dijous, 31 de gener del 2013

GALERIA HUMANA

Avui, darrer dia de gener, al Quadern del diari El País ha aparegut una nova crítica de les que habitualment elaboro. En aquest cas, d'un àlbum il·lustrat i d'un recull de contes:


GALERIA HUMANA
- DÍAZ GARRIDO, María Julia ; ÁLVAREZ HERNÁNDEZ, David Daniel. Bandada. Barcelona: Hipotèsi, 2012. 28 p. 15 €
- TUBAU, Victòria. Les gallines del Batat i altres històries. Barcelona: Cruïlla, 2012. 96 p. 13 €


Temps era temps, el poeta Joan Salvat-Papasseït escrivia a la revista La Mainada les narracions que confluirien en el llibre Els nens de la meva escala. Inspirades en la seva filla, hi descrivia de manera senzilla i simpàtica els infants de l’edifici on vivia. Una obra que ha esdevingut un dels minsos referents de la breu història de la nostra literatura infantil.

Noranta-un anys després, la il·lustradora Victòria Tubau (Berga, 1959) guanyava el Premi Vaixell de vapor amb una obra anomenada Els nens de la meva classe, en clara referència al relat del poeta. Un cop al mercat, ha passat a titular-se Les gallines del Batat i altres històries. Consta de catorze parts, encapçales pel nom del nen o nena –tots ells, procedents d’altres cultures: Akim, Zozo, Rubi, Dima, Nur...- de la classe del narrador. Cada part pertany a la descripció de la manera de ser d’un infant, el seu entorn i una peculiar història o acció que el defineix. Són catorze estereotips descrits d’una manera propera i senzilla, com properes i quotidianes són les accions i històries que hi apareixen. Parteixen de la realitat, però totes estan amarades d’una màgia i una fantasia subtils i innocents. Com a prescriptor de lectures, les recomanaria per administrar als infants a partir de sis anys, a petites dosis, abans d’anar a dormir, o a l’inici d’una classe, on de ben segur que més d’un se sentirà identificat amb algun dels protagonistes: la manaire, el que passa desapercebut, el sempre castigat, la que s’infravalora... Com a il·lustradora, és la mateixa autora qui il·lustra els seus textos. Ho fa d’una manera sintètica, potenciant el realisme màgic que traspuen les descripcions dels infants d’aquesta classe.


Temps era temps, l’escriptor britànic Georges Orwell publicava La rebel·lió dels animals, una novel·la satírica i mordaç sobre la corrupció del poder que, durant anys i panys, ha arribat a gairebé tots els racons del planeta. N’existeix una edició excepcional en castellà, publicada per Libros del Zorro Rojo, amb il·lustracions de Ralph Steadman.



Seixanta-set anys després, dos joves il·lustradors mexicans aconseguien el Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats amb una història anomenada Bandada, que recrea amb un grapat d’imatges i un fil de text la idea comunicada per la novel·la de George Orwell i que, malauradament, tant es repeteix en la història de la humanitat. María Julia Díaz (México D. F., 1986) i David Daniel Álvarez (México D. F., 1984) creen un univers d’ocells humanitzats,  de diverses espècies, per retratar -com s’ha fet sempre amb aquesta tècnica i com feu el mateix Orwell- una actitud humana: l’ambició. Amb frases breus i despullades mostren el que ha estat i és la història humana: una societat que cerca coneixement, progrés i benestar (Un dia, les aus fixaren la mirada més enllà de les fulles i les branques i imaginaren una vida diferent. I aquest fou l’inici d’una nova era), però que en el camí, els principis es desvien i es perverteixen (volgueren controlar-ho tot) fins arribar a la destrucció (però no saberen controlar el seu comportament) i a recomençar. Els ocells humanitzats i el seu entorn estan dibuixats en blanc i negre, amb un realisme i un detallisme absoluts. Tant la mida de les il·lustracions, com el virtuosisme tècnic amb què estan traçades, com el lirisme que desprenen, arriben al lector amb una enorme força expressiva, que fa impossible que, en un aparador, el llibre li passi desapercebut.

En utilitzar les aus com a protagonistes, amb uns trets facials poc comunicatius, els il·lustradors basen la seva força en el vestir, les actituds en cada posada en escena i les mirades. Com en l’obra de George Orwell, el pas d’aquesta Bandada no deixa indiferent a ningú. Com a prescriptor, recomanaria aquest àlbum per compartir en família o en grup, amb tranquil·litat, per assaborir i debatre la subtilitat del text i els detalls i els matisos de la il·lustració.
         

2 comentaris:

  1. Hola Pep, feia temps que no entrava. El llibre de la Tubau m'ha agradat molt i molt. L'hem llegit amb el Roc i com tu dius, ha identificat a tots els personatges amb nens de la seva classe.
    és molt recomanable.
    gràcies

    glòria

    ResponElimina