dimecres, 16 d’abril de 2014

CANVIAR DE VIDA

Fa pocs dies, a principis d'abril, apareixia una nova crítica al Quadern del diari El País. En aquesta ocasió em vaig centrar en dues novel·les per a infants que han estat guardonades darrerament, l'una, amb el premi Edebé, i l'altre, amb el Josep Maria Folch i Torres:


CANVIAR DE VIDA
-          MONTAÑÀ, Rubèn. La nena de l’arbre. Il·lustr. Mercè Lopez. Barcelona: La Galera,  2013. 155 p.  14,90€
-     NEL·LO, David. La nova vida del senyor Rutin. Il·lustr. Laura Pérez. Barcelona: Edebé, 2013. 143 p. (Tucà) 8,60€



La vida del senyor Rutin i de l’Ona, els protagonistes de dues novel·les per a infants premiades darrerament, dona un tomb considerable en un moment determinat. En el primer cas, per voluntat pròpia, i en l’altre, per causes alienes.
Si parlem en un sentit únicament literari, l’obra La nova vida del senyor Rutin, que fou guardonada amb el premi Edebé de literatura infantil, no devia tergiversar gaire la vida del seu autor, perquè David Nel·lo (Barcelona, 1959) és un escriptor que ja comptava amb uns quants guardons destacables en la seva trajectòria. Això si, devia significar una important injecció de felicitat i d’autoestima. El seu personatge, el senyor Rutin, decideix fer quelcom per donar un tomb a la seva vida rutinària i avorrida. D’entrada, ho fa d’una manera subtil, evitant pronunciar el “sí” i el “no” en les seves converses. Quan aconsegueix mantenir-se ferm en el seu objectiu, es posa reptes més agosarats, i el canvi que buscava s’anirà fent cada vegada més evident i gros, com una bola de neu.

La novel·la de David Nel·lo té una aparença senzilla, com el mateix tema que tracta; té un ritme tranquil, com tranquil·la és l’aventura que narra; té una estructura equilibrada, com així és el seu desenvolupament...  I tot plegat, condueix al lector cap al final amb molta naturalitat, com qui no vol la cosa. El dubte que planteja és com arribarà l’obra als infants. Esdevé una novel·la atractiva, que flueix de manera àgil i que captiva, però ho fa sobretot per l’exercici i el joc literari que planteja -la d’evitar elements dels llenguatge que fem servir a cada moment-, més que no pas pel què i pel com s’explica.
Quant a La nena de l’arbre, que fou guardonada amb el darrer Premi Josep Maria Folch i Torres de literatura per a infants, de ben segur que va oferir un canvi sobtat a la vida del seu autor, Rubèn Montañà (Badalona, 1983), situant-lo en un panorama on no hi figurava, el de la literatura infantil. Montañà és un jove escriptor que fins ara havia estat autor dels guions d’obres de teatre per a la companyia Egos, a la qual pertany. En el mateix 2013, a més a més del premi Folch i Torres, també ha aconseguit el Ciutat d’Olot de narrativa juvenil, amb una obra de ciència-ficció, L’atac llimac (Ed. Llibres del Segle, 2014).
En la seva òpera prima, La nena de l’arbre, hi ha una protagonista anomenada Ona, que narra la història del què es va trobar quan es va enfilar a dalt d’un arbre a buscar una pilota: una altra nena, que més que haver-hi pujat aquell dia, hi vivia, talment el Baró rampant d’Italo Calvino. A partir d’aquell moment, i picada pel cuc de la curiositat, puja a l’arbre un munt de vegades per visitar la seva nova amiga. La seva coneixença la portarà cada vegada més lluny en la investigació de la procedència de la nena –entre d’altres, descobrirà aspectes desconeguts de la història del seu poble- i canviarà la seva vida.

La nena de l’arbre és una novel·la clara, fresca i directe que, com l’obra d’en David Nel·lo, flueix amb naturalitat i agilitat, amb una estructura aparentment senzilla, equilibrada i amb un ritme regular. Si li volguéssim posar una etiqueta de gènere, per tal de donar-lo a llegir, seria la de realisme màgic: una història de caire realista, amb tocs de fantasia i també d’història, que en el fons tracta el tema de la infantesa, perduda per uns, guanyada per uns altres. Si la volguéssim embolcallar amb una tira promocional, hi podríem inscriure que es tracta d’una nova veu a tenir en compte i d’una obra que pot esdevenir la revelació de l’any.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada