dimecres, 13 de gener de 2016

ELS COLORS DE LES EMOCIONS

Just passar la nit i el dia de reis, el 7 de gener, al suplement Quadern del diari El País, vaig publicar una crítica de dos atractius àlbums il·lustrats que tracten les emocions...

Els colors de les emocions

De quin color és un petó? i El buit són dos àlbums il·lustrats de factura recent amb molts elements en comú. Entre d’altres, el fet de ser d’autoria nacional i d’estar concebuts amb un estil que els acosta a un ventall de públic molt ampli. I això que no ho hauria de ser, és notícia perquè fins no fa gaire temps, aquest tipus de llibre s’importava, malgrat que, en molts casos, no aportava novetats al panorama literari del país.

Les autores d’ambdós llibres, Rocío Bonilla i Anna Llenas, tenen una trajectòria encara breu, lligada essencialment a l’àlbum il·lustrat, però amb una gran incidència en el mercat, que fa que sembli que aquest recorregut sigui molt més ampli, temporalment parlant. Bonilla s’estrenava en solitari, el 2014, com a autora de text i il·lustració, amb Cara de pardal, continuava amb La muntanya de llibres més alta del món, i ara ho culmina amb De quin color és un petó?, que es mou entre el llibre d’imatges i el conte, tots ells editats per Animallibres. 
A través del fil conductor d’una nena que s’adreça al lector en primera persona, l’autora ens explica que aquesta sap dibuixar un munt de coses però ignora com esbossar un petó. Per esbrinar-ho, anirà passant per cadascun dels colors bàsics i els anirà assignant a coses i sentiments coneguts. Bonilla fa una proposta atractiva, diversa en el disseny i la composició i amb un bon domini de l’essència textual per a bastir cada doble pàgina i el conjunt sencer.


En el tema dels colors, tot i ser un dels més recurrents de la literatura per a primers lectors de tots els temps, Bonilla se’n surt airosament, amb la seva veu personalíssima. El tema l’han tractat autors de referència de la història de la literatura infantil com Maurice Sendak, Arnold Lobel, Leo Lionni, i també autors contemporanis com Hervé Tullet, Javier Sáez Castán, o bé, Jutta Bauer, i dona la sensació que malgrat aquesta reincidència, no s’esgoten els matisos ni els punts de vista des d’on tractar-lo.

També abordava el tema, el primer llibre en solitari d’Anna Llenas, El monstre de colors, que publicà el 2012 l’editorial Flamboyant. En aquests tres anys que han passat, ha esdevingut un llibre de capçalera per a lectors, i especialment per a prescriptors. El protagonista era un monstre que es feia un embolic amb les emocions, cosa que resolia classificant-les en pots i identificant-les amb colors, gairebé el mateix que feia, de manera bastant més complexa, l’exitosa pel·lícula de Pixar, Del revès.

Ara, Anna Llenas ens presenta El buit, un conte que esdevé un veritable tractat sobre el concepte de buit i de plenitud, i que arriba a través d’una àmplia extensió de pàgines molt poc habitual en els àlbums il·lustrats. Amb ell, l’autora intenta convertir el concepte abstracte del buit en concret i palpable per tal d’apropar-lo als infants, a través d’una nena que se li fa un forat al cos perquè s’esfondra el petit món que l’envolta. 
En una primera part, d’expressions i colors més aviat tristos i foscos, de sensacions sacsejades, la nena veu com no troba la solució per omplir el buit, fins que algú li aconsella la manera de buscar-la, i els colors, les expressions i les pàgines esdevenen més clars i tranquils.
A favor, el llibre té una edició impecable i una aparença nítida i atractiva, amb un text sintètic i una il·lustració bordada al detall que li ofereix volada i n’amplia enormement el contingut. En contra, la complexitat dels conceptes, del vocabulari i de les expressions utilitzades, i el missatge, que podríem anomenar d’autoajuda, massa directe ja des d’un principi. El conte, literàriament parlant, se’n ressent davant la mirada del nen i trontolla en l’intent d’explicar-se per si mateix. Necessita de totes, totes, l’acompanyament de l’adult, cosa que sembla ja la pretensió inicial del llibre.   



Cap comentari:

Publica un comentari