HOMENATGE A VERNE

Dijous, 9 de març, al suplement Quadern, del diari El País, parlo d'una gran descoberta: Ledicia Costas i del seu llibre Jules Verne i la vida secreta de les plantes

El reconegut escriptor gallec, i recentment traspassat, Agustín Fernández Paz, considerava a la seva compatriota Ledicia Costas com “un autèntic cicló literari”. Quan en llegeixes alguna de les seves obres que ens han arribat darrerament, el primer que observes és que la va encertar de ple.

Encara que Ledicia Costas (Vigo, 1979) havia publicat alguns poemaris i algunes novel·les abans, es va fer popular el 2015 entre els lectors de tot l’Estat, quan se li concedí el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil per Escarlatina, la cuinera difunta (Barcanova, 2016). El jurat la va valorar com una novel·la delirant, amb elements de terror gòtic a la manera de Tim Burton, amb un humor estripat, més propi dels autors anglosaxons que no pas dels gallecs, amb una forma original de tractar la mort i uns escenaris a cavall entre el món dels vius i el dels difunts: el protagonista ha d’ajudar a Escarlatina, una cuinera morta fa 150 anys, a elaborar un plat que satisfaci tant als morts com als vius per tal que aquesta pugui ressuscitar. És, però, a Jules Verne i la vida secreta de les dones planta, on fa honor plenament a l’etiqueta que Fernández Paz li penjava. De ben segur que per aquest motiu, l’editor li regala un embolcall de luxe que lliga de ple amb allò que el lector trobarà al seu interior.  

COSTAS, Ledicia. Jules Verne i la vida secreta de les dones planta. Trad. Eva Lozano. Barcelona: Barcanova, 2016. 222 p. 12 €

És una novel·la per a tots els públics, capaç de captivar a lectors infantils experimentats, a joves i a adults. Destaca per la combinació de dos gèneres, el d’aventures i el fantàstic, però sobretot per la potència i exquisidesa de la veu narrativa, fonamentada amb una exhaustiva documentació, un ritme àgil i la creació d’un món misteriós i exuberant alhora.

Està narrada a manera de crònica, en tercera persona i en passat. La part d’aventura estaria capitalitzada pel personatge afable de Jules Verne, que es presenta al port de Vigo –històricament l’autor va passar per la ciutat per informar-se sobre la ria, a l’hora d’elaborar la seva destacada 20.000 llegües de viatge submarí- per afers científics i comercials, però extraoficialment per verificar una informació que té sobre l’existència de dones planta a la ciutat i d’un guardià de les mateixes. La part fantàstica estaria capitalitzada per Violeta, filla d’un apotecari i d’una dona planta. Ambdós, Verne i Violeta, entren en contacte per aconseguir els seus objectius: l’un, vol saber més sobre les dones planta, i l’altra, assegurar la supervivència de la seva espècia. A la vegada, ho fan el reguitzell de personatges secundaris extraordinaris que els acompanyen i que donen molt cos a la novel·la. Destaquen, en Pierre, un jove grumet que de seguida esdevé amic i còmplice de Violeta, el vell apotecari, i també Antonio Sanjurjo, un inventor i un home de negocis de la ciutat.

Al lector, a estones, li semblarà estar ficat a l’interior d’una novel·la de Verne, amb personatges i elements sorgits de les mateixes, però amb el contrapès d’uns elements fantàstics misteriosos que li donen una altra personalitat i una volada diferent. A mesura que avança, sentirà atracció cap a la narrativa de l’autor francès, però també cap a la història i la ciutat de Vigo, ja que en els descripcions dels escenaris i dels temps, l’autora traspua una passió i un amor pels espais on va créixer i on situa aquesta història.

Jules Verne, a partir del seu imaginari, va fer descobrir elements que encara no existien i mons meravellosos. Ledicia Costas esdevé un descobriment literari, i la seva obra, entre d’altres, un homenatge a un dels grans referents de la literatura d’aventures.