Avui, m'ha arribat la notícia que El petó de Lili Marleen ha estat escollit com un dels finalistes del Premi Atrapallibres de la categoria de lectors de 10 anys.
És una de les coses que somniava que algun dia em succeís, que algun obra escrita per mi fos escollida entre les millors de l'any. I ara, i per segon any consecutiu, tinc l'oportunitat de viure-ho com un regal, com una recompensa a molts anys de treball.
Un regal també són tots aquells comentaris que aquest Petó, on hi tenen protagonisme tant el mite de Lili Marleen com el fotògraf francès Jacques Henri Lartigue, ha desvetllat fins ara.
Precisament m'agradaria cloure aquesta notícia amb l'enllaç al comentari que l'escriptor Llorenç Capdevila va fer sobre el llibre al diari Regió7.
i que acaba amb aquestes paraules:
"En aquest cas, Molist és capaç de fer-nos un petó literari que parla d'esperança, del pas del temps i, naturalment, de l'experiència extraordinària de fer-se gran."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada