MIRAR ENRERE

Avui, Dia Mundial de la Poesia, ha aparegut al Quadern d'El País, el comentari de dos llibres que són un bon regal per a lectors apreciats o per a un mateix: El domador de paraules de Miquel Desclot -una obra gairebé completa de la seva poesia per a infants- i El pequeño teatro de Rebecca, una retrospectiva espectacular de l'obra de la il·lustradora Rebecca Dautremer:

MIRAR ENRERE

Quan un autor gaudeix ja d’una extensa trajectòria literària i ha aconseguit desvetllar l’expectativa del lector i la seva admiració, el més habitual és que els reculls i les antologies s’alternin amb la publicació d’obra nova.

Miquel Desclot (Barcelona, 1952), amb seixanta anys acabats d’estrenar, és considerat de fa temps el principal referent de la poesia infantil en català. Els seus poemes han estat llegits i recitats en innombrables ocasions, musicats per a diversos concerts i cantates per a infants i utilitzats per qualsevol prescriptor que faci ús de la poesia per fer arribar, als alumnes, la bellesa i les possibilitats immenses d’una llengua. El domador de paraules és gairebé l’obra completa del poeta si no fos –i amb l’adjectiu “incompletes” ho constata el mateix Desclot- perquè en queda fora la Guia poca-solta, un recull de limerics editats fa poc per l’editorial Baula.

El volum té embolcall de regal i recull els seus tres llibres més populars i més guardonats: Bestiolari de la Clara; Oi, Eloi i Més música, mestre!, a més d’incloure dos reculls nous: El domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra (adaptacions i variacions de poesies d’autors de fora) que, contenen, com els altres tres, la diversitat de tractaments formals, la riquesa del llenguatge i totes les característiques que han fet del poeta un estel guia per als autors que s’han anat afegint en el conreu del gènere. Les il·lustracions de Mercè Galí donen dinamisme i alegria a El domador de paraules i potencien l’element més lúdic dels poemes.

Rebecca Dautremer (Gap, 1971) és una il·lustradora francesa vint anys més jove que Miquel Desclot, amb molt menys recorregut pel que fa a obra publicada, però amb unes imatges i un estil que han impactat de forma potent, incisiva i ràpida, sobretot entre els lectors adults. Ha estat tan enorme la repercussió que els seus editors s’han pogut permetre el luxe de reunir l’ànima i els personatges de les seves creacions en un llibre original i espectacular: El pequeño teatro de Rebecca. Un exemplar que presenta el buit físic i real d’un escenari, pel qual aniran desfilant els personatges de totes les obres il·lustrades per l’autora, tot convertint-se en una mena de joc visual ple de dinamisme i de poesia. Formalment, el llibre està elaborat amb la tècnica de l’encunyat, però recorda el flip-book, la forma més primitiva d’animació, en la qual, si anem passant ràpidament les pàgines amb el dit, es crea la il·lusió del moviment continu.

Rebecca Dautremer, autoretratada a la coberta, és qui fa moure, metafòricament parlant, els fils dels seus personatges. L’autora harmonitza i combina a la perfecció tots els espais escènics de les seves obres, perquè cada protagonista aparegui en el seu decorat d’origen i amb el text també original, tot creant un divertit i atractiu diàleg entre els personatges de les diverses obres de l’autora.

Les escasses retrospectives d’il·lustradors que existien fins ara, totes elles també d’autors reconegudíssims –Anthony Browne, Lisbeth Zwerger, Kveta Pacovska, Carme Solé Vendrell...-, solien tenir forma de catàleg d’exposició. La de Rebecca Dautremer trenca amb qualsevol precedent i esdevé original per la presentació formal, per l’exposició dels elements de les obres i sobretot pel diàleg que estableix entre uns i altres. El resultat recorda els llibres elaborats artesanalment, i té una clara vocació –aspecte que també es podria aplicar a El domador de paraules- de perdurabilitat, de preservació del món imaginari d’una gran artista, Rebecca Dautremer.