dimarts, 4 de març de 2014

EL PETÓ DE LILI MARLEEN

Avui, he rebut, el llibre d' El petó de Lili Marleen, la novel·la que he escrit per a infants de més edat (segons diu la franja de la col·lecció va adreçada a persones a partir de 10 anys).
En tenia unes ganes enormes. La vaig escriure a finals de 2010, i arriba al cap d'un temps amb les magnífiques il·lustracions d'en Jorge del Corral, amb qui ha estat un plaer treballar i poder opinar sobre el que anava dibuixant.
Narra la història d'un nen anomenat Pere. La quantitat enorme de pors que té el condueixen sovint a casa del senyor Salom, un peculiar i misteriós fotògraf. De fons, un poble que viu amb l'esperança que un dia torni Lili Marleen, portadora de solucions a tots els problemes i preocupacions.

És una novel·la que sorgeix de diverses diverses idees anotades en un paper que, amb el pas dels dies, es van anar barrejant entre si: 

- Una d’elles és la cançó Lili Marleen que, una tarda, en escoltar-la a la ràdio del cotxe, em va semblar prou suggerent com per bastir-hi un conte o una novel•la. 
Lili Marleen és una famosa cançó alemanya, basada en un poema que un soldat havia escrit el 1915, durant la Primera Guerra Mundial, quan va ser traslladat al front. En la cançó recordava la seva xicota, Lili, filla d’un botiguer de la seva ciutat, i narrava com ambdós s’acomiadaven sota un fanal, al costat de la caserna. La cançó va adquirir molta popularitat durant la Segona Guerra Mundial, i va ser traduïda a diferents idiomes i interpretada per diversos cantants, esdevenint una de les cançons de guerra més populars de la història. Una de les veus mítiques que la va interpretar fou Marlène Dietrich. 



- Una altra idea sorgeix d’una exposició anomenada Un món flotant, que vaig visitar al CaixaFòrum de Barcelona, l’estiu de 2010, dedicada al fotògraf francès Jacques Henri Lartigue (1894-1986). 
 Els temes de la seva fotografia —tan allunyats dels que havia vist en la trajectòria d’altres fotògrafs— i la peculiar manera de viure’ls van ser tot un descobriment. La cita que figurava a l’entrada de l’exposició agafava tot el sentit un cop la visitaves: "Vaig néixer feliç. Això ajuda, oi?". Em va captivar tant que em va oferir nous fils per a bastir una història. 


Lartigue és un dels fotògrafs de referència del segle XX. Va néixer a Courbevoie, a prop de París, al si d’una família d’industrials adinerada. El seu pare li va regalar la primera càmera fotogràfica quan tenia vuit anys. 

A partir d’aleshores, va començar a escriure un diari, que el va acompanyar tota la vida, i a compondre els seus àlbums de fotografies, uns documents extraordinaris per conèixer la manera de viure de la gent del seu temps. Algunes de les seves vivències, i sobretot algunes de les seves fotografies, m’han servit de base per fonamentar la feina d’un dels protagonistes.

1 comentari:

  1. Tinc ganes de llegir-lo pq el tema de les pors deu estar ben tractat i m'hi identifico. Betlem

    ResponElimina