dijous, 12 de setembre de 2013

L'ESTIU, LA LECTURA

L'estiu sempre m'ha agradat, especialment perquè abordes coses o activitats que no fas habitualment. Llegir és habitual, però intentar descobrir nous llibres, nous autors, no ho és tant com ho és en aquesta època. En la tria que vaig elaborant durant tot l'any hi aboco moltes expectatives.
En els llibres que he escollit per aquest estiu, m'ha dominat una mica la decepció, tot i que aquesta m'ha portat a buscar sota les pedres, referències que altres persones m'havien donat feia un cert temps.

Així, entre les decepcions, entres les obres que no m'han captivat:

- Llibertat de Jonathan Franzen. 

Franzen és un dels autors americans contemporanis més valorats, i reconec que Llibertat és una obra coral, ben estructurada, ben escrita... però, després de llegir-ne més de quatre-centes pàgines, em vaig adonar que aquest no era el seu moment, que no hi acabava de congeniar. Especialment el tema, no em cridava l'atenció, i més que rebutjar-lo o bandejar-lo, el deixo aparcat per a més endavant.







- Wonder de R. J. Palacio. 

Una de les novel·les que ha causat sensació els darrers mesos i que gira entorn d'un nen amb la cara deforme i la manera com el viu la gent del seu voltant. He aconseguit acabar-lo, però llegint-lo en diagonal. Des d'un principi, saps que és el que t'explicarà l'autor,que aborda el tema des de diversos punts de vista, segons el personatge que narra els fets. L'argument no m'atreia, però sobretot, no em deia res la literatura que explica la història: massa palpable, massa banal, massa pobre...



Entre les descobertes, enguany, no hi ha obres dels darrers temps, sinó dos autors clàssics i algunes de les seves obres:

- Grans esperances de Charles Dickens. 
Esplèndides les peripècies de Pip i les vicissituds per les quals circula la seva vida. Les obres de Dickens són com les sèries de televisió de la tarda -apa, que diu aquest!- però amb una qualitat literària immensa i una capacitat impressionant per portar el lector d'aquí cap allà. No hi ha obra de Dickens que et pugui decebre. El dubte que em provoca, però, és que encara haguem de llegir-lo en traducció de Josep Carner. Ep, una bona traducció, però, en alguns aspectes necessitaria una posada al dia. És estrany que encara no existeixi. 




- Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona i La impaciència del cor de Stefan Zweig. 
Sovint m'havia passat per les mans algun llibre d'aquest autor austríac, però no n'havia cridat prou l'atenció. Mogut per la decepció, vaig agafar en préstec dos llibres dels seus llibres per un cap de setmana de tres dies que passàvem fora. No els vaig abandonar fins acabar-los. Em va fascinar especialment la mestria de l'autor en la descripció dels sentiments i les actituds humanes. 





Deixo per a més endavant El món d'ahir, una obra autobiogràfica que promet i en la qual Zweig dona el seu punt de vista sobre els diversos fets de la primera meitat del s. XX, que tant van canviar la vida d'ell i els seus contemporanis. Només el principi, ja no té desperdici:

"Mai no m'he atribuït tanta importància que m'hagi sentit temptat a contar a d'altres la història de la meva vida. Van haver de passar moltes coses..." 


4 comentaris:

  1. No sé si el setembre serà massa tranquil, Pep... De totes maneres, m'apunto un parell de títols. Una abraçada! Elisabet

    ResponElimina
  2. Pep, bon dia.
    A casa som relectors continus de Zweig (constantment rellegim llibres seus i tornem a comentar l'experiència lectora). Els que sempre estan als graons més alts de l'escala de recomanacions: Novela de ajedrez i Momentos estelares de la humanidad. Del primer ens meravella la descripció dels personatges. Del segon, la descoberta dels detalls anecdòtics petitíssims que van ser punt de partida d'esdeveniments històrics rellevants i que han marcat l'evolució de la humanitat.
    Bentornat de les vacances!
    Sonia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sònia,
      no havia vist aquest comentari fins avui. Jo no havia entrat fins enguany a casa d'en Zweig i veig que sou una bona colla els que el teniu al capdamunt de l'escala. Senyal que la bona literatura té molts adeptes.
      Moltes gràcies.
      Pep

      Elimina
  3. Hola Pep,
    Jo aquest estiu també he descobert a Stefan Zweig i m'ha atrapat de ple.Recomano "Els ulls del germà etern" i "Moments estel·lars de la humanitat". Són molt macos i t'atrapen plenament.

    Anna

    ResponElimina