Quan vas a fer fòrums a escoles sobre alguna obra, una de les preguntes habituals que et fan els alumnes és: Quants llibres has escrit? Fins fa poc, mai havia comptat els meus llibres i sempre contestava amb una resposta incerta: una vintena, una trentena... però fa poc em vaig posar a llistar els meus llibres. I resulta que amb les novetats que han coincidit aquest Nadal -cinc llibres- he arribat als cinquanta!!!
Mai m'ho hagués pensat. Per a mi, arribar a tenir cinc llibres publicats, era un premi enorme. Entre el primer llibre (El tren que fa xup xup) i el segon (Catxumbo) van passar sis anys. Després, publicar es va fer una mica més fàcil, i amb l'arribada de la sèrie de la vaca Plis Plau, el nombre va augmentar considerablement. Hi ha llibres que m'han costat una barbaritat (per exemple: Dins del mirall, la literatura infantil explicada als adults foren tres anys d'elaboració i un llarg temps per vendre'l), obres que m'ha sorprès a mi mateix el fet d'arribar-los a enllestir (per exemple: Tants barrets, tants caps) i obres de les quals me'n sento molt orgullós (per ex. la novel·la El petó de Lili Marleen, serà publicada el 2013 per Barcanova). Tinc la sort de no tenir cap pressió en aquest terreny de la literatura -o la pressió que jo mateix m'imposo- i un únic objectiu: elaborar el que em ve de gust a cada moment.
Com bé he dit, en el temps d'aquesta campanya de Nadal, m'han coincidit cinc novetats. Vet aquí...
Una breu biografia d'en Lluís Llach, amb els elements, les persones i les vivències que van conduir-lo a ser el gran cantautor.
Un conte que recrea lliurement la llegenda del Mercat de Calaf: Guirigall al mercat. Ambdues obres editades per Efadós i il·lustrades per Mercè Galí.
El tresor de la Fageda (Ed. Comanegra), il·lustracions de Claudia de Puig, un conte que fa un recorregut per La Fageda, la popular entitat que elabora iogurts i altres productes. Una empresa que fa una feina magnífica amb persones amb deficiències psíquiques i malalties mentals. Quan la visites, el primer que faries seria treure't el barret si en portessis, i tot el que hom pot fer per ells és ben poc al costat de tot el que representen.
I per últim, en l'any que se celebren els cent anys del naixement de Pere Calders, dues adaptacions de dos dels contes que arriben bé als infants.Ambdós editats per Baula: Raspall, il·lustrat per Lucía Serrano, i Els nens voladors, il·lustrat per Lluís Farré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada