VULL CONÈIXER... ESPRIU

Tot va començar amb una visita a una llibreria de Lisboa. Allà, vaig descobrir un llibre il·lustrat que introduïa al possible lector en l'obra i la vida del poeta Fernando Pessoa.

Del llibre, una idea: perquè no fer el mateix amb els nostres poetes?




Amb tranquil·litat, va venir l'elaboració d'un projecte similar sobre Miquel Martí i Pol. 
Editorial Baula va entomar-lo, després de tenir-lo un temps sobre la taula per veure quin camí era el millor per oferir-lo al lector.

Finalment, va néixer una col·lecció anomenada Vull conèixer... amb uns llibres amb embolcall de regal.
Miquel Martí i Pol va ser el primer. 


La idea de la col·lecció era cosir, amb un fil molt prim, la vida de l'autor i penjar-hi poemes que la il·lustressin i il·lustracions que l'acompanyessin.

Després va venir Joan Maragall i, poc temps després, els pensaments d'Antoni Gaudí.

Les il·lustracions dels tres llibres eren d'Ignasi Blanch que, amb encert i delicadesa, aconseguia un producte final de gran qualitat.










Properament, molt properament, fruit de tardor, n'hi haurà un altre: Salvador Espriu, amb il·lustracions elaborades, amb encert i bellesa, per un altre dels grans dibuixants i il·lustradors del país, Jordi Vila Delclòs. 

Aquest 2013, Espriu compliria cent anys. 
Per parlar de la vida, va utilitzar sovint la mort, massa present en la seva trajectòria vital. 

Les seves paraules, sempre vigents. 

ENTRADA

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

En aquests moments, especialment les de La pell de brau.

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

Properament, Salvador Espriu a les llibreries.