dijous, 13 de desembre de 2012

TEMPESTA INTERIOR


Avui, 13 de desembre, ha aparegut publicada al Quadern d'El País la crítica de dos llibres molt recomanables per a joves i adults. 

TEMPESTA INTERIOR
-          BONDOUX, Anne-Laure. Les llàgrimes de l’assassí.  Barcelona: Baula, 2012. 185 p.  €

-          BURGAS, Àngel. Noel et busca. Barcelona: La Galera, 2012. 215 p. (Lluna roja) 16,95 €

Text: Pep Molist

Si bé aquestes dues novel·les crossover –per a lectors joves i adults- estan escrites per autors que, sense fer escarafalls, han aconseguit el favor de lectors i crítics per igual, no és per aquest motiu que comparteixen espai en aquest article, sinó per la tempesta emocional que els protagonistes d’ambdues viuen al seu interior. Una tempesta que pot arribar a fer miques el bioritme tranquil d’alguns lectors.

Noel et busca esta firmada per Àngel Burgas (Figueres, 1965), autor d’obres tan celebrades com M. A. X. (La Galera, 04), o bé, El club de la cistella (La Galera, 07). Com diu encertadament la contracoberta “és un thriller que manté el suspens de principi a fi”. Presenta la història d’un noi anomenat Enric que es desperta a l’hospital amb la ment absolutament en blanc. Tant ell com els metges desconeixen la seva vida –tan sols coneixen els fets de l’accident que el va portar allà. Un cotxe estavellat, ple de droga al maleter, i amb tres dels quatres ocupants morts-, i no hi ha ningú que el reclami ni el cerqui. De mica en mica, primer a través d’un visitant misteriós i, més tard, a través d’altres personatges, anirà reconstruint el trencaclosques de la seva vida. És una reconstrucció més aviat morbosa on es van descobrint els ingredients d’un passat tirant a macabre. Pel davant de l’Enric, desfilen diversos personatges que es mouen pel fil prim de l’ambigüitat. Sense ningú a qui acudir, ell s’hi s’aferra com a un ferro roent sense saber-ne els propòsits que amaguen i quina relació tenen amb la seva trajectòria. El desenvolupament de la història, com les emocions del protagonista i les sensacions del lector, avancen per una serralada de relleus irregulars. El principal atractiu és l’ambigüitat dels personatges, el desconeixement i el descobriment gradual d’un tot, però especialment la lluita interna del personatge per començar una vida de cap i de nou i deixar enrere un passat que fa els possibles per impedir-li.

Les llàgrimes de l’assassí, publicada a França el 2003, esta escrita per Anne-Laure Bondoux (Bois-Colombes, 1971), autora entre d’altres d’obres tan ben acollides com La tribu (Bambú, 08), o bé, Temps de miracles (Baula, 10). Al seu país, és un relat que ja compta amb un llarg recorregut, on fins i tot hi ha una versió en còmic. Una novel·la dura i emotiva, centrada bàsicament en allò que succeeix en l’interior dels dos protagonistes: en Paolo, un nen que es farà adult al llarg de la novel·la, a base de mastegots, i l’Àngel Alegría, un assassí sense escrúpols. Esta situada en una solitària casa del sud de Xile, on viu en Paolo i els seus pares enmig d’una geografia i una climatologia extrema. L’inici és colpidor, quan l’Àngel Alegría apareix per aquella zona i, sense miraments, mata els pares d’en Paolo. Per ambdós, el noi i l’assassí, i així ho expressen, aquell és el dia que van néixer. La relació que s’estableix entre ambdós sorprèn, provoca una tempesta d’emocions al seu interior, especialment en les de l’assassí. L’amor i el desig de protecció que se li desvetlla envers el menor apaivaguen les seves reaccions violentes i li dibuixen un present que mai abans havia somiat. El personatge tendre d’en Paolo fa patir per tot el que viu al costat d’un assassí, encara que la relació entre ells esdevingui gairebé de pare i fill. Un seguit de personatges i un viatge a la ciutat, modelaran la personalitat del Paolo alhora que aprofundiran en la batalla intensa que té lloc al cap de l’Àngel, que com l’Enric, el protagonista de Noel et busca, vol començar una vida de la que mai abans havia gaudit i trencar amb un passat massa pesat com per poder avançar amb tranquil·litat.
En el rerefons de l’obra hi hauria el missatge de com l’amor pot canviar les persones. En la superfície, un treball fantàstic de narració que no deixa indiferent al lector. Un exercici d’orfebre que s’entrelluca per exemple en el joc amb els oposats: el mateix nom de l’assassí i la seva cruel naturalesa, un clima extrem i uns sentiments innocents, la mort i l’amor, el final cruel d’unes vides que porten a l’inici inesperat d’unes altres... Tants oposats acaben generant tempesta, encara que sigui emocional.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada