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MpvW0fywggb1-L98Cmywtx1VIgk5v0dbNbseuRvgza2S5yIvGq9jvft8A8i_aXG0E6knyKCYpYslDGX_bU5q_-ME_KXQySZaMH_OjYUUACjud24FgXmntSULpuFyjAkuuvPkPQ18M_3C/s1600/jobs.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MpvW0fywggb1-L98Cmywtx1VIgk5v0dbNbseuRvgza2S5yIvGq9jvft8A8i_aXG0E6knyKCYpYslDGX_bU5q_-ME_KXQySZaMH_OjYUUACjud24FgXmntSULpuFyjAkuuvPkPQ18M_3C/s200/jobs.jpg" width="139" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">L’exemplar que mostra un to més intens és la biografia il·lustrada d’<b><i>Steve
Jobs,</i></b> i també és el d’un contingut més lluminós i més alegre. Tot i que
la seva autora, l’americana Jessie Hartland, està especialitzada en llibre
infantil i l’obra sembla adreçar-se a aquest públic, és una obra capaç
d’atraure les mirades de tot tipus de lector amb ganes de conèixer una mica més
a fons el personatge biografiat, i d’aquells a qui de vegades se’ls fa una
muntanya abordar la lectura d’una biografia. </span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Aquesta és una proposta en format
còmic, de ritme àgil i d’estil directe, plena de frescor i de dinamisme, que
descriu els fets més essencials i la forma de moure’s i de pensar d’un dels
grans emprenedors de l’era contemporània, així com també, i de manera col·lateral,
la ràpida evolució de la tecnologia dels darrers cinquanta anys. Una evolució
en la qual el paper d’ Steve Jobs, i així ho constata el llibre a cada pàgina,
ha estat molt més que determinant.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">- </span></span><span lang="CA" style="text-indent: -24px;">NEWMAN, John. <b><i>Mimi.</i></b> Trad. Maria Rossich. Barcelona: Viena, 2015. 184 p. (El Jardí secret) 17,50€</span></span><br />
<span lang="CA"><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkoRwL-HbpmGLC8h7wcwRB_-llO53iDmJXtQtn31yBMsCUAOUd5bQ7pwS5nB8abxgSGux4Nm_XlBP_iPudWhbARsWYs8Nj3x_iTCEdOooocUXH_VS3VahdYWYWcjdmonI4r0A7-YeKVfpc/s1600/mimi.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkoRwL-HbpmGLC8h7wcwRB_-llO53iDmJXtQtn31yBMsCUAOUd5bQ7pwS5nB8abxgSGux4Nm_XlBP_iPudWhbARsWYs8Nj3x_iTCEdOooocUXH_VS3VahdYWYWcjdmonI4r0A7-YeKVfpc/s200/mimi.jpg" width="129" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">El to ataronjat més sobri és el de <b><i>Mimi,</i></b> la primera novel·la per a
infants de l’autor irlandès John Newman, a qui els lectors joves li concediren
el Fantastic Book Award 2012. La narració, en primera persona, va a càrrec de
la Mimi en el moment que fa 149 dies de la mort de la seva mare en accident. A
partir del seu punt de vista, el lector assisteix a la vivència d’un dol, a la
desestructuració d’una família, a la visió d’un pare enfonsat i passiu i a tres
fills –la Mimi és la petita- que es van descontrolant en els diferents àmbits
on es mouen, però també al punt d’inflexió que farà que la situació comenci a
remuntar. </span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La narració és molt lineal. L’interès radica en la forma que té
l’autor d’atendre a cadascun dels integrants de la família, fent que esdevingui
una obra coral, i també en el fet de focalitzar l’atenció en l’evolució
psicològica de cadascun d’ells.</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">- </span></span><span lang="CA" style="text-indent: -24px;">STEINHÖFEL, Andreas. <b><i>Diferent.</i></b> Trad. Aira Aragón. Barcelona: Cruïlla, 2015. (Camp a través) 14,94 €</span></span><br />
<span lang="CA"><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijXCl3S_hXJGqCjA2e6gXLoTyyQa9qrAxoNfm6fbldJmLDzSMfyCnCc1UmX0iJxvtc-jYQlydOydfVSgqtZ8p8jNZv5rdoJGMylXuGjPW9G9Dn9Vrc-artGaE5yqRMc0NPw7jVIz6M3HWx/s1600/steinhofel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijXCl3S_hXJGqCjA2e6gXLoTyyQa9qrAxoNfm6fbldJmLDzSMfyCnCc1UmX0iJxvtc-jYQlydOydfVSgqtZ8p8jNZv5rdoJGMylXuGjPW9G9Dn9Vrc-artGaE5yqRMc0NPw7jVIz6M3HWx/s200/steinhofel.jpg" width="138" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Un accident, que el deixa en coma gairebé un any, també és el que capgira
la vida d’en Fèlix i el converteix en un jove <b><i>diferent. </i></b>El to de la
coberta torna a ser intens, però, amb un disseny minimalista i volgudament
neutre i net. Segurament, aquesta novel·la per a joves d’Andreas Steinhöfel –el
qual ens va sorprendre fa uns anys amb <i>El
cas del macarró gratinat</i>- és la més fosca, enigmàtica i més potent,
literàriament parlant, de les tres obres triades. </span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">D’entrada, sembla una
novel·la realista, com tantes altres, on el lector assisteix als canvis en la
personalitat del protagonista, que fins i tot en superar el coma es canvia el
nom, però, l’autor va insinuant a comptagotes un fet que va ocórrer just abans
de l’accident d’en Fèlix. A mida que la novel·la avança, el fet en qüestió
creix i va agafant un protagonisme tal que condiciona la vida de diversos
personatges aparentment secundaris, i que amara l’obra d’ingredients de misteri
i d’intriga. </span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Per la trama, pel personatge del vell Stark, pel fet sobre el qual
també gira l’obra, per l’actitud de la gent del poble, és una novel·la que
captiva, que suscita intranquil·litat i que es pot relacionar amb obres com <i>Matar un rossinyol</i> de Harper Lee, encara
que aquesta no estigui embolcallada per una coberta de color taronja. </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-35874061563988630922016-01-13T14:12:00.002-08:002016-01-13T14:12:16.599-08:00ELS COLORS DE LES EMOCIONS<span style="font-family: inherit;">Just passar la nit i el dia de reis, el 7 de gener, al suplement Quadern del diari El País, vaig publicar una crítica de dos atractius àlbums il·lustrats que tracten les emocions...</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA">Els
colors de les emocions<o:p></o:p></span></b></div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdPTFsuixCo1DFOMxcDjgyOmm6LdNVFlcKCOb1r18XMyDVMiNWdW3FLSa3kD_4Ir3O7T22kktsMdOxLFA0q6_h5-_vHZOstvrrsJEcaq9lKRS5f0JBPRn3YVYKFRLC41YzneYQyVEXWvZ6/s1600/petons2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdPTFsuixCo1DFOMxcDjgyOmm6LdNVFlcKCOb1r18XMyDVMiNWdW3FLSa3kD_4Ir3O7T22kktsMdOxLFA0q6_h5-_vHZOstvrrsJEcaq9lKRS5f0JBPRn3YVYKFRLC41YzneYQyVEXWvZ6/s320/petons2.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">De quin color és un petó?</span></i><span lang="CA"> i <i>El buit</i> són dos àlbums il·lustrats
de factura recent amb molts elements en comú. Entre d’altres, el fet de ser d’autoria
nacional i d’estar concebuts amb un estil que els acosta a un ventall de públic
molt ampli. I això que no ho hauria de ser, és notícia perquè fins no fa gaire
temps, aquest tipus de llibre s’importava, malgrat que, en molts casos, no
aportava novetats al panorama literari del país.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Les autores d’ambdós llibres, Rocío Bonilla i Anna Llenas, tenen una
trajectòria encara breu, lligada essencialment a l’àlbum il·lustrat, però amb
una gran incidència en el mercat, que fa que sembli que aquest recorregut sigui
molt més ampli, temporalment parlant. Bonilla s’estrenava en solitari, el 2014,
com a autora de text i il·lustració, amb <i>Cara
de pardal</i>, continuava amb <i>La muntanya
de llibres més alta del món</i>, i ara ho culmina amb <i>De quin color és un petó?,</i> que es mou entre el llibre d’imatges i
el conte, tots ells editats per Animallibres. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">A través del fil conductor d’una
nena que s’adreça al lector en primera persona, l’autora ens explica que
aquesta sap dibuixar un munt de coses però ignora com esbossar un petó. Per
esbrinar-ho, anirà passant per cadascun dels colors bàsics i els anirà assignant
a coses i sentiments coneguts. Bonilla fa una proposta atractiva, diversa en el
disseny i la composició i amb un bon domini de l’essència textual per a bastir
cada doble pàgina i el conjunt sencer.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSfrSiHTbhKMHDBtZG3EGNRqmxvh4U9nJrVP2kNZ5XvpxTYocLPuxT4fKjJpw32M3_zxsamgxgfqRSlBT03BlwpIrF-SlQwpnl7MsEtfnrjKAzaug0LXxRuzh3qqND3KK175b1bTNmyIA6/s1600/petons.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSfrSiHTbhKMHDBtZG3EGNRqmxvh4U9nJrVP2kNZ5XvpxTYocLPuxT4fKjJpw32M3_zxsamgxgfqRSlBT03BlwpIrF-SlQwpnl7MsEtfnrjKAzaug0LXxRuzh3qqND3KK175b1bTNmyIA6/s320/petons.jpg" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-family: inherit;"> </span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">En el tema dels colors, tot i ser un dels més recurrents de la
literatura per a primers lectors de tots els temps, Bonilla se’n surt airosament,
amb la seva veu personalíssima. El tema l’han tractat autors de referència de
la història de la literatura infantil com Maurice Sendak, Arnold Lobel, Leo
Lionni, i també autors contemporanis com Hervé Tullet, Javier Sáez Castán, o
bé, Jutta Bauer, i dona la sensació que malgrat aquesta reincidència, no
s’esgoten els matisos ni els punts de vista des d’on tractar-lo. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">També abordava el tema, el primer llibre en solitari d’Anna Llenas, <i>El monstre de colors</i>, que publicà el
2012 l’editorial Flamboyant. En aquests tres anys que han passat, ha esdevingut
un llibre de capçalera per a lectors, i especialment per a prescriptors. El
protagonista era un monstre que es feia un embolic amb les emocions, cosa que
resolia classificant-les en pots i identificant-les amb colors, gairebé el
mateix que feia, de manera bastant més complexa, l’exitosa pel·lícula de Pixar<i>, Del revès.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNM3eqU-NA_1Qe1zrLvwxdEe3AK1eunIkY0YCit2HqZ2BupXPbWPQGC0ZpcAB8T75neSozKJYQUFyndpdxDpjr0nVFgmF6IUTUE-tu6bIXGY2hTLD43SHm33cjuxuPAsJmVhOlHUYW807D/s1600/buit.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="392" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNM3eqU-NA_1Qe1zrLvwxdEe3AK1eunIkY0YCit2HqZ2BupXPbWPQGC0ZpcAB8T75neSozKJYQUFyndpdxDpjr0nVFgmF6IUTUE-tu6bIXGY2hTLD43SHm33cjuxuPAsJmVhOlHUYW807D/s400/buit.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Ara, Anna Llenas ens presenta <i>El
buit</i>, un conte que esdevé un veritable tractat sobre el concepte de buit i
de plenitud, i que arriba a través d’una àmplia extensió de pàgines molt poc
habitual en els àlbums il·lustrats. Amb ell, l’autora intenta convertir el
concepte abstracte del buit en concret i palpable per tal d’apropar-lo als
infants, a través d’una nena que se li fa un forat al cos perquè s’esfondra el
petit món que l’envolta. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">En una primera part, d’expressions i colors més aviat tristos
i foscos, de sensacions sacsejades, la nena veu com no troba la solució per
omplir el buit, fins que algú li aconsella la manera de buscar-la, i els
colors, les expressions i les pàgines esdevenen més clars i tranquils. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">A favor, el llibre té una edició impecable i una aparença nítida i
atractiva, amb un text sintètic i una il·lustració bordada al detall que li
ofereix volada i n’amplia enormement el contingut. En contra, la complexitat
dels conceptes, del vocabulari i de les expressions utilitzades, i el missatge,
que podríem anomenar d’autoajuda, massa directe ja des d’un principi. El conte,
literàriament parlant, se’n ressent davant la mirada del nen i trontolla en
l’intent d’explicar-se per si mateix. Necessita de totes, totes, l’acompanyament
de l’adult, cosa que sembla ja la pretensió inicial del llibre. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-87881114195502642552015-12-10T14:47:00.000-08:002015-12-10T14:47:39.408-08:00SOMNIS TROBATS ENTRE XATS I "MAILS"<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Dels llibres per a infants a partir de 9 anys, aquests dos exemplars...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 45pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA">- C</span></span><span style="font-family: inherit; text-indent: -18pt;">IRICI, David. </span><b style="font-family: inherit; text-indent: -18pt;"><i>El vol de l’oreneta.</i></b><span style="font-family: inherit; text-indent: -18pt;"> Il·lustr. Raquel Marín. Barcelona: Cruïlla, 2015. 154 p. (El vaixell de vapor) 13€. Premi El Vaixell de vapor 2015</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 28.3pt 0.0001pt 45pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> </span></span><span lang="CA">PUIGPELAT, Francesc. <b><i>El nen que va xatejar amb Jack Sparrow. </i></b>Il·lustr. Oriol Malet. Alzira: Bromera, 2015. 152 p. (L’elefant; 18) 8,95€. Premi Vicent Silvestre 2015</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">...formen part de la millor collita del 2015. Ambdós els he comentat al suplement Quadern del diari el País, aquest dijous 10 de desembre, sota el paraigua de:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><b>Somnis trobats entre xats i "mails"</b> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 27pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqKDmcOx3xlejy8I1f_WP7r0h1Of2Vb66pUcX3Xxb7y-50KOMlbts-n4WWVVm5rs1TWrzrnxVKYrAFEirzfx6AA-OzDwiEi1y1-M3roeDYTvnzCMvnYolzvcmALJt6J5EUq1AVjCb1sqsB/s1600/xatejar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqKDmcOx3xlejy8I1f_WP7r0h1Of2Vb66pUcX3Xxb7y-50KOMlbts-n4WWVVm5rs1TWrzrnxVKYrAFEirzfx6AA-OzDwiEi1y1-M3roeDYTvnzCMvnYolzvcmALJt6J5EUq1AVjCb1sqsB/s400/xatejar.jpg" width="252" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Amb la combinació d’ingredients, situacions i personatges de la més
estricta actualitat, Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) assoleix amb <i>El nen que va xatejar amb Jack Sparrow</i> –Premi
de narrativa infantil Vicent Silvestre- una novel·la capaç d’atraure les
mirades d’infants i adolescents. En Martí Blesa, un noi de dotze anys, no es
troba en condicions d’anar a la recerca dels seus somnis –trist per la
separació dels pares i atemorit pel <i>bullying
</i>que pateix per part d’uns companys d’escola-, però, l’empenta de la mare el
porta a guanyar un concurs a Facebook que el permetrà xatejar amb Jack Sparrow,
l’heroi de <i>Pirates del Carib</i>, i viure
un somni. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Aquest intercanvi de xats, que és l’eix sobre el qual gira la novel·la,
comença a rodar des de la primera pàgina, i amb cada capítol anirà guanyant
profunditat, volada i emoció, esdevenint com una mena de teràpia pausada que
anirà capgirant l’ànim i la vida del protagonista. La novel·la és propera, no
tan sols perquè retrata la vida familiar i quotidiana de molts nois com en
Martí, sinó perquè qui parla ho fa en primera persona i va fins a la part més
intima del seu esser. I el seu ritme és àgil, cosa que l’autor aconsegueix amb
un estil sintètic i l’alternança de diversos registres literaris: xats,
descripcions, poemes i escrits del protagonista, diàlegs...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La novel·la té algunes perles en forma de frases com ara “<i>De vegades la vida és exactament com les pel·lícules”,
</i>que bé es podria aplicar al periple d’en Martí, i també al d’en Seydou,
protagonista <i>d’El vol de l’oreneta. </i>En
aquesta novel·la, que va guanyar el darrer premi Vaixell de vapor, David Cirici
(Barcelona, 1954) ens presenta un altre noi de dotze anys que, en aquest cas, es
llança a l’aventura per anar a la recerca d’un somni. Originari de Mali, fou
adoptat amb vuit anys per una parella de Barcelona. Ara, amb dotze, decideix escapar-se
i tornar sol al seu país per retrobar l’Amina, la seva amiga d’orfenat amb qui
no havia deixat d’intercanviar <i>emails </i>fins
que s’havien aturat els darrers mesos.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhazOy-K9UHzr4TODdJpDavyoP0dXyDTl3wAssAkZd80u3AsXnWzM128RcYzvmPdP6XK7J0oOGHu98WPNqZioAUmxhKy1raF_e40_ObqpLJHRuK1g8DKA5HcQNsuqCot8Xf8Cz1-dze0REG/s1600/vol+oreneta-b.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhazOy-K9UHzr4TODdJpDavyoP0dXyDTl3wAssAkZd80u3AsXnWzM128RcYzvmPdP6XK7J0oOGHu98WPNqZioAUmxhKy1raF_e40_ObqpLJHRuK1g8DKA5HcQNsuqCot8Xf8Cz1-dze0REG/s400/vol+oreneta-b.jpg" width="335" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">El seu viatge tindrà ingredients de somni, però també de malson, i una
versemblança dubtosa, cosa que el mateix autor reconeix, enmig del text: <i>“la història de veritat encara era més
difícil de creure”. </i>I és que, sense bitllet, en Seydou aconsegueix filtrar-se,
com el millor dels polissons, en un avió i arribar a Mali. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Tret d’aquest fet, l’obra avança a bon ritme, sense entretenir-se en
disquisicions. Com l’obra d’en Francesc Puigpelat, aquesta també és propera al
lector infantil i adolescent. Apel·la directament a la seva empatia, als
sentiments i a les emocions, i ho fa a través de la lluita, a estones
desesperada, del protagonista per assolir el seu objectiu. Captiva per l’acció
constant, pel pujar i baixar de les esperances del protagonista de trobar la
seva amiga i per l’aventura que conté el seu viatge. I transporta, amb unes
acurades descripcions, a uns paisatges humans i geogràfics, rurals i urbans,
que tenen tot de connotacions íntimes de l’etapa de la vida que en Seydou va passar a Mali.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Ambdues novel·les, la de Francesc Puigpelat i la de David Cirici, són
molt diferents en el tema i en el seu plantejament, però són properes tant per
la seva factura notable com per l’objectiu de tocar la fibra del lector i per
la intensitat de les accions que contenen.
</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-81957243679315742132015-11-24T14:01:00.001-08:002015-11-24T14:01:35.576-08:00LA DONA QUE MENJAVA MITJONS...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-6uKJf6Mze8MaObrEp0s1rU3T6YVCOiOg3Sq-yqGFWn_zEo2BySje21lgCkpZdCTGv84vvaAqkG9pIwt7g97eqZ58kKL12uRRyb96nbnIz8EtoD6dmGs-9KKm5G6kdAi-z1MqxSsrcwCC/s1600/IMG_20151124_121427.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-6uKJf6Mze8MaObrEp0s1rU3T6YVCOiOg3Sq-yqGFWn_zEo2BySje21lgCkpZdCTGv84vvaAqkG9pIwt7g97eqZ58kKL12uRRyb96nbnIz8EtoD6dmGs-9KKm5G6kdAi-z1MqxSsrcwCC/s320/IMG_20151124_121427.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13.5pt; text-align: justify;">Amb la tardor, arriba </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13.5pt; text-align: justify;">La
dona que menjava mitjons, </i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13.5pt; text-align: justify;">una novel·la amb coberta tardorenca de la qual m'agradaria
presentar amb 6 punts:</span><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">1. Amb sis anys, la meva filla em va regalar un títol: <i>La dona que menjava mitjons</i>. Em va
agradar tant que vaig decidir farcir-lo amb una història.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">2. No tinc una manera concreta d'enfrontar-me a les idees
per a transformar-les en contes o novel·les. Cada cas és un món. En aquesta ocasió,
vaig començar pel títol que, per a mi, era com començar la casa per la teulada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">3. L'empresa em va resultar tan complexa que el farciment
va estar un any i mig aturat al calaix, sense saber cap a on dirigir-lo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0_-uwKBdyNNZdh8mCvTew3QDMSN_xBbyWU8shj7UcK6EiLArl-ayhbI_9zDEkFJEBPdV4KfshpEHT7cnstshPS9mI_VOqXfmxPqPHAaZS7YfY2l7IBf0ekG-tpDI90AZZDfBX_6LtLfX/s1600/escanear0001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0_-uwKBdyNNZdh8mCvTew3QDMSN_xBbyWU8shj7UcK6EiLArl-ayhbI_9zDEkFJEBPdV4KfshpEHT7cnstshPS9mI_VOqXfmxPqPHAaZS7YfY2l7IBf0ekG-tpDI90AZZDfBX_6LtLfX/s320/escanear0001.jpg" width="204" /></a><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">4. La lectura estiuenca de la novel·la <i>Matar un rossinyol</i> de Harper Lee em va
donar idees per a desllorigar-ne el desenvolupament.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">5. Editorial Baula fou la segona porta on vaig trucar per
publicar-la. Allà els va sorprendre gratament, acostumats només als textos més
breus que per a ells he elaborat en diverses ocasions. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">6. La il·lustració fou encarregada a Jorge del Corral,
amb qui ja havia treballat a <i>El petó de
Lili Marleen (</i>Ed. Barcanova, 13). El seu estil em van semblar ideal tan per una com per l'altra
història. El resultat així m’ho ha constatat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-62356716397889609692015-06-25T14:04:00.000-07:002015-06-25T14:04:18.925-07:00INFANTS PARTICULARS<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: inherit;">Abans de l'estiu, i després de força temps, una nova crítica al Quadern d'El País. Avui, 25 juny, dos llibres particulars, dos...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b> INFANTS PARTICULARS</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: inherit;"> És un privilegi constatar que les finestres de la literatura juvenil
actual s’han obert de bat i bat i els seus continguts han deixat de ser
habitacions estanques, pensades només per als seus habitants, com així succeïa
fa un cert temps. En tots els gèneres trobaríem exemples que ho demostren.
Posem per cas, la novel·la realista que era aquella on aquest aspecte era més
palpable, i prenem com a exemple dues de les obres guardonades en premis
prestigiosos de narrativa per a joves aquests darrers mesos: <i>Tzoé</i> d’Isabel-Clara Simó i <i>Un fill </i>d’Alejandro Palomas. En ambdós
casos, els protagonistes són uns nens -la Tzoé té quatre anys i, en Guillem d’<i>Un fill</i> en té deu-, i els adults que se
senten captivats per la mirada i les particularitats d’aquests. Si hi apareix
algun jove és només d’esquitllada, com a extra de la pel·lícula.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8E_h5M-wN__0Nu3h6sZg0BYTN1iWsGopPrdX_G026BLaIoTU1L8iqcJIbfAwAzGD0NghiTQ5J9z8cq20s1qCQWY8qU1o4aH51VoUwdkvq5VSYfZBXKRbQkxbjfzjYn6GL6B2xYy-ZvLlY/s1600/SIMO.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8E_h5M-wN__0Nu3h6sZg0BYTN1iWsGopPrdX_G026BLaIoTU1L8iqcJIbfAwAzGD0NghiTQ5J9z8cq20s1qCQWY8qU1o4aH51VoUwdkvq5VSYfZBXKRbQkxbjfzjYn6GL6B2xYy-ZvLlY/s320/SIMO.jpg" width="202" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-indent: -24px;">SIMÓ, Isabel-Clara. </span><b style="text-indent: -24px;"><i>Tzoé. </i></b><span style="text-indent: -24px;">Alzira: Bromera, 2015. 163 p. (Espurna; 113) 9,00€. Premi Fundació </span>Bancaixa<span style="text-indent: -24px;"> 2014</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="text-indent: -24px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) ja havia fet més d’una incursió en la literatura
juvenil: <i>Joel </i>(Bromera, 2000), <i>Raquel </i>(Bromera, 2002)<i>... </i>i fins ara les seves obres
s’emmarcaven dins la tendència habitual de la narrativa per a joves, amb la descripció
de problemàtiques i quotidianitats de nois i noies. <i>Tzoé</i> fa un gir enorme. Dos personatges solitaris, un pagès i una
infermera, veuen com, a la seva vida, apareix de sobte i misteriosament una
nena amb uns dots particulars i diferents a la resta de nens, i com aquesta
canviarà les seves vides, com un mitjó. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Tot i que allò que hi succeeix és bastant introspectiu i reflexiu, la
novel·la té força acció i un ritme àgil. En cap moment, deixen de succeir fets
sorprenents, en algun moment inversemblants, que desballesten les vies
probables i atrauen l’interès. El que hi sobta, a estones, és el punt de vista
de l’autora, que podríem titllar de paternalista. Com a narradora, parla sovint
des de la mirada i l’experiència de la persona de més de setanta anys que és,
cosa que es percep en les reflexions que sovint incorpora als fets. Això fa que
la consistència general i el ritme, en algun moment, se’n ressentin, però tant
la força dels personatges com dels fets s’enduen el lector cap endavant.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 29.2pt 0.0001pt 45pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">PALOMAS, Alejandro. <b><i>Un fill.</i></b> Barcelona: La Galera, 2015. 285 p. (Bridge) 17,95€. Premi Joaquim Ruyra 2014</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 47.2pt 0.0001pt 45pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjykIApBksWK72hWDKqYCWjAzyLVS8T96WJ3i6WXzXGnR26TuXB6D6wCjwcETC9UnUdzhNbcVG63xvdRp-6qv6rSEeXBVy84QSpVSuM3BNoTRLSPGQSMVb9P8pfgO-3RJ2bhvfxMD0VtNgL/s1600/PALOMAS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjykIApBksWK72hWDKqYCWjAzyLVS8T96WJ3i6WXzXGnR26TuXB6D6wCjwcETC9UnUdzhNbcVG63xvdRp-6qv6rSEeXBVy84QSpVSuM3BNoTRLSPGQSMVb9P8pfgO-3RJ2bhvfxMD0VtNgL/s320/PALOMAS.jpg" width="231" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Per Alejandro Palomas (Barcelona, 1967), <i>Un fill </i>representa la seva primera obra per a joves. Fins ara, la
seva tasca literària s’havia centrat en la traducció i la narrativa per a
adults, i, de fet, si hom llegeix <i>Un fill
</i>s’adonarà que possiblement arribarà millor als adults que als joves,
especialment pel contingut. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">Un fill</span></i><span lang="CA"> comença amb la típica pregunta que una mestra llança als seus alumnes:
Què us agradaria ser de grans? Les respostes també són típiques, a excepció de la
del Guillem. Ell voldria ser Mary Poppins. A partir del seu desig, la mestra i
una psicòloga comencen a gratar en aquesta resposta, a indagar en la seva vida,
per esbrinar allò que amaga i allò que el condueix a donar una opinió diferent
a la resta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La trama té certa complexitat, però la lectura flueix d’una manera
àgil, com qui no vol la cosa, amb un llenguatge i un estil aparentment planers.
L’autor es mira els fets des dels diversos punts de vista dels protagonistes i
va enllaçant una peça amb l’altra, de mica en mica, conformant el puzle complex
de l’univers familiar d’en Guillem. La forma com va desgranant la informació,
com va capgirant les situacions, com tracta els sentiments i les emocions dels
personatges i com aquestes toquen les del lector converteixen aquesta novel·la,
i l’autor, en una de les revelacions de la temporada. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-89854977423137734752014-12-19T00:44:00.000-08:002014-12-19T00:44:07.034-08:00EL CORREDOR DEL LABERINT<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ahir, 18 de desembre, va aparèixer al Quadern d'El País, la crítica d'un llibre del qual se n'ha pel·lícula que ha tingut força ressó entre el públic juvenil: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaB1oEPx9Bq-gwqe_BwVg8zrFxMlPQbOk20iZPL-V_WwPAqN4nS8PnN3LFOphRSHHytYTB1DoGYPLQ15-83mpDRJjE5wzfIwSnqrB08DDrjj-zHaJTo0vf9NMra3OgNMbmsLaqPnOOPvj0/s1600/el+corredor+del+laberint.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaB1oEPx9Bq-gwqe_BwVg8zrFxMlPQbOk20iZPL-V_WwPAqN4nS8PnN3LFOphRSHHytYTB1DoGYPLQ15-83mpDRJjE5wzfIwSnqrB08DDrjj-zHaJTo0vf9NMra3OgNMbmsLaqPnOOPvj0/s1600/el+corredor+del+laberint.jpg" height="400" width="253" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-stretch: normal;"> </span></span><span lang="CA">DASHNER, James. <b><i>El
corredor del laberint.</i></b> Barcelona: Fanbooks, 2014. 473 p. 14,90 €</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En la història de la literatura, hi ha un fil argumental molt concret
que ha donat obres que s’han guanyat el favor dels joves lectors i han
esdevingut referents. Es tracta del fet d’abandonar un grup més o menys nombrós
de joves a la seva sort, en un món on no hi ha ningú més que ells, amb la qual
cosa es veuen obligats a crear les normes i les directrius a seguir perquè
aquell univers esdevingui humanament
sostenible. De ben segur que les més populars són el </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Mecanoscrit del segon origen</i></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
(Ed. 62) de Manuel de Pedrolo, on l’Alba i en Dídac resten sols al món després de
la destrucció del mateix i </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>El senyor de les mosques</i></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> (Estrella
Polar) de William Golding, on una colla de joves de bones famílies naufraguen i
van a espetegar a una illa deserta.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">N’hi ha d’altres, i de més recents, que segueixen el mateix patró. És
el cas de la trilogia d’<b><i>Els jocs de la fam </i></b>(Estrella Polar,
2009) de Suzanne Collins, en la qual no hi ha cap catàstrofe ni naufragi que
deixi els joves tirats, sinó que els protagonistes són escollits per lluitar en
un enorme i selvàtic plató de televisió i on l’objectiu és la supervivència
d’un d’ells.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I n’hi ha encara de més recents. Fa uns dies, a les pantalles dels
cinemes arribava una pel·lícula anomenada <b><i>El corredor del laberint. </i></b>Gairebé al
mateix moment, arribava als aparadors de les llibreries la novel·la homònima,
d’un autor americà anomenat John Dashner (Geòrgia, EEUU, 1972) i especialista
en sèries de narrativa fantàstica. <b><i>El corredor del laberint,</i></b> que
segueix a nivell argumental les passes dels antecessors que anomenàvem, és el
primer de quatre volums. Els tres restants han estat publicats per Fanbooks a
finals de novembre. Val a dir, però, que en castellà, fa temps que els tres
primers, editats per Nocturna, circulen pels aparadors, essent ara reactivats: <b><i>El
corredor del laberinto</i></b> (2010), <b><i>Las pruebas</i></b> (2011) i <b><i>La
cura mortal</i></b> (2013).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOi8nc0iEXDc-DxTxVRCAC5s2DNB3jIGnxbqgDsPJ_tmugtrroq1nJGS0LfDvtnga2nD7sQBBUV3GX2Z_dYKdnhr_ywnDHfUoSiU5RLVAFIecdxUnHJK0uCJss2K6i3qVki5QWlK787Ofz/s1600/corredor2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOi8nc0iEXDc-DxTxVRCAC5s2DNB3jIGnxbqgDsPJ_tmugtrroq1nJGS0LfDvtnga2nD7sQBBUV3GX2Z_dYKdnhr_ywnDHfUoSiU5RLVAFIecdxUnHJK0uCJss2K6i3qVki5QWlK787Ofz/s1600/corredor2.jpg" height="400" width="265" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la novel·la, un ascensor porta a en Thomas, el protagonista, a un món
poblat per una colla de joves, l’horitzó del qual està ocupat per un enorme
laberint. Aquest està bastit per uns murs immensos i infranquejables, que es
belluguen i es tanquen a les nits, i habitat per una mena de monstres
mecanitzats i cruels. Els joves més atlètics i fornits aprofiten la claror del
dia per ficar-se al laberint i intentar cercar una sortida al terrible univers
on han estat destinats.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A més a més de l’horitzó i l’espai que envolta els joves, l’atractiu del
llibre rau en descobrir paulatinament les normes que regeixen aquest món, les
relacions entre els protagonistes, l’enemic a qui s’enfronten, el lloc d’on
provenen i del qual no en recorden res... A en Thomas ningú li explica res. Ho
ha d’anar descobrint, així com el seu paper en el grup, sovint a base de
patacades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i està publicat en una sèrie de les anomenades </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">crossover</i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>El corredor del laberint</i></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> és una
lectura únicament per a joves lectors. Té els ingredients per a esdevenir un </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">best-seller</i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, ajudat a més per la projecció
de la pel·lícula, però no per convertir-se en un referent ni per arribar a un
ventall ampli de lectors com així han assolit alguns dels seus predecessors. Té
un argument i una trama potent, tot i que trontolla en la part final del llibre,
té un ritme a estones trepidant, un gran nombre de successos correlatius i de
personatges sorprenents que escampen el terror... Però per arribar més enllà,
se li troba a faltar una major profunditat i evolució psicològica dels
personatges, una veu més críti</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ca, un discurs més sòlid i una major ambició
literària.</span></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-15238676890576590982014-10-01T13:39:00.002-07:002014-10-01T13:39:37.474-07:00UN PETÓ VIATJA AL PREMI ATRAPALLIBRES<div style="text-align: justify;">
Avui, m'ha arribat la notícia que <a href="http://llibrestranquils.blogspot.com.es/2014/03/el-peto-de-lili-marleen.html">El petó de Lili Marleen</a> ha estat escollit com un dels finalistes del <a href="http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases">Premi Atrapallibres</a> de la categoria de lectors de 10 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizvScOujWTiwbW7gHIGRay7enqdQpbjXBhSdbKT4ui0X81ZUySjCmdZP8MF53qd5ctImkZ_eGKGf6k2siPuyfwIbw3Pfkkg_P58IAPjFf_naK5DRXNcePYN6MjnDWK-Ryd25AtgrMBcwHR/s1600/atrapallibres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizvScOujWTiwbW7gHIGRay7enqdQpbjXBhSdbKT4ui0X81ZUySjCmdZP8MF53qd5ctImkZ_eGKGf6k2siPuyfwIbw3Pfkkg_P58IAPjFf_naK5DRXNcePYN6MjnDWK-Ryd25AtgrMBcwHR/s1600/atrapallibres.jpg" height="400" width="207" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
És una de les coses que somniava que algun dia em succeís, que algun obra escrita per mi fos escollida entre les millors de l'any. I ara, i per segon any consecutiu, tinc l'oportunitat de viure-ho com un regal, com una recompensa a molts anys de treball.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un regal també són tots aquells comentaris que aquest Petó, on hi tenen protagonisme tant el mite de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Lili_Marleen">Lili Marleen</a> com el fotògraf francès <a href="http://www.lartigue.org/">Jacques Henri Lartigue</a>, ha desvetllat fins ara.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Precisament m'agradaria cloure aquesta notícia amb l'enllaç al comentari que l'escriptor Llorenç Capdevila va fer sobre el llibre al diari Regió7.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://llorenccapdevila.blogspot.com.es/2014/07/el-peto-literari-de-pep-molist.html">http://llorenccapdevila.blogspot.com.es/2014/07/el-peto-literari-de-pep-molist.html</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
i que acaba amb aquestes paraules:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>"En aquest cas, Molist és capaç de fer-nos un petó literari que parla d'esperança, del pas del temps i, naturalment, de l'experiència extraordinària de fer-se gran."</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-1821266019267516112014-05-16T14:16:00.002-07:002014-05-16T14:21:05.560-07:00EL CARNESTOLTES DEL CEL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkGuumkEgQpGj_jPHJNXdcEYuwBdOJnDMH4qZ8j8jvjU17R3DT3XjIzi3BKNJXPwbk4937UGol-zC54ACaKxwE3nsptSa3BkHfCPM-4CioIKc3O3WEK2B7_AnMfZdJWhzoANc1GMhU-t1x/s1600/fotocarnest.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkGuumkEgQpGj_jPHJNXdcEYuwBdOJnDMH4qZ8j8jvjU17R3DT3XjIzi3BKNJXPwbk4937UGol-zC54ACaKxwE3nsptSa3BkHfCPM-4CioIKc3O3WEK2B7_AnMfZdJWhzoANc1GMhU-t1x/s1600/fotocarnest.jpg" height="268" width="400" /></a></div>
Avui, en roda de premsa, hem presentat un conte musical que hem elaborat amb motiu del 10è aniversari de l'Escola Coral de l'Orfeó Manresà.<br />
El conte es representarà el dissabte, 24 de maig, a les 17.30h, al Teatre Conservatori de Manresa. Es diu <i style="font-weight: bold;">El carnestoltes del cel </i>i ha estat fruit d'un llarg i interessant procés de gestació.<br />
L'Orfeó es va plantejar crear un conte des del no-res i amb gent del Bages.<br />
A mi, em van encarregar un conte. Al calaix, vaig recuperar i re-elaborar una vella idea on vaig veure-hi possibilitats, per la seva plasticitat i per donar joc a les cançons que havíem de compondre.<br />
La història resumida en quatre frases és la dels vuit amics del sol -els diversos fenomens meteorològics que ens envolten- que veuen que el sol està pansit i malalt. Volen fer quelcom per recuperar-lo però no saben per on començar. Buscaran ajuda a la ciutat més propera, i allà, una nena anomenada Guida els donarà la idea d'organitzar un Carnestoltes, on participaran els amics del sol i la gent de la ciutat.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSGKrzK5qHZPwAIzlLREkVEqjkxrbRcdSmeuXUGAgE7CsM1TK-of5C3o-dAJgvQhizatNTkP44k_FUpYNufvqcfX40ZjbBcJG64vZNwH_Rt8EwWI_9zt_DfpmUzwPtiGGKQhIwdiiRZ0kM/s1600/escanear0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSGKrzK5qHZPwAIzlLREkVEqjkxrbRcdSmeuXUGAgE7CsM1TK-of5C3o-dAJgvQhizatNTkP44k_FUpYNufvqcfX40ZjbBcJG64vZNwH_Rt8EwWI_9zt_DfpmUzwPtiGGKQhIwdiiRZ0kM/s1600/escanear0001.jpg" height="320" width="308" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Avui, hem pogut tocar el llibre on apareix el conte i vuit cançons que vam elaborar amb el compositor <a href="http://www.marcdalmases.com/">Marc Dalmases</a>. Per a mi, era la primera experiència, i ha estat gràcies a l'ajuda i complicitat d'en Marc i d'en Lluís Arguijo, el director de l'Orfeó, que hem aconseguit un satisfactori resultat final. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Les cançons reflecteixen l'argument, però la major part d'elles retraten els diversos fenomens meteorològics i la seva funció en aquest Carnestoltes. Al llibre, hi trobarem la lletra i la partitura de les cançons. I adjunt, un CD, amb les cançons gravades amb les veus dels infants i joves de l'Escola Coral.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Guardant totes les distàncies, la idea estaria inspirada en el <i>Carnaval dels animals</i> de Camille Saint-Saens, però amb els elements del cel.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Les il·lustracions són del navassenc <a href="http://valentigubianasescude.blogspot.com/">Valentí Gubianas</a>, i aporten l'alegria i el color que el text i els personatges volen donar a la història.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I la posada en escena serà d'en Pep Farrés, integrant dels <a href="http://www.farresbrothers.com/">Farrés Brothers</a>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Llarga vida al Sol, al llibre i molta sort als joves protagonistes d'aquesta agosarada aventura! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR7E3MhZr4AmK80fRQF64uj4EoMxielukCxNCzwduf8_7kic27mi5K-rNySk031BZNcV5YIgu5aChyUL7LE8WUs-O56pQ0z-TuLhCxcxH7jUKwHu9cxD_GFBGXUBLWdqRGVI4NU3Pup1Zy/s1600/ilcarnes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR7E3MhZr4AmK80fRQF64uj4EoMxielukCxNCzwduf8_7kic27mi5K-rNySk031BZNcV5YIgu5aChyUL7LE8WUs-O56pQ0z-TuLhCxcxH7jUKwHu9cxD_GFBGXUBLWdqRGVI4NU3Pup1Zy/s1600/ilcarnes.jpg" height="270" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<br />pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-49477184036905083772014-04-16T03:19:00.001-07:002014-04-16T03:19:56.800-07:00CANVIAR DE VIDA<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa pocs dies, a principis d'abril, apareixia una nova crítica al Quadern del diari El País. En aquesta ocasió em vaig centrar en dues novel·les per a infants que han estat guardonades darrerament, l'una, amb el premi Edebé, i l'altre, amb el Josep Maria Folch i Torres:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">CANVIAR
DE VIDA <o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><span lang="CA">MONTAÑÀ, Rubèn. <b><i>La
nena de l’arbre.</i></b> Il·lustr. Mercè Lopez. Barcelona: <st1:personname productid="La Galera" w:st="on">La Galera</st1:personname>, 2013. 155 p.
14,90€</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><span lang="CA">NEL·LO, David. <b><i>La
nova vida del senyor Rutin. </i></b>Il·lustr. Laura Pérez. Barcelona: Edebé,
2013. 143 p. (Tucà) 8,60€</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEickT51b0HeLnlw4n6Ks4GzWNKrfjcqXj0gDcnhkJ3nvbCLRDVjy7KlGvHj-hRMIi9RCyPdIc5won8aVX4GPWh0Q2xSCzoBesyAFjN65kCTnEmtgbu1MzkiJ5oxMd8-xlKL_lbSLQudjEYB/s1600/nello1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEickT51b0HeLnlw4n6Ks4GzWNKrfjcqXj0gDcnhkJ3nvbCLRDVjy7KlGvHj-hRMIi9RCyPdIc5won8aVX4GPWh0Q2xSCzoBesyAFjN65kCTnEmtgbu1MzkiJ5oxMd8-xlKL_lbSLQudjEYB/s1600/nello1.jpg" height="200" width="125" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La vida del senyor Rutin i de l’Ona, els protagonistes de dues
novel·les per a infants premiades darrerament, dona un tomb considerable en un
moment determinat. En el primer cas, per voluntat pròpia, i en l’altre, per
causes alienes. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si parlem en un sentit únicament literari, l’obra <b><i>La nova vida del senyor Rutin, </i></b>que
fou guardonada amb el premi Edebé de literatura infantil, no devia tergiversar
gaire la vida del seu autor, perquè David Nel·lo (Barcelona, 1959) és un escriptor
que ja comptava amb uns quants guardons destacables en la seva trajectòria.
Això si, devia significar una important injecció de felicitat i d’autoestima. El
seu personatge, el senyor Rutin, decideix fer quelcom per donar un tomb a la
seva vida rutinària i avorrida. D’entrada, ho fa d’una manera subtil, evitant pronunciar
el “sí” i el “no” en les seves converses. Quan aconsegueix mantenir-se ferm en
el seu objectiu, es posa reptes més agosarats, i el canvi que buscava s’anirà
fent cada vegada més evident i gros, com una bola de neu.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD0wSCSGj6sb8OD_pDjANMJbJ0QX2O6WpjtbzPsqEYHPMBZNnTG2pJFt9Zxr76-Uk_d8UodDYt3PVL4Lt1HQ3w3G83EkMN2s2spMx0C9UrmlI0WDs7V4DAebUAh1ycI0DqJXcQvIIPsel9/s1600/nello2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD0wSCSGj6sb8OD_pDjANMJbJ0QX2O6WpjtbzPsqEYHPMBZNnTG2pJFt9Zxr76-Uk_d8UodDYt3PVL4Lt1HQ3w3G83EkMN2s2spMx0C9UrmlI0WDs7V4DAebUAh1ycI0DqJXcQvIIPsel9/s1600/nello2.jpg" height="133" width="200" /></a></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La novel·la de David Nel·lo té una aparença senzilla, com el mateix
tema que tracta; té un ritme tranquil, com tranquil·la és l’aventura que narra;
té una estructura equilibrada, com així és el seu desenvolupament... I tot plegat, condueix al lector cap al final
amb molta naturalitat, com qui no vol la cosa. El dubte que planteja és com
arribarà l’obra als infants. Esdevé una novel·la atractiva, que flueix de
manera àgil i que captiva, però ho fa sobretot per l’exercici i el joc literari
que planteja -la d’evitar elements dels llenguatge que fem servir a cada moment-,
més que no pas pel què i pel com s’explica.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAabJy6wHmdMV_QSGWlhZN9CytGrD9_SomwT9aDDm1v6GMI1HUkeMNYL2TbvzG8dB7hEgOKoI8OinbmhUOqujS-LjYM7PjpdpVL0CJMorDESBIIu9cegMBZUIiSJ90gj08zZ31_Er9SCwP/s1600/monta%C3%B1a1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAabJy6wHmdMV_QSGWlhZN9CytGrD9_SomwT9aDDm1v6GMI1HUkeMNYL2TbvzG8dB7hEgOKoI8OinbmhUOqujS-LjYM7PjpdpVL0CJMorDESBIIu9cegMBZUIiSJ90gj08zZ31_Er9SCwP/s1600/monta%C3%B1a1.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quant a <b><i>La nena de l’arbre</i></b>, que fou guardonada amb el darrer Premi Josep
Maria Folch i Torres de literatura per a infants, de ben segur que va oferir un
canvi sobtat a la vida del seu autor, <a href="http://llibresalrepla.blogspot.com.es/2014/02/una-veu-nova-al-vell-escenari-de-la-lij.html">Rubèn Montañà</a> (Badalona, 1983),
situant-lo en un panorama on no hi figurava, el de la literatura infantil. Montañà
és un jove escriptor que fins ara havia estat autor dels guions d’obres de
teatre per a la companyia Egos, a la qual pertany. En el mateix <st1:metricconverter productid="2013, a" w:st="on">2013, a</st1:metricconverter> més a més del premi
Folch i Torres, també ha aconseguit el Ciutat d’Olot de narrativa juvenil, amb
una obra de ciència-ficció, <b><i>L’atac llimac</i></b> (Ed. Llibres del
Segle, 2014). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En la seva òpera prima, <b><i>La nena de l’arbre,</i></b> hi ha una
protagonista anomenada Ona, que narra la història del què es va trobar quan es
va enfilar a dalt d’un arbre a buscar una pilota: una altra nena, que més que haver-hi
pujat aquell dia, hi vivia, talment <b><i>el Baró rampant</i></b> d’Italo Calvino. A
partir d’aquell moment, i picada pel cuc de la curiositat, puja a l’arbre un
munt de vegades per visitar la seva nova amiga. La seva coneixença la portarà
cada vegada més lluny en la investigació de la procedència de la nena –entre
d’altres, descobrirà aspectes desconeguts de la història del seu poble- i
canviarà la seva vida.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9kfSC5HfZ8M7zBdZf9oko8jx9iD4BFs7iV7ZL0OC6Ryz5ZNF40ZFmpTNi5mmOyJiIWF9mjVRr8EnF7Zksoj2t5-hhUUeeIa3AFkTWA4u64_PPDqt3FON49rMhDMf_nihKSf5kaPdPl4Fs/s1600/monta%C3%B1a2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9kfSC5HfZ8M7zBdZf9oko8jx9iD4BFs7iV7ZL0OC6Ryz5ZNF40ZFmpTNi5mmOyJiIWF9mjVRr8EnF7Zksoj2t5-hhUUeeIa3AFkTWA4u64_PPDqt3FON49rMhDMf_nihKSf5kaPdPl4Fs/s1600/monta%C3%B1a2.jpg" height="200" width="146" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">La nena de l’arbre</span></i></b><span lang="CA"> és una novel·la clara,
fresca i directe que, com l’obra d’en David Nel·lo, flueix amb naturalitat i
agilitat, amb una estructura aparentment senzilla, equilibrada i amb un ritme
regular. Si li volguéssim posar una etiqueta de gènere, per tal de donar-lo a
llegir, seria la de realisme màgic: una història de caire realista, amb tocs de
fantasia i també d’història, que en el fons tracta el tema de la infantesa,
perduda per uns, guanyada per uns altres. Si la volguéssim embolcallar amb una
tira promocional, hi podríem inscriure que es tracta d’una nova veu a tenir en
compte i d’una obra que pot esdevenir la revelació de l’any. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-67770330158864750922014-03-04T13:58:00.001-08:002014-03-04T13:58:43.986-08:00EL PETÓ DE LILI MARLEEN<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOX4zt7yZ_u8fFEamGTKLQKcKgWE91EbIwd3S1KY3wbadtja4fePmTlKHyYhdpj6l5PYYJxFfEnSwzxuuhyBp0lhJs2wZilb-pAHxrw3i3TeldrwfcbrSEg8Am4SRQ4YHjzb9iR6seqRGY/s1600/BG00201501.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOX4zt7yZ_u8fFEamGTKLQKcKgWE91EbIwd3S1KY3wbadtja4fePmTlKHyYhdpj6l5PYYJxFfEnSwzxuuhyBp0lhJs2wZilb-pAHxrw3i3TeldrwfcbrSEg8Am4SRQ4YHjzb9iR6seqRGY/s1600/BG00201501.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, he rebut, el llibre d' <i>El petó de Lili Marleen</i>, la novel·la que he escrit per a infants de més edat (segons diu la franja de la col·lecció va adreçada a persones a partir de 10 anys).</div>
<div style="text-align: justify;">
En tenia unes ganes enormes. La vaig escriure a finals de 2010, i arriba al cap d'un temps amb les magnífiques il·lustracions d'en <a href="http://jdelco.blogspot.com.es/">Jorge del Corral</a>, amb qui ha estat un plaer treballar i poder opinar sobre el que anava dibuixant.</div>
<div style="text-align: justify;">
Narra la història d'un nen anomenat Pere. La quantitat enorme de pors que té el condueixen sovint a casa del senyor Salom, un peculiar i misteriós fotògraf. De fons, un poble que viu amb l'esperança que un dia torni Lili Marleen, portadora de solucions a tots els problemes i preocupacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És una novel·la que sorgeix de diverses diverses idees anotades en un paper que, amb el pas dels dies, es van anar barrejant entre si: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Una d’elles és la cançó Lili Marleen que, una tarda, en escoltar-la a la ràdio del cotxe, em va semblar prou suggerent com per bastir-hi un conte o una novel•la. </div>
<div style="text-align: justify;">
Lili Marleen és una famosa cançó alemanya, basada en un poema que un soldat havia escrit el 1915, durant la Primera Guerra Mundial, quan va ser traslladat al front. En la cançó recordava la seva xicota, Lili, filla d’un botiguer de la seva ciutat, i narrava com ambdós s’acomiadaven sota un fanal, al costat de la caserna.
La cançó va adquirir molta popularitat durant la Segona Guerra Mundial, i va ser traduïda a diferents idiomes i interpretada per diversos cantants, esdevenint una de les cançons de guerra més populars de la història. Una de les veus mítiques que la va interpretar fou Marlène Dietrich. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/hZAV4hsP5WU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Una altra idea sorgeix d’una exposició anomenada <i>Un món flotant,</i> que vaig visitar al CaixaFòrum de Barcelona, l’estiu de 2010, dedicada al fotògraf francès <a href="http://www.lartigue.org/%E2%80%8E">Jacques Henri Lartigue</a> (1894-1986). </div>
<div style="text-align: justify;">
Els temes de la seva fotografia —tan allunyats dels que havia vist en la trajectòria d’altres fotògrafs— i la peculiar manera de viure’ls van ser tot un descobriment. La cita que figurava a l’entrada de l’exposició agafava tot el sentit un cop la visitaves: "<i>Vaig néixer feliç. Això ajuda, oi?".</i> Em va captivar tant que em va oferir nous fils per a bastir una història. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWcb3KLbXTyqqVfK30vdgG5iW0K_JuiPqq4entdoZsueTkOjlkJ1idakpbkWbnducsXl6rMXCRe3Ft-LEbbNYb0McB-KuQsrWkgN1e0wtez_dHZpcjrCePZBnrmVGXx8S4aR7lRN7IpO-E/s1600/dede_rouzat_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWcb3KLbXTyqqVfK30vdgG5iW0K_JuiPqq4entdoZsueTkOjlkJ1idakpbkWbnducsXl6rMXCRe3Ft-LEbbNYb0McB-KuQsrWkgN1e0wtez_dHZpcjrCePZBnrmVGXx8S4aR7lRN7IpO-E/s1600/dede_rouzat_b.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lartigue és un dels fotògrafs de referència del segle XX. Va néixer a Courbevoie, a prop de París, al si d’una família d’industrials adinerada. El seu pare li va regalar la primera càmera fotogràfica quan tenia vuit anys. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8B4janNdOm2LZ-eVwsD9zWG-FKV6k8sHa-jTIKqkW2ulruiBYpZysHQwz5pmnBnuwzmrlMXYPoPsbNtZqKEOufRkP7JPSDXrk-1pyxxRhDVMxgopKAAoF6yAY7MRtAJec8-XdZWdW-zYo/s1600/jacques+henri+lartigue.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8B4janNdOm2LZ-eVwsD9zWG-FKV6k8sHa-jTIKqkW2ulruiBYpZysHQwz5pmnBnuwzmrlMXYPoPsbNtZqKEOufRkP7JPSDXrk-1pyxxRhDVMxgopKAAoF6yAY7MRtAJec8-XdZWdW-zYo/s1600/jacques+henri+lartigue.jpg" height="174" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A partir d’aleshores, va començar a escriure un diari, que el va acompanyar tota la vida, i a compondre els seus àlbums de fotografies, uns documents extraordinaris per conèixer la manera de viure de la gent del seu temps.
Algunes de les seves vivències, i sobretot algunes de les seves fotografies, m’han servit de base per fonamentar la feina d’un dels protagonistes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-36895223336023335532014-02-26T14:05:00.000-08:002014-02-26T14:05:14.370-08:00LA PLIS PLAU ARRIBA ALS 14!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9A3y5ek1Mi4m_NfE5-7eCl19iPtYgwxRk89gHri0B2j4WT0rtjYckQY_ZUEd6wehRmi92MxmskqaimleE8HhpbM0i_BgP0c2OfA9Z4njiCm2BwFj2d-1bZL4niSlN4larElXzrpN8lh4M/s1600/malson1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9A3y5ek1Mi4m_NfE5-7eCl19iPtYgwxRk89gHri0B2j4WT0rtjYckQY_ZUEd6wehRmi92MxmskqaimleE8HhpbM0i_BgP0c2OfA9Z4njiCm2BwFj2d-1bZL4niSlN4larElXzrpN8lh4M/s1600/malson1.jpg" height="200" width="192" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan jo estudiava i estava acabant la primària, entre les diverses opcions per continuar els estudis em vaig plantejar entrar en una Escola de capacitació agrària. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No se sap mai què hauria estat de mi, si hi hagués optat. Tenint en compte, però, les meves habilitats en el terreny agrari i ramader, el resultat no hauria estat gaire florit.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El que no sabia en aquells moments era que al cap d'uns quants anys acabaria tenint cura d'unes vaques: de la Plis Plau i de les seves companyes. Eren, però, fruit de la imaginació.</div>
<div style="text-align: justify;">
Els contes de la vaca Plis Plau van començar a aparèixer el 2005 com una sèrie tancada de quatre títols, cadascun dels quals tenia com a tema una aventura en una de les quatre estacions de l'any.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al cap d'un temps vam decidir indagar el terreny dels sentiments i les emocions, i vam elaborar, amb la il·lustradora Cristina Sardà, altres contes. Aquest mes de març, i després de nou anys, apareix el número 14 de la col·lecció: <i><b>La Plis Plau i el monstre del malson.</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL2PytCTxIqul7dJBsgq6kaKRyV54Y0yKNrw-HcdD-H1aXX4P0qmnYIU-Z8zWwxSmg1iaxYNuWmwRYXNL8SHecRkyIplwcnvkQMVEqe_zhO8opBmDoBddwz0YWe_bU4_8-X79JyLc9I04J/s1600/malson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL2PytCTxIqul7dJBsgq6kaKRyV54Y0yKNrw-HcdD-H1aXX4P0qmnYIU-Z8zWwxSmg1iaxYNuWmwRYXNL8SHecRkyIplwcnvkQMVEqe_zhO8opBmDoBddwz0YWe_bU4_8-X79JyLc9I04J/s1600/malson.jpg" height="320" width="292" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La cura i les habilitats que hem mostrat amb les vaques ens han portat fins aquí. De moment! </div>
<br />
<br />pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-42308524119860951582014-02-13T14:35:00.000-08:002014-02-13T14:35:03.174-08:00LA BALADA DE LA PORDesprés d'un temps de no adjuntar res en aquest bloc, torno amb una nova crítica apareguda el 13 de febrer de 2014 al Quadern del diari El País, on abordo el darrer Premi Gran Angular, un thriller anomenat <i>La balada del funicular miner</i> de Pau Joan Hernàndez, i <i>El gran llibre sobre Roma</i>, del mateix autor:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
LA BALADA DE LA POR</div>
<i><br /></i>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6GYt6dgmG7DAA5bvq7AdNzYONBE4OfbIU3IeJQrlkEokHHT7-bCsYSe-mFHpugZsKfiW-Y2yQKZ86bAdtLM7Tt-QAC4tC3PxvRiKtq52KUMsPSQAdj2FozWn4C1zO2-vqeZSAG39AeDzX/s1600/La-balada-del-funicular-miner-239288_250x.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6GYt6dgmG7DAA5bvq7AdNzYONBE4OfbIU3IeJQrlkEokHHT7-bCsYSe-mFHpugZsKfiW-Y2yQKZ86bAdtLM7Tt-QAC4tC3PxvRiKtq52KUMsPSQAdj2FozWn4C1zO2-vqeZSAG39AeDzX/s1600/La-balada-del-funicular-miner-239288_250x.jpg" height="320" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">HERNÀNDEZ, Pau Joan. <i>La
balada del funicular miner.</i> Barcelona: Cruïlla, 2013. 206 p. (Gran Angular; 172) 8,75 €</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i><span style="text-align: justify;">Un
poble perdut a la muntanya, la via d’un funicular abandonada, personatges
peculiars i amb un passat fosc... i una bèstia ferotge i desconeguda que
s’escapa del camió que la transporta i sembra la por per allà on passa. Aquests
són alguns dels ingredients que conformen </span><span style="text-align: justify;"><i>La balada del funicular miner</i></span><span style="text-align: justify;">, el
thriller amb el qual <a href="http://www.escriptors.cat/autors/hernandezpj/%E2%80%8E">Pau Joan Hernàndez </a>(Barcelona, 1967) guanyava el Premi
Gran Angular de novel·la per a joves d’enguany. L’autor és un escriptor
polifacètic que s’ha prodigat especialment en el món de la traducció i de la
narrativa juvenil, camps en els quals ha estat reconegut amb els guardons més
prestigiosos del país, però també ha conreat poesia i ha elaborat algun llibre
de coneixements. Entre la seva obra, destaca la novel·la realista </span><span style="text-align: justify;"><i>Tot
et serà pres</i></span><span style="text-align: justify;"> (1986) que, amb vint-i-un anys, el va situar de ple en el
panorama literari del país, i de la qual se n’han fet més de trenta edicions, i
també </span><span style="text-align: justify;"><i>L’ombra del Stuka </i></span><span style="text-align: justify;">(1998), una novel·la centrada en els estralls
de </span><st1:personname productid="la Guerra Civil" style="text-align: justify;" w:st="on"><st1:personname productid="la Guerra" w:st="on">la Guerra</st1:personname> Civil</st1:personname><span style="text-align: justify;">
a les terres de l’Ebre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A
<i>La
balada del funicular miner</i>, hi ha una història principal narrada en dos
plans: la de la bèstia que, amb uns quants flashos, ens mostra com s’escapa, com
s’acostuma al nou hàbitat, com comença a fer mal i com va deixant rastres cada
cop més clars i propers al poble; i la de la gent de Tamasca, que es ramifica
en diverses històries secundàries que són les que copen les pàgines del llibre
i que tenen als habitants com a protagonistes. Amb mà destra, l’autor va fent
passar per l’escenari els personatges més peculiars –una trementinaire, un
veterinari vocacional, una adolescent afeccionada a la licantropia...- i ens
els descriu sense profunditzar-hi gaire, tot accentuant-ne les característiques
més ambigües. També n’hi ha com l’Alda, la protagonista, una dona que arriba al
poble per fer de mestre i que amaga un passat fosc que vol oblidar, i d’altres,
amb ombres obscures i allargades també en el seu passat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVcw7TuuTRyIVwVMCBIAFuPsacok8kPov88Lx-fTnkSORjH-WArGtKpkIS2abCH_UNNJ9G8_YvudNgX9lpJoYzOV8kf6Qz4yPYpXsMg4dhH2oItL6gOSp6OUww25tfB5Z0KjzK76YMcALw/s1600/paujoan.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVcw7TuuTRyIVwVMCBIAFuPsacok8kPov88Lx-fTnkSORjH-WArGtKpkIS2abCH_UNNJ9G8_YvudNgX9lpJoYzOV8kf6Qz4yPYpXsMg4dhH2oItL6gOSp6OUww25tfB5Z0KjzK76YMcALw/s1600/paujoan.JPG" height="213" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span lang="CA"><br /></span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">La balada del funicular miner</span></i><span lang="CA"> esdevé una
novel·la coral i, tot passant de puntetes pels diferents elements i actors, l’autor
escampa sospites a tort i a dret, mantenint la tensió i l’interés a tot el
llarg de l’obra. Una novel·la clarament de gènere, i de factura destacable, que
pot aconseguir el favor dels joves lectors, tal com així ho van fer les obres
més populars de l’autor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">HERNÀNDEZ, Pau Joan. <i>El
gran llibre sobre Roma<b>. </b></i>Il·lustr. Jordi Vila Delclòs. Barcelona:
Combel, 2013. 16 p. 19,40 €</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYyhl7s07yID4UG-LpQnir01tSVdHMcdiMXtYURDfGUeXgXQtcZTA0AaNoeoRXHUZnDqsNnJtTKmVEwFGA9FqbxnNEYgh8F7XJrTQ7YNOmg4Mt6MgeMoD3Y5E0nV5Db5Mlp5FsQ3HdcN2X/s1600/roma11.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYyhl7s07yID4UG-LpQnir01tSVdHMcdiMXtYURDfGUeXgXQtcZTA0AaNoeoRXHUZnDqsNnJtTKmVEwFGA9FqbxnNEYgh8F7XJrTQ7YNOmg4Mt6MgeMoD3Y5E0nV5Db5Mlp5FsQ3HdcN2X/s1600/roma11.png" height="227" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
De
les darreres novetats aparegudes, Pau Joan Hernàndez també signa <i>El
gran llibre sobre Roma<b>, </b></i>un llibre de regal sobre l’Imperi romà, que
continua l’estela i el concepte d’un de precedent sobre l’Antic Egipte. És una
obra innovadora que toca diversos aspectes de la cultura romana i utilitza
recursos diferents per fer-los arribar al lector infantil. D’entrada, ofereix
informació molt sintètica sobre ciutats, legions, vida quotidiana, guerres... i
convida a aprofundir-hi a través de quatre jocs de tauler dibuixats a les
mateixes pàgines i, amb les fitxes integrades en el mateix volum. L’obra està
il·lustrada per <a href="http://www.jordiviladelclos.com/">Jordi Vila Delclós</a>, els dibuixos realistes i precisos del qual
sumen en la gran qualitat del llibre, així com els diversos elements
tridimensionals que conté, fent que pugui ser considerat un pop-up, a més a més
d’un llibre de coneixements interactiu.</div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-73027782409243076132013-10-03T14:44:00.000-07:002013-10-03T14:44:16.447-07:00Ai, la família!<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui, 3 d'octubre ha aparegut al Quadern d'El País, la crítica que vaig fer sobre les dues darreres obres guardonades amb el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- ROCA, Maria Mercè. <i>Mil revolts</i>. Barcelona: Barcanova, 2013. 182 p. (Antaviana Nova; 200) 8,90€ </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio8uaOvgbxVsnQcCUDJABvpCGvb_eph8YH69HhnUlyCgSBn6SCqk7YpE8p4-AMxBkTAL_lNwAx15CAdmXfIiv-0DzWZazMrKRe2yB02a_zbuhwtaZu89DSfiCRuPfCLPpNpXet8y2yTagZ/s1600/roca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio8uaOvgbxVsnQcCUDJABvpCGvb_eph8YH69HhnUlyCgSBn6SCqk7YpE8p4-AMxBkTAL_lNwAx15CAdmXfIiv-0DzWZazMrKRe2yB02a_zbuhwtaZu89DSfiCRuPfCLPpNpXet8y2yTagZ/s1600/roca.jpg" height="263" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La dèria d’un avi per cloure una història d’amor, que l’atzar va tallar ara fa més de seixanta anys, és l’eix entorn del qual gira la nova novel•la per a joves de Maria Mercè Roca (Portbou, 1958). “A<i>ra no pot fer figa... Només li falta un tros petit, però que té mil revolts. Com la vida –pensa- que sempre és curta, però sempre és envitricollada, mai no hi ha camins rectes ni túnels que tallin pel dret.” </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb la seva fita davant del nas, l’avi s’emporta al seu costat el seu nét i la nova amiga d’aquest. El viatge, amb un destí incert i desconegut, servirà a uns i altres per viure una aventura intensa, per conèixer-se entre ells i per trobar respostes a allò que cadascú viu i busca en aquells moments. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Mil revolts </i>és la tercera incursió de Maria Mercè Roca en la literatura juvenil, l’única de les tres que va acompanyada de premi, el Barcanova de novel•la per a joves, encara que les altres dues han obtingut amb els anys el millor guardó possible, el beneplàcit i el seguiment dels lectors encara vigents: <i>Com un miratge</i> (Barcanova, 1990), una història d’amor entre dos joves i <i>Kenitra</i> (Barcanova, 2006), el viatge d’un noi a la recerca del pare. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Mil revolts</i> és una història d’arrencada lenta, de col•locació meditada dels personatges en l’escenari. En un inici, té l’aparença de tants altres relats de la literatura juvenil, de relacions i d’amors entre adolescents. L’entrada de l’avi a escena dinamita aquesta aparença i trastoca els plans més immediats dels protagonistes i, en el fons, les seves vides. I ho fa amb una demanda quotidiana, la de suplicar al seu nét que el porti fins a Gandesa. L’objectiu vague del mateix, com així tot el seu món a l’edat que té, l’anirem descobrint al llarg de la història. L’avi dona un tomb a la trama, accelera cada vegada més el ritme de la novel•la i dota d’expectatives el lector. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La novel•la no es pot considerar una obra innovadora, però si que té la virtut de ser una obra de factura experta, on tant els petits i grans detalls com els personatges estan modelats amb cura. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ-Rrdq6_K_eFAI-QUO0bMnjhcbCaxEw04B_RYMJkZl-nHurC6WVG6IIhu76IJpLEh63rzPTVGpTmvP5u5WU3jqGjTyUSoGsHIfnAi4RYUBm_gJMvmbDFnjx1boW7dIp5GTvsXTFI6nkxS/s1600/pujado.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ-Rrdq6_K_eFAI-QUO0bMnjhcbCaxEw04B_RYMJkZl-nHurC6WVG6IIhu76IJpLEh63rzPTVGpTmvP5u5WU3jqGjTyUSoGsHIfnAi4RYUBm_gJMvmbDFnjx1boW7dIp5GTvsXTFI6nkxS/s1600/pujado.png" height="320" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- PUJADÓ, Miquel. <i>La Serpentina i l’antiga família.</i> Il•lustr. Saul Daru’. Barcelona: Barcanova, 2013. 168 p. (Sopa de llibres; 200) 8,70€ </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La família també és l’eix vertebrador de la novel•la que va assolir el Premi Barcanova en la modalitat infantil, encara que aquesta és més nombrosa i variada, i viu en un entorn fantàstic. Al seu darrere, Miquel Pujadó (Madrid, 1959), un cantautor que, com a escriptor i de mica en mica, es va fent un lloc en la literatura infantil i juvenil. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La Serpentina i l’antiga família </i>és la història de l’única família de bruixes i bruixots que queda a Europa. D’entrada, l’autor planteja els precedents que han portat als personatges a la situació actual. Cada vegada que la família ha tingut un problema insalvable, ha dormit tres-cents anys a partir d’un encanteri. La nissaga es desperta i s’adapta de manera ràpida a l’actualitat i viu una història tòpica i previsible de lladres i serenos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i ser aquest el pinyol de la novel•la, allò que més hi destaca és el to humorístic amb que està narrat el conjunt, una via poc utilitzada en la nostra literatura, propera al vodevil. L’humor és lleuger, a estones crític, amb els integrants d’una família amb unes característiques i una actitud caricaturitzades. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La novel•la manté l’interès i la coherència al llarg de la història, encara que el ritme és un pèl irregular, la resolució previsible i la versemblança dels fets grinyola en més d’una ocasió –es desperten, després de tres segles dormint, i s’adapten als avenços actuals amb un facilitat increïble; o bé, van complint anys i segles sense canviar gens ni mica...-. L’obra i el premi, però, acaben de fer visible una trajectòria i un estil que ha anat prenent cos amb un seguit d’obres: <i>Un príncep massa encantat </i>(La Magrana, 2004), <i>El genial oncle Anastasi </i>(2010), <i>El ficcionauta</i> (Barcanova, 2013)..</span>.
