dijous, 21 de juny de 2012

LA PRINCESA INVISIBLE

Penjo una nova crítica apareguda a El País, a principis de juny. Dues novel·les per a joves guardonades:



FETS EXTRAORDINARIS
-          ANGUERA, Mercè. La princesa invisible. Barcelona: La Galera, 2012. 214 p. (Bridge) 14,90 €
-          GARCIA I CORNELLÀ, Dolors. S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes. Barcelona: Estrella Polar, 2012. 140 p. (Columna jove; 264) 11,95€

Text