dijous, 27 d’octubre de 2016

OBJECTES VALUOSOS

Heus aquí la crítica que ha sortit publicada el dijous 27 d'octubre al suplement Quadern del diari El País, en el qual la meva atenció gira al voltant de dos llibres...


OBJECTES VALUOSOS


En els darrers temps, el mercat del llibre per a infants s’ha capgirat com un mitjó. Actualment, els llocs de privilegi són ocupats per sèries protagonitzades per un personatge captivador, per novel·les per a joves que poden llegir també els adults, i pels àlbums il·lustrats –cosa impensable fa només deu anys!-. Enmig d’aquest ventall, hi ha molts exemplars que destaquen per una edició acurada, que busquen el públic de llibreria –i no d’escola, com estàvem acostumats- i convertir-se en objectes de regal valuosos. Sovint, la seva matèria primera són els clàssics, els autors consagrats, a qui els lectors, o no lectors, ja coneixen, o bé, simplement, n’associen el títol o el nom a un segell de qualitat. És el cas de dos exemples paradigmàtics:

CALDERS, Pere. El barret prodigiós i la barraca de monstres.  Il·lustr. Pep Boatella. Barcelona: Comanegra, 2016. 52 p. 18 €

El barret prodigiós i la barraca de monstres és el primer conte que Pere Calders va escriure per a infants, present al seu primer recull, El primer arlequí, i un dels pocs que encara no s’havia extret del seu hàbitat natural, i publicat en solitari, acompanyat d’il·lustracions, com així el famós Raspall, o bé, Els nens voladors i La lluna a casa.
El llibre aconsegueix l’objectiu d’esdevenir un d’aquells regals únics, del qual no deixaries de palpar-ne la coberta i el paper, no pararies d’observar cada detall de les il·lustracions d’en Pep Boatella. Aquestes destaquen per la seva exuberància i la seva força, pel fet d’afegir més enginy, màgia i acció a un conte que ja conté tot plegat, i especialment, pel tractament original i divers que l’il·lustrador aplica a cada doble pàgina. Un embolcall primmirat per un conte d’amor, èpic i màgic, entre els personatges de dues cartes, un d’una baralla espanyola i, l’altra, d’una de francesa.
Del llibre, l’element que em genera més discussió interna és la inclusió del text en la seva integritat. L’editorial Comanegra, a qui el tema també devia generar un ric debat, opta, i així ho aclareix al web, per oferir-lo tal qual als lectors, per posar la prosa de Calders, el millor autor de contes en català del segle passat, directament a l’abast dels nostres dits. Això fa que, en algun passatge, els fragments de text de cada doble pàgina siguin un pel extensos pel tipus de llibre que s’ofereix.

Cal no oblidar que Pere Calders va pensar els seus meravellosos contes sense imatge, com a part integrant d’un recull, entre d’altres coses, perquè en aquell temps els àlbums il·lustrats no existien. Quan hom opta per aïllar un conte i convertir-lo en àlbum, sorgeix inevitablement aquest debat, entre només la il·lustració del mateix, o bé, l’aprofitament dels avantatges que ofereix un tipus d’obra en la qual la imatge i el text van de bracet per explicar la història, i sintetitzar el segon perquè la imatge ja fa explícit molt del que aquest conté, encara que el llenguatge esdevingui una mica més pla.

Val a dir que una de les qualitats del gènere del conte és que aquest no admet elements superflus, però en afegir-hi la imatge, alguns dels que no ho eren, se’n tornen. Sintetitzar el text perquè la imatge ja li dona volada, fa que la suma dels dos augmenti el poder del relat i la capacitat d’arribar al lector, amb un força grandiosa. En el cas del present exemplar, la suma entre text i imatge, entre Calders i Boatella, ja és enorme, però, ho podria ser encara una mica més.

-       COLLODI, Carlo. Les aventures d’en Pinotxo. Il·lustr. Pep Montserrat. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Combel, 2016. 198 p. 19,90€


Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi, editat per Combel, representa una nova mirada, de les moltes que s’han fet al llarg dels anys, a un dels grans clàssics de la literatura infantil. Ho presenta amb una traducció precisa i actual d’Anna Casassas, i amb les il·lustracions d’en Pep Montserrat, que compta amb una de les trajectòries més brillants dels il·lustradors a casa nostra. Montserrat dota d’energia i vivacitat al titella de fusta, i de realisme, a vegades despullat, directe i cru, les populars vicissituds del mateix.     

Cap comentari:

Publica un comentari