</div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-36661524315604703292013-09-13T13:45:00.000-07:002013-09-13T13:45:12.432-07:00VULL CONÈIXER... ESPRIU<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot va començar amb una visita a una llibreria de Lisboa. Allà, vaig descobrir un llibre il·lustrat que introduïa al possible lector en l'obra i la vida del poeta Fernando Pessoa.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXRaqGgfjPh3UPNttsYGyUg-k9Cn_Lylb_HZjRBT6EduGd9_2CFAc9FVB2YSO6FB_zdtZzKzw8pQVVzGb0jj1YjXFWiFhyrXu67-83k73E8TtKLiwm5Juo2npXA5G1FoFrQW-uKZFjhSE6/s1600/pessoa1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXRaqGgfjPh3UPNttsYGyUg-k9Cn_Lylb_HZjRBT6EduGd9_2CFAc9FVB2YSO6FB_zdtZzKzw8pQVVzGb0jj1YjXFWiFhyrXu67-83k73E8TtKLiwm5Juo2npXA5G1FoFrQW-uKZFjhSE6/s1600/pessoa1.jpg" height="297" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Del llibre, una idea: perquè no fer el mateix amb els nostres poetes?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDWESIOA4yz8aC14ufabwK0eIPZ37c6s5f0AjBn2aKV_G4DNRjdIrrniqCtSbucUW-eJ8m3RhvI0UK4JA2fTgYIlb5COwwm9GgBQzs_wSy64cVzgPIqHyx_QilJoRmX9N4s3NR2b72aT0G/s1600/pessoa2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDWESIOA4yz8aC14ufabwK0eIPZ37c6s5f0AjBn2aKV_G4DNRjdIrrniqCtSbucUW-eJ8m3RhvI0UK4JA2fTgYIlb5COwwm9GgBQzs_wSy64cVzgPIqHyx_QilJoRmX9N4s3NR2b72aT0G/s1600/pessoa2.jpg" height="200" width="143" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb tranquil·litat, va venir l'elaboració d'un projecte similar sobre Miquel Martí i Pol. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Editorial Baula va entomar-lo, després de tenir-lo un temps sobre la taula per veure quin camí era el millor per oferir-lo al lector.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, va néixer una col·lecció anomenada <i>Vull conèixer... </i>amb uns llibres amb embolcall de regal.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Miquel Martí i Pol</i> va ser el primer. </span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJRrA1YJb6KPU9uhGP3YOj79hj2ku0M21mW2-4U8EnNVVZ3qL3g7UkCC0B5CfDaYvXZy99PIIXv44MgjdD0qU2DtU9CY72JrfCNK58tZW4HSXdJOmfuOyO_SeIFI9tBhkSbTWUnrGI_p0i/s1600/pessoa3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJRrA1YJb6KPU9uhGP3YOj79hj2ku0M21mW2-4U8EnNVVZ3qL3g7UkCC0B5CfDaYvXZy99PIIXv44MgjdD0qU2DtU9CY72JrfCNK58tZW4HSXdJOmfuOyO_SeIFI9tBhkSbTWUnrGI_p0i/s1600/pessoa3.jpg" height="200" width="135" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La idea de la col·lecció era cosir, amb un fil molt prim, la vida de l'autor i penjar-hi poemes que la il·lustressin i il·lustracions que l'acompanyessin.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després va venir <i>Joan Maragall </i>i, poc temps després, els pensaments d'<i>Antoni Gaudí</i>.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les il·lustracions dels tres llibres eren d'Ignasi Blanch que, amb encert i delicadesa, aconseguia un producte final de gran qualitat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIEtIjk5tJA4R8cvSL7wLGQWf371YHZcnaOXAx8IOIwndN-BpsJ5fOk5FMSKASyiraArlW_obkhyfNejVm6sVGkmpt1-Bv3tQw9cVWjYKzlVm1lD9d2ti54jwgOeM6yFJUGRmTmN8JbJMu/s1600/pessoa4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIEtIjk5tJA4R8cvSL7wLGQWf371YHZcnaOXAx8IOIwndN-BpsJ5fOk5FMSKASyiraArlW_obkhyfNejVm6sVGkmpt1-Bv3tQw9cVWjYKzlVm1lD9d2ti54jwgOeM6yFJUGRmTmN8JbJMu/s1600/pessoa4.jpg" height="200" width="141" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Properament, molt properament, fruit de tardor, n'hi haurà un altre: <i>Salvador Espriu</i>, amb il·lustracions elaborades, amb encert i bellesa, per un altre dels grans dibuixants i il·lustradors del país, Jordi Vila Delclòs. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnrKu1WZ7h_RvHoe86G6MtFufop9o7C6g8wIU8qYJ1acYByHAhod52K7alYX_3Mxw63Zfb9hPC2i4RXsodbPRNmLgzmEtzJqLsbd4TGkPa9s-xXMajW2Htvk0l5hbdcAazggeSJsyz0mjX/s1600/pessoa5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnrKu1WZ7h_RvHoe86G6MtFufop9o7C6g8wIU8qYJ1acYByHAhod52K7alYX_3Mxw63Zfb9hPC2i4RXsodbPRNmLgzmEtzJqLsbd4TGkPa9s-xXMajW2Htvk0l5hbdcAazggeSJsyz0mjX/s1600/pessoa5.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest 2013, Espriu compliria cent anys. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per parlar de la vida, va utilitzar sovint la mort, massa present en la seva trajectòria vital. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les seves paraules, sempre vigents. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ENTRADA<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si de nou voleu passar,<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ariadna tornarà<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">a mostrar-vos el camí<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que us permeti de sortir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No hi ha laberint més clar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trobareu seients a mà<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per als tristos i cansats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hom no hi sent miols de gats,<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">sinó molt nobles cançons,<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">trèmolos d’acordions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quant al preu, tan mòdic és,<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que penso no cobrar res.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquests moments, especialment les de <i>La pell de brau</i>.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A vegades és necessari i forçós <o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que un home mori per un poble,<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">però mai no ha de morir tot un poble<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per un home sol:<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">recorda sempre això, Sepharad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fes que siguin segurs els ponts del diàleg<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i mira de comprendre i estimar<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les raons i les parles diverses dels teus
fills.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que la pluja caigui a poc a poc en els
sembrats<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i l’aire passi com una estesa mà<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">suau i molt benigna damunt els amples camps.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que Sepharad visqui eternament<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">en l’ordre i en la pau, en el treball,<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">en la difícil i merescuda<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 29.2pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">llibertat.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Properament, <i>Salvador Espriu</i> a les llibreries.</span>pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-2826078715523123902013-09-12T14:05:00.004-07:002013-09-12T14:05:56.720-07:00L'ESTIU, LA LECTURA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'estiu sempre m'ha agradat, especialment perquè abordes coses o activitats que no fas habitualment. Llegir és habitual, però intentar descobrir nous llibres, nous autors, no ho és tant com ho és en aquesta època. En la tria que vaig elaborant durant tot l'any hi aboco moltes expectatives.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En els llibres que he escollit per aquest estiu, m'ha dominat una mica la decepció, tot i que aquesta m'ha portat a buscar sota les pedres, referències que altres persones m'havien donat feia un cert temps.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Així, entre les decepcions, entres les obres que no m'han captivat:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkBYazcrojUWh6w7iLLUDYsBjaKsKgwbf6Ql4CNS8gqztfABJVfRaFHlHwwwGBuKQAHXeqIePKsojdis2xqpz0MMo-SuCJSJh0yHMmy-ajwboOfz7MCy8j8doaWFiLZfispbX8uLuJ6fuL/s1600/estiu1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkBYazcrojUWh6w7iLLUDYsBjaKsKgwbf6Ql4CNS8gqztfABJVfRaFHlHwwwGBuKQAHXeqIePKsojdis2xqpz0MMo-SuCJSJh0yHMmy-ajwboOfz7MCy8j8doaWFiLZfispbX8uLuJ6fuL/s1600/estiu1.jpg" height="200" width="135" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- <i>Llibertat </i>de Jonathan Franzen. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Franzen és un dels autors americans contemporanis més valorats, i reconec que <i>Llibertat </i>és una obra coral, ben estructurada, ben escrita... però, després de llegir-ne més de quatre-centes pàgines, em vaig adonar que aquest no era el seu moment, que no hi acabava de congeniar. Especialment el tema, no em cridava l'atenció, i més que rebutjar-lo o bandejar-lo, el deixo aparcat per a més endavant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrTK8l0kEIExBjJwaefSB_iRbJCbMNFi7UtmHWx2qTxRS_jPTTRx0WTch_aDoh4iRMNnRTdk3gdynBMmtR_1sS_xGiumaWUsLzCo1IR6ZcClUlAdUD2Ui1WL_hff68vFYrQCCXqGsGNwm5/s1600/estiu2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrTK8l0kEIExBjJwaefSB_iRbJCbMNFi7UtmHWx2qTxRS_jPTTRx0WTch_aDoh4iRMNnRTdk3gdynBMmtR_1sS_xGiumaWUsLzCo1IR6ZcClUlAdUD2Ui1WL_hff68vFYrQCCXqGsGNwm5/s1600/estiu2.jpg" height="200" width="132" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- <i>Wonder </i>de R. J. Palacio. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una de les novel·les que ha causat sensació els darrers mesos i que gira entorn d'un nen amb la cara deforme i la manera com el viu la gent del seu voltant. He aconseguit acabar-lo, però llegint-lo en diagonal. Des d'un principi, saps que és el que t'explicarà l'autor,que aborda el tema des de diversos punts de vista, segons el personatge que narra els fets. L'argument no m'atreia, però sobretot, no em deia res la literatura que explica la història: massa palpable, massa banal, massa pobre...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre les descobertes, enguany, no hi ha obres dels darrers temps, sinó dos autors clàssics i algunes de les seves obres:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWm8xYW3rhyphenhyphen0Zeinz7XIt9qbajMhQ5HekbPYHxhB3S89Yam12hHP2Y83HCfAdK-55DDuNaar9Qa8zq-4KHx6kJmmXAYXeduva7HLekY-inTn3TgyMQVDxFctIrcmB8mqYy5fNqO4426M9q/s1600/estiu3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWm8xYW3rhyphenhyphen0Zeinz7XIt9qbajMhQ5HekbPYHxhB3S89Yam12hHP2Y83HCfAdK-55DDuNaar9Qa8zq-4KHx6kJmmXAYXeduva7HLekY-inTn3TgyMQVDxFctIrcmB8mqYy5fNqO4426M9q/s1600/estiu3.jpg" height="200" width="134" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- <i>Grans esperances </i>de Charles Dickens. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Esplèndides les peripècies de Pip i les vicissituds per les quals circula la seva vida. Les obres de Dickens són com les sèries de televisió de la tarda -apa, que diu aquest!- però amb una qualitat literària immensa i una capacitat impressionant per portar el lector d'aquí cap allà. No hi ha obra de Dickens que et pugui decebre. El dubte que em provoca, però, és que encara haguem de llegir-lo en traducció de Josep Carner. Ep, una bona traducció, però, en alguns aspectes necessitaria una posada al dia. És estrany que encara no existeixi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2ZMpGDYsA1UVMClOV2UG4QPSaAxPA69BPlvI6KpdtaL2cdgcxh5jUhjlJOifdoQ-kwcaQlASDtHt_5kHbiSUeeYB8bJHlO18pGeTkK3eG5TEwhyLF-KzU2S33ZrNpwNd4iIGCgEFqnjCe/s1600/estiu5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2ZMpGDYsA1UVMClOV2UG4QPSaAxPA69BPlvI6KpdtaL2cdgcxh5jUhjlJOifdoQ-kwcaQlASDtHt_5kHbiSUeeYB8bJHlO18pGeTkK3eG5TEwhyLF-KzU2S33ZrNpwNd4iIGCgEFqnjCe/s1600/estiu5.jpg" height="200" width="124" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- <i>Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona </i>i <i>La impaciència del cor</i> de Stefan Zweig. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sovint m'havia passat per les mans algun llibre d'aquest autor austríac, però no n'havia cridat prou l'atenció. Mogut per la decepció, vaig agafar en préstec dos llibres dels seus llibres per un cap de setmana de tres dies que passàvem fora. No els vaig abandonar fins acabar-los. Em va fascinar especialment la mestria de l'autor en la descripció dels sentiments i les actituds humanes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga-pNcZqLfJRXgRQW7U-OVs_N7xFhp48hjlCLq2L3V3Wflhjtln_y-MLDyxhhetYCt_wpZWik-Mng0sAEvEg3uhkPv4jwb5H2qhvy_fCsyEwoDkTHKxMBg9QrCb_bCExbyxbOZjSoWgV7Q/s1600/estiu6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga-pNcZqLfJRXgRQW7U-OVs_N7xFhp48hjlCLq2L3V3Wflhjtln_y-MLDyxhhetYCt_wpZWik-Mng0sAEvEg3uhkPv4jwb5H2qhvy_fCsyEwoDkTHKxMBg9QrCb_bCExbyxbOZjSoWgV7Q/s1600/estiu6.jpg" height="200" width="128" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Deixo per a més endavant <i>El món d'ahir</i>, una obra autobiogràfica que promet i en la qual Zweig dona el seu punt de vista sobre els diversos fets de la primera meitat del s. XX, que tant van canviar la vida d'ell i els seus contemporanis. Només el principi, ja no té desperdici:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"<i>Mai no m'he atribuït tanta importància que m'hagi sentit temptat a contar a d'altres la història de la meva vida. Van haver de passar moltes coses..."</i> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-84509875695845513622013-06-10T14:44:00.004-07:002013-06-11T01:08:25.355-07:00LA MOLI I LA DOLI. 2a part<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després d'uns anys covant a l'editorial, veu la llum la segona història protagonitzada per les ovelles Moli i Doli. Es diu <i>La Moli i la Doli i la teeela de color veeermell.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="clear: left; float: left; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Ti_KN_EYTSLHRCn2N8vFWn8pQF7_nUXLnHAxaXHJaJaqS3KFRkjn0BZhT_RDJN57pj7MBWXXaKTSwZMmcGg92f4V5qG7MbeZKtz0acVk_vRlBCHQJc7nAULprJ-hqEN13nQWH9GQR_g2/s1600/molidoli.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Ti_KN_EYTSLHRCn2N8vFWn8pQF7_nUXLnHAxaXHJaJaqS3KFRkjn0BZhT_RDJN57pj7MBWXXaKTSwZMmcGg92f4V5qG7MbeZKtz0acVk_vRlBCHQJc7nAULprJ-hqEN13nQWH9GQR_g2/s1600/molidoli.jpg" height="200" width="133" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si en la primera, intentava explicar l'adopció de la Doli per part de la família de la Moli i les primeres dificultats d'integració dins del grup -història inspirada en l'adopció de la meva filla que feia poc que havia arribat a casa-.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiC7l4FReTsmJpAATTEuzKJjqzg1q6m3p8DmxYjPgDnp6kzq55aoaHhf4iGYDLuQRgl02xzRflBdPYgmDX8pavv1CNgYpV2Rd7IQIKAOXVXi2MEYwSvw_D4M4mxNNKTwmjt2fEYCXcS6q1/s1600/la-moli-la-doli-i-la-tela-de-color-vermell-9788448932176.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiC7l4FReTsmJpAATTEuzKJjqzg1q6m3p8DmxYjPgDnp6kzq55aoaHhf4iGYDLuQRgl02xzRflBdPYgmDX8pavv1CNgYpV2Rd7IQIKAOXVXi2MEYwSvw_D4M4mxNNKTwmjt2fEYCXcS6q1/s1600/la-moli-la-doli-i-la-tela-de-color-vermell-9788448932176.jpg" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquesta, i ja normalitzada la situació, plantejo un perill -concretament la visita d'una guineu vella i astuta-. La Moli, la germana gran, prendrà protagonisme i farà allò que sovint es demana al germà o germana gran, protegir als petits. Per això, l'he dedicat a la meva germana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les il·lustracions d'en Valentí Gubianas i la seva reproducció milloren les de la primera entrega.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Llarga vida a les ovelles!!!</span></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-8306499378842162712013-05-31T14:30:00.002-07:002013-05-31T14:30:38.063-07:00FUGIDES<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Ahir, 30 de maig, apareixia al Quadern del diari El País, el comentari que vaig fer d'un excel·lent llibre d'aventures -Vango- i de l'interessant periple d'un gos -Molsa-.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt left 396.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">- <span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">C</span></span><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">IRICI, </span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: -18pt;">David. </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: -18pt;"><i>Molsa.</i></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: -18pt;">
Il·lustr. Esther Burgueño. Barcelona: Edebé, 2013. 158 p. (Tucà; 35) 8,60€</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 45.0pt; margin-right: 47.2pt; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 45.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><span lang="CA">FOMBELLE, Timothée de. <b><i>Vango.
</i></b>Trad. Josep Alemany. Barcelona: Estrella Polar, 2013. 400 p. (<st1:personname productid="La Via L¢ctia" w:st="on"><st1:personname productid="La Via" w:st="on">La
Via</st1:personname> Làctia</st1:personname>) 15,95€</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb un breu període de temps i una mica més de dues obres publicades,
Timothée de Fombelle (Paris, 1973) ha esdevingut una de les fermes realitats de
la literatura francesa per a joves. Es va donar a conèixer amb <b><i>Tobi
Lolness</i></b>, traduït a 28 llengües, que engloba dos volums i una història
d’aventures i fantasia, centrada en un personatge que fuig a través del seu
minúscul món.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvH-3bX1Lcqbzy28Ig0yQ8XY3E5cqhC9FGldXhyqkpnOxeyV7OdYhjhdWIFB7Dcb3ePBfuDwfgwrHUJ69hqrwnjnTeB3LoN53kZaMSk8PS5pERNf1wS03gcxF6nX51sI2WbQSj6h50gxk-/s1600/Vango650.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvH-3bX1Lcqbzy28Ig0yQ8XY3E5cqhC9FGldXhyqkpnOxeyV7OdYhjhdWIFB7Dcb3ePBfuDwfgwrHUJ69hqrwnjnTeB3LoN53kZaMSk8PS5pERNf1wS03gcxF6nX51sI2WbQSj6h50gxk-/s1600/Vango650.jpg" height="200" width="126" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">Vango</span></i></b><span lang="CA">, la seva darrere entrega, té moltes
semblances amb <b><i>Tobi Lolness</i></b>. Consta de dos volums -malgrat que en l’edició
catalana no s’esmenti aquest detall en cap racó i el lector es quedi amb un pam
de nas quan arriba al final del primer!-, i és també la novel·la d’aventures
d’un fugitiu, encara que, en aquest cas, no hi figura l’element fantàstic i els
seus ingredients l’apropen al gènere policíac i de misteri. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">Vango </span></i></b><span lang="CA">és el nom d’un noi de vint anys que,
just el dia que l’han d’ordenar capellà, és acusat d’assassinat. A partir de la
seva fugida anirem desxifrant de mica en mica els misteris que l’assetgen, com
ara el de la seva identitat i el lloc d’on prové, ja que va ser trobat en una
platja quan tenia tres anys. La novel·la esta situada en el període
d’entreguerres, amb un context històric molt detallat. Diverses històries,
diferents indrets i un bon feix de personatges es van entrecreuant en la seva
fugida. Alguns, el segueixen, com ara un inspector de policia i un parell de
russos enigmàtics, i altres, el protegeixen, com ara Zefiro, el monjo que comanda
un monestir invisible, o l’Hugo Eckener, el capità d’un zepelí impactant. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb l’edició de <b><i>Vango</i></b> a França, Timothée de Fombelle
ha estat comparat a Alexandre Dumas, l’autor d’<b><i>Els tres mosqueters</i></b> i <b><i>El
comte de Montecristo</i></b>, entre d’altres. I el relat ha estat considerat
una enorme novel·la d’aventures, on el protagonisme no tan sols recau en Vango,
sinó en un ventall de personatges poc comuns, aspecte que la converteix en una
obra coral. Té tots els ingredients i tota l’aurèola per consolidar-se també al
nostre país.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzjLD622TRPGuf7w8H80NnoKWlLqsFW12V_y1H-Lq8euLrVe9pM-QZ805HsaQwPn3m6Nw8S7jn0OAa5_YSv8QZtqRMm_pMziPylsUlYBZTKdCvja0he8jJOZfbud1arocVw3UrXWlWtI8w/s1600/molsa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzjLD622TRPGuf7w8H80NnoKWlLqsFW12V_y1H-Lq8euLrVe9pM-QZ805HsaQwPn3m6Nw8S7jn0OAa5_YSv8QZtqRMm_pMziPylsUlYBZTKdCvja0he8jJOZfbud1arocVw3UrXWlWtI8w/s1600/molsa.jpg" height="200" width="133" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Encara que els destinataris de la novel·la, l’argument i l’estil són
ben diferents, el protagonista de <b><i>Molsa</i></b> és un gos que viu una situació
similar a la de Vango. El seu autor David Cirici (Barcelona, 1954) ha tingut
fins ara una trajectòria literària que podríem anomenar de tastaolletes. Ha fet
incursions molt variades i reeixides en la literatura per a infants i joves,
amb obres com les novel·les per a joves <b><i>L’esquelet de la balena</i></b> i <b><i>La
fàbrica de mentides</i></b>, o bé, l’original obra de poemes <b><i>Llibre
de vòlics, laquidambres i altres espècies.<o:p></o:p></i></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">Molsa, </span></i></b><span lang="CA">que aconseguí el prestigiós premi
Edebé de literatura infantil, és una novel·la en la qual l’autor es posa en la
pell d’un gos, al qual l’inici d’una guerra el deixa orfe de família –uns pares
i dos nens que desapareixen-. Les referències al passat i el record de les olors
dels infants que tenien cura d’ell són constants en les seves vicissituds, que
passen per la supervivència al costat d’un grup de gossos en una ciutat
destruïda; per ser capturat per una parella que vol fer diners, mostrant-lo com
a presa fàcil d’un lleó que també tenen captiu; per ser obligat a vigilar un
camp de presoners... </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La fugida d’en Molsa sempre és guiada pel que li marca l’instint i
l’olfacte: una lluita contínua per trobar i recuperar els nens de la família
que l’acollia.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">David Cirici aconsegueix donar versemblança i coherència al fet de
posar-se en el pensament i el cor d’un animal al llarg de tot un recorregut
vital. L’únic inconvenient és la descripció excessiva en alguns trams, element
que pot afeixugar la lectura d’un infant de deu anys. Ho compensa, però, amb l’empatia
i la proximitat que aconsegueix amb el lector.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 27.0pt; margin-right: 29.2pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 396.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-9992485488678925552013-04-12T07:05:00.000-07:002013-04-12T07:05:19.557-07:00LLIBRES AL REPLÀ<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa pocs dies, la comunitat de veïns de l'edifici on visc vam acordar treure els <b>llibres al replà</b> de l'escala. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHl4AnkxtnRvbYheN_zNRq03kjoOX0sX_ugw7MsMMbqhBeXRjGgEryQrxFQt3i2O0R5OTi87PgA05-qSN1EWltHDLhfC8bxNeG75Jp5rmkenr_Tk9oD7MCboeBr15f4YP03pAURlvIH-eB/s1600/Llibres+al+Repl%C3%A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHl4AnkxtnRvbYheN_zNRq03kjoOX0sX_ugw7MsMMbqhBeXRjGgEryQrxFQt3i2O0R5OTi87PgA05-qSN1EWltHDLhfC8bxNeG75Jp5rmkenr_Tk9oD7MCboeBr15f4YP03pAURlvIH-eB/s1600/Llibres+al+Repl%C3%A0.jpg" height="176" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i que som gent de procedència i de tarannà ben diversos, les ganes i la il·lusió que ens provoca aquesta iniciativa, fa que cadascú hi posi el bo i millor d'ell mateix i el bo i millor de les seves prestatgeries.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ben aviat, </span><a href="http://llibresalrepla.blogspot.com/" style="border: 0px; color: #1155cc; cursor: pointer; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;" target="_blank">llibresalrepla.blogspot.com</a>...<br />
<br />
<br />
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7315195141650838684.post-22388575708150547522013-04-10T14:52:00.004-07:002013-04-10T14:54:25.191-07:00TORNA LA PLIS PLAU!!<div style="text-align: justify;">
Semblava que la col·lecció de la Plis Plau, amb el número 10, havia tancat la seva trajectòria vital. En el mateix número, havien passat els reis i havien deixat regals per a tothom. Era el 2008. </div>
<div style="text-align: justify;">
Però, només ho semblava. Cinc anys després, l'editorial Baula ens va demanar tant a la Cristina Sardà, la il·lustradora, com a mi, de crear més històries de la vaca de la pell fosca i les taques verdes, i aquest mes d'abril, arriben els dos primers números. </div>
<div style="text-align: justify;">
Com a temàtica, seguim el camí que ja havíem encetat en els números que treballàvem les emocions més comuns: tristesa, alegria, por... </div>
<div style="text-align: justify;">
El número 11 de la col·lecció és per <b>LA PLIS PLAU I L'ARBUST DE LA VERGONYA</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb0d0dWC19tium3kWJYT6VhRbPzvWNSOYpVAMbqTqn6o_pE5kmgIirY6jmeDoimBaW1vIUcNfr3aVFNKppI4yBbLm0fceCnzLNqMpEAnMde1Sx8CfeqzQ6o4MTkF8oqAqMZvn6kHno2DNT/s1600/vergonya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb0d0dWC19tium3kWJYT6VhRbPzvWNSOYpVAMbqTqn6o_pE5kmgIirY6jmeDoimBaW1vIUcNfr3aVFNKppI4yBbLm0fceCnzLNqMpEAnMde1Sx8CfeqzQ6o4MTkF8oqAqMZvn6kHno2DNT/s1600/vergonya.jpg" height="307" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
I el 12 per <b>LA PLIS PLAU I EL VESTIT DE LA FORASTERA.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tots dos exemplars, els presentarem aquest dissabte 13 d'abril, a les 11h, a la Llibreria El Racó de les Paraules de Sant Joan de Vilatorrada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Llarga vida a la vaca Plis Plau i les seves companyes de corral!!!!</div>
pep molisthttp://www.blogger.com/profile/16284510036656235159noreply@blogger.com2