LA MEVA GERMANA VIU SOBRE LA LLAR DE FOC

El dijous 3 de novembre, al suplement Quadern del País, varen publicar-me la crítica de dos dels millors llibres traduïts al català que he llegit darrerament, i que podeu llegir a continuació: 

PITCHER, Annabel. La meva germana viu sobre la llar de foc. Trad. Víctor Obiols. Barcelona: La Galera, 2011. 240 p. (Bridge) 16,95 €

STEINHÖFEL, Andreas. El cas del macarró gratinat. Il·lustr. Peter Schössow. Trad. Ramon Monton. Barcelona: Estrella Polar, 2011. 250 p. (Rico & Oskar) 15€

Sense ni adonar-nos-en, el vent s’emporta moltes de les innombrables traduccions de literatura infantil i juvenil que cada any aterren a casa nostra. Algunes, perquè no contenen cap element de pes que les deixi sedimentar en al paisatge existent; d’altres, perquè tot i tenir trets destacables i diferencials, no aconsegueixen donar la nota adequada davant del lector. Per tal que arrelin entre nosaltres, de tant en tant és necessari mencionar i ressaltar les virtuts d’algunes obres, com les de dues novel·les de la darrera collita, d’autors fins ara desconeguts aquí. 

La primera, El cas del macarró gratinat, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya, i el seu autor, Andreas Steinhöfel (Battenberg, 1962) té una llarga i reconeguda trajectòria al seu país. Aquesta és una novel·la de lladres i serenos per a infants, narrada en primera persona i amb un punt de vista original que recorda una mica el d’El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon. En Rico, el narrador, és un noi “mentalment retardat”, aspecte que repeteix en diverses ocasions, així com les seves principals virtuts i els seus destacats defectes. És capaç de recordar innombrables instruccions però també de confondre la dreta i l’esquerra o de prendre’s les metàfores literalment,... Viu sol, amb una mare que treballa moltes hores, i la seva afecció principal és observar les rutines dels curiosos veïns que viuen al seu bloc. És un personatge innocent, amb una lògica deductiva infantil i divertida, i que destaca per la seva tenacitat en els especials objectius que es marca i que arrosseguen cap endavant l’interés del lector: el primer, cercar el propietari del macarró gratinat que ha trobat davant del seu bloc; el segon i més important, trobar l’Oskar, l’amic que ha fet al parc i que seguidament ha estat segrestat per un perillós delinqüent. L’Oskar és el pol oposat a Rico: superdotat i ansiós.

Tant l’acurada edició com les il·lustracions de Peter Schössow –conegut per àlbums il·lustrats ben destacables- ajuden a convertir-lo en un exemplar diferent, ideal per recomanar a tort i a dret, i també per seguir amb atenció, ja que aquesta aventura fresca i desenfadada de Rico & Oskar és la primera d’una trilogia. 

La segona, La meva germana viu sobre la llar de foc, només té a veure amb la primera el fet que el narrador és un infant. Però tant el gènere com el to són totalment antagònics. Si l’aire de l’obra d’Steinhöfel és el d’una comèdia, en aquest cas, assistim a un drama, una tragèdia. És una novel·la realista per a joves que colpeix des del mateix títol, que commou des de la primera frase: “La meva germana Rose viu sobre la llar de foc. Bé, només en part. Té tres dits, el colze esquerre i un genoll enterrats en un cementiri de Londres.”

Ens trobem en el si d’una família cinc anys després que un atemptat terrorista acabés amb la vida d’una de les filles. La ferida és tan profunda que encara continua fent miques la vida dels pares i de la filla i el fill que resten: la separació del matrimoni, el canvi de localitat i d’escola, i sobretot la contradicció entre la visió paterna i la dels fills encara petits quan succeí l’accident. La destresa de l’autora, Annabel Pilcher (Yorkshire, 1982), en la seva primera novel·la rau en la capacitat d’oferir-nos una finestra sobre el dol d’una família, de poder veure la manera com cadascú l’afronta individualment al llarg d’un breu període de temps i com la visió particular s’interrelaciona amb la dels altres membres de la família i de l’entorn. Una arribada a la literatura esplèndida. La meva germana viu sobre la llar de foc colpeix d’entrada, però avança amb suavitat per entremig dels sentiments, les relacions personals i la psicologia de cada personatge que són tractats i combinats amb una delicadesa i una mestria d’expert.