EL CORREDOR DEL LABERINT

Ahir, 18 de desembre, va aparèixer al Quadern d'El País, la crítica d'un llibre del qual se n'ha pel·lícula que ha tingut força ressó entre el públic juvenil: 

-     DASHNER, James. El corredor del laberint. Barcelona: Fanbooks, 2014. 473 p. 14,90 €

En la història de la literatura, hi ha un fil argumental molt concret que ha donat obres que s’han guanyat el favor dels joves lectors i han esdevingut referents. Es tracta del fet d’abandonar un grup més o menys nombrós de joves a la seva sort, en un món on no hi ha ningú més que ells, amb la qual cosa es veuen obligats a crear les normes i les directrius a seguir perquè aquell univers esdevingui  humanament sostenible. De ben segur que les més populars són el Mecanoscrit del segon origen (Ed. 62) de Manuel de Pedrolo, on l’Alba i en Dídac resten sols al món després de la destrucció del mateix i El senyor de les mosques (Estrella Polar) de William Golding, on una colla de joves de bones famílies naufraguen i van a espetegar a una illa deserta.

N’hi ha d’altres, i de més recents, que segueixen el mateix patró. És el cas de la trilogia d’Els jocs de la fam (Estrella Polar, 2009) de Suzanne Collins, en la qual no hi ha cap catàstrofe ni naufragi que deixi els joves tirats, sinó que els protagonistes són escollits per lluitar en un enorme i selvàtic plató de televisió i on l’objectiu és la supervivència d’un d’ells.

I n’hi ha encara de més recents. Fa uns dies, a les pantalles dels cinemes arribava una pel·lícula anomenada El corredor del laberint. Gairebé al mateix moment, arribava als aparadors de les llibreries la novel·la homònima, d’un autor americà anomenat John Dashner (Geòrgia, EEUU, 1972) i especialista en sèries de narrativa fantàstica. El corredor del laberint, que segueix a nivell argumental les passes dels antecessors que anomenàvem, és el primer de quatre volums. Els tres restants han estat publicats per Fanbooks a finals de novembre. Val a dir, però, que en castellà, fa temps que els tres primers, editats per Nocturna, circulen pels aparadors, essent ara reactivats: El corredor del laberinto (2010), Las pruebas (2011) i La cura mortal (2013).

A la novel·la, un ascensor porta a en Thomas, el protagonista, a un món poblat per una colla de joves, l’horitzó del qual està ocupat per un enorme laberint. Aquest està bastit per uns murs immensos i infranquejables, que es belluguen i es tanquen a les nits, i habitat per una mena de monstres mecanitzats i cruels. Els joves més atlètics i fornits aprofiten la claror del dia per ficar-se al laberint i intentar cercar una sortida al terrible univers on han estat destinats.

A més a més de l’horitzó i l’espai que envolta els joves, l’atractiu del llibre rau en descobrir paulatinament les normes que regeixen aquest món, les relacions entre els protagonistes, l’enemic a qui s’enfronten, el lloc d’on provenen i del qual no en recorden res... A en Thomas ningú li explica res. Ho ha d’anar descobrint, així com el seu paper en el grup, sovint a base de patacades.

Tot i està publicat en una sèrie de les anomenades crossover, El corredor del laberint és una lectura únicament per a joves lectors. Té els ingredients per a esdevenir un best-seller, ajudat a més per la projecció de la pel·lícula, però no per convertir-se en un referent ni per arribar a un ventall ampli de lectors com així han assolit alguns dels seus predecessors. Té un argument i una trama potent, tot i que trontolla en la part final del llibre, té un ritme a estones trepidant, un gran nombre de successos correlatius i de personatges sorprenents que escampen el terror... Però per arribar més enllà, se li troba a faltar una major profunditat i evolució psicològica dels personatges, una veu més crítica, un discurs més sòlid i una major ambició literària.