RODARI, Gianni. Contes del geni de la fantasia. Il·lustr. Gustavo Roldán. Barcelona: La Galera , 2011. 649 p. 29,90 €
Text: Pep Molist
Gianni Rodari (1920-1980) fou mestre, divulgador de la nova pedagogia a Itàlia, periodista i, sobretot, escriptor per a infants, reconegut el 1970 amb el premi Andersen, el considerat Premi Nobel de la literatura infantil. És d’aquells autors que, de tant en tant, és necessari rellegir la seva obra i fer-la descobrir a les noves generacions de lectors, encara que no és un escriptor oblidat, d’aquells que cal treure la pols del damunt de la seva obra. De fet, encara és tal la vigència de les seves obres, tan atemporal i alhora tan actual el seu contingut, i tan ampli el seu llegat, que no hi ha any en el qual no aparegui reeditat cap conte o novel·la seva, amb nous formats, nous embolcalls i amb noves interpretacions a nivell d’il·lustració.
Amb motiu del noranta aniversari del naixement i del trenta de la mort de l’autor italià, però, s’han publicat dues obres diferents, dos exemplars antològics que són un clar homenatge a l’escriptor. Per una banda, i en castellà, El libro de la fantasía, editat el 2010 per una jove editorial anomenada Blackie Books, un extens volum pensat per a adults, sense il·lustració al seu interior, que inclou cinc obres de l’autor, entre les quals el seu llibre més popular Cuentos por telèfono, en el qual un pare ocupadíssim i de viatge permanent truca cada nit a la seva filla per explicar-li un conte, i mentre ho fa, diu l’autor, que les operadores de telefonia aturaven les converses per escoltar el relat. És curiós i definitori de l’estil de l’autor el reclam irònic que en fa l’editorial: “Rodari... un insensato que era capaz de afirmar que ya no hacen falta príncipes ni hadas, ni brujas ni castillos: las fábulas surgen hasta de la realidad más gris, de la obviedad cotidiana, del problema social o de la trivialidad de la vida familiar. Basta con mirarlo todo con un punto de ironía y jugar (¿o no es un juego?) a infringir las reglas a través de la invención y la imaginación.”
I per altra banda, a finals de 2011, l’editorial La Galera ha publicat Contes del geni de la fantasia, un recull amb algunes de les millors obres del seu fons editorial, emmirallant les diverses facetes de l’autor, el bo i millor de la trajectòria de Rodari. Inclou tres novel·les – Atalanta, on l’autor volia apropar el mite grec als lectors; Gelsomino al país dels mentiders i Les aventures d’en Cebeta, dos exponents de l’estil de l’autor, farcits de fantasia i amb personatges extravagants i divertits-; un llibre de poesia o una novel·la narrada en poesia, segons com es miri, Els viatges d’en Joan Esquenadret; una obra curiosa i inclassificable, El llibre dels perquès, fruit de les respostes que Rodari donava en un diari a les preguntes més impensables dels infants; i un recull de contes breus, Contes llargs com un somriure.
En tot el volum, brilla per sobre de tot l’essència de l’estil de l’escriptor: el treball amb la imaginació i la fantasia. A nivell estètic, és un llibre que presenta un disseny atractiu i modern, pensat per a l’ocasió, i és amanit amb els dibuixos de l’il·lustrador argentí Gustavo Roldán que sap captar la fantasia i la crítica subtil i irònica de l’autor envers al món que li va tocar de viure. Tot plegat en fan un recurs indispensable per als adults en contacte amb infants, i una oferta interessant per aquells que desconeguin un autor que va esdevenir un far en la literatura per a infants del segle XX, comparable al que havia estat, cent anys abans, Hans Christian Andersen.
Des d’aquest espai i davant d’aquestes noves publicacions, no podem fer altra cosa que comentar-ne el contingut, destacar-ne les virtuts i recomanar-les de manera fervent, a la vegada que suggerir un dels llegats claus de Gianni Rodari, una obra en la qual recomana idees i exercicis per practicar el que ell va predicar amb l’exemple durant tota la seva trajectòria: jugar amb la fantasia. És la coneguda Gramàtica de la fantasia (Proa, 2008), una eina útil per als amants de la literatura, i vital en la capçalera de qualsevol creador o de qualsevol mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada