El dijous, 10 de novembre, al Quadern, del diari El País, podeu trobar la següent crítica sobre dues de les darreres obres de Maite Carranza:
Pel·lícules realistes
Si observem la història recent de la literatura infantil i juvenil
catalana, alguns dels llibres de Maite Carranza hi brillen amb llum pròpia. Des
d’aquella primera obra del 1986, Ostres
tu, quin cacau!, que va transcendir entre els lectors, ha anat publicant
una ingent quantitat de llibres, amb alguns parèntesis dedicats als guions de televisió.
De tots ells, n’hi ha que han esdevingut vertaderes fites en el camí lector al
nostre país. El realisme és el registre on millor s’ha bellugat, i bona prova
n’és Paraules emmetzinades (Edebé,
2010), l’obra més ben valorada per la crítica, Premio nacional de literatura
juvenil i traduïda a diversos idiomes, però també és signe d’identitat el toc
d’humor que aplica a la realitat, ja present en la seva primera obra, i en
d’altres com Vols ser el novio de la meva
germana? (Edebé, 2002), i el compromís i denúncia que algunes d’elles traspuen.
Ha escrit també una trilogia de narrativa fantàstica, La guerra de les bruixes que, a més de referent, ha esdevingut una
de les obres de la literatura catalana traduïda a més llengües.
CARRANZA, Maite. Camins de llibertat. Barcelona: Edebé, 2016. 216 p. 9,95 €
Darrerament, de la Maite Carranza, han arribat dues obres destacades: Camins de llibertat
és una novel·la per a joves que combina dos fils argumentals que equivalen a
dos gèneres literaris, el realisme i la història. L’Alèxia és una noia de
disset anys i els fets narrats succeeixen al llarg d’un estiu, com en tantes
altres novel·les juvenils. L’Alèxia viatja, com a monitora de campaments, al
Pirineu. A més de la seva tasca, allà l’espera la recerca d’informació sobre un
besavi que va desaparèixer pels volts de la guerra en aquella zona, segons diu
la seva àvia, que és la única persona de la família que manté l’esperança de
saber la veritat i recuperar la memòria històrica. La novel·la té diversos punts
d’interès: per una banda, uns escrits que van apareixent i que fan referència a
l’època de la guerra, en els quals diversos personatges narren escenes concretes,
lligats al fet que ella va descobrint nous indicis en relació al besavi. Per l’altra,
la relació que s’estableix entre l’Alèxia i els dos monitors que l’acompanyen, l’anar
i venir sentimental i gestual entre ells és constant. Tot plegat reuneix un
seguit d’intrigues i accions continuades que capten, i de quina manera,
l’atenció i, també, conté una agilitat narrativa que creix a mida que els fets
se succeeixen, tant que algun fil ens semblarà que queda sense nuar. A part
d’algun element un pèl inversemblant, una novel·la ideal per recomanar als
joves i no morir en l’intent, una obra que va força més enllà del pur
entreteniment.
CARRANZA, Maite. La
pel·lícula de la vida. Il·lustr. Iratxe López Munáin. Barcelona:
Cruïlla, 2016. 152 p. 12,50€
La pel·lícula de la vida, amb la qual ha aconseguit el Premi Vaixell de vapor de literatura
infantil, és una obra realista compromesa amb la realitat més recent. L’autora
aborda el desnonament d’una família de tres membres, i de classe mitjana, que
veu com no pot fer front a les despeses que fins aleshores eren habituals.
Partint del missatge clau de l’obra: no hi ha ningú que quedi al marge de la
situació, l’autora dona la veu a la filla gran que és qui entoma la realitat i
se sobreposa a les circumstàncies, havent d’agafar el timó que la mare –una
actriu en hores baixes- abandona i havent d’afilar l’enginy per tal que el
germà petit ho visqui sense dramatisme. Hi ha altres punts de vista del seu entorn
que també hi diuen la seva, hi ha la veu de l’autora que treu el nas a voltes
per denunciar injustícies, i hi ha molts fils que van sorgint, que veiem
contínuament a les notícies, i que ens incomoden i interroguen. L’autora aconsegueix
abordar una tragèdia, amb el dramatisme que conté, però també dota, als
personatges i al seu entorn, d’enginy, de força i d’esperança que és allò que,
en molts moments, transmet la novel·la.
Tant el disseny del llibre –colpeixen les pàgines negres que separen
les tres parts de l’obra!- com les il·lustracions d’Iratxe López, amb molta
cura per les expressions dels personatges i pels detalls dels escenaris, realcen
les enormes virtuts d’un llibre que trenca una llança per la literatura que, a
més d’esbarjo, esdevé mirall i denúncia d’una realitat molt cruel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada