dijous, 26 de gener de 2012

ELS PREMIS VAIXELL I GRAN ANGULAR 2011

Heus aquí la crítica publicada al Quadern d'El País el 26 de gener de 2012, sobre els darres Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular, de 2011.

FORMA I COLOR
-          BARÓ, Santi. La gran O. Barcelona: Cruïlla, 2011. 143 p. 8,50 €
-          LOSANTOS SISTACH, Jordi. Tots els colors del camaleó. Il·lustr. Cristina Losantos. Barcelona: Cruïlla, 2011. 109 p.  14 €




Sovint els premis literaris serveixen de bon aparador per emmarcar noves veus, noves incorporacions al panorama literari. Jordi Losantos Sistach (Barcelona, 1966), amb la seva primera novel·la per a infants, va aconseguir el darrer Premi Vaixell de vapor. Tots els colors del camaleó no és una obra que puguem etiquetar com a innovadora o bé original, tampoc d’ambiciosa, però si com a correcte i molt equilibrada en el tractament i desenvolupament de la història, també com a adequada i, fins i tot, llaminera per als lectors de 7 a 10 anys als quals va adreçada, amb uns protagonistes animals i unes peripècies que de ben segur els atrauran. Explica el viatge iniciàtic d’en Tami, un jove camaleó que ha perdut la capacitat de distingir els colors i de controlar els seus canvis de color. Per no posar en perill els companys, la família i el poblat on viu se’n va a la recerca del bruixot “que tot ho sap i tot ho pot”. El text, que es mostra dinàmic i que dona molt joc al color, esta il·lustrat per Cristina Losantos, il·lustradora de prestigi i germana de l’autor. Les il·lustracions encerten de ple en el to de la història, i realcen els trets més destacats del text i del seu contingut, dotant el conjunt d’un atractiu embolcall.
Els premis literaris també serveixen per consagrar veus que de mica en mica van esdevenint un referent en el paisatge literari. És el cas de l’escriptor Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) que ha viscut un any 2011 farcit d’èxits, amb la consecució de dos dels guardons més reconeguts de la narrativa juvenil: el Premi Barcanova per la novel·la La lluna de gel, i el Premi Gran Angular, per La gran O.
Aquesta darrera és una obra original per la forma de fer arribar el contingut. Presenta una relació epistolar a base d’e-mails entre una adolescent i una escriptora que poc abans ha realitzat un fòrum en l’institut de la primera. L’intercanvi constant i la immediatesa dels missatges fa que la novel·la esdevingui un diàleg continuat entre dos personatges i la fluïdesa del mateix sigui molt intensa.
L’escriptora no recorda la fisonomia de l’adolescent i aquesta s’amaga sota la capa de l’anonimat per confiar els seus neguits i sobretot un problema concret que l’assetja obsessivament. La profunditat dels missatges i la confiança entre ambdues aniran creixent, així com també les ganes del lector per conèixer l’arrel del misteriós problema que desferma un alt interès en l’escriptora protagonista.
La gran O és una obra curiosa que atrau per la formula triada i que captiva més pel que amaga –la causa per la qual l’adolescent es posa en contacte amb l’escriptora no la sabrem fins al final-, que pel que diu: “Saps que el silencis són plens de paraules que mai ningú s’ha atrevit a dir?”. Atrau més per la forma que pel contingut. L’autor aconsegueix reproduir amb fidelitat la parla immediata dels missatges, on l’enginy es busca més en elements més propers al llenguatge oral que al llenguatge literari. I és que la definició més clara de l’obra surt dels mateixos personatges “engrescar-te a mantenir un diàleg prou interessant que s’acabés convertint en una novel·la.” L’aspecte, però, que es troba a faltar és una diferenciació més clara entre les dues veus narratives, però la resta, especialment la forma i la capacitat de mantenir el misteri al llarg de l’obra la converteix en una narració ben atractiva. Val a dir també que tant la fluïdesa com el llenguatge planer, tot i la transcendència d’alguns temes, pot fer que arribi a un ventall ampli de joves lectors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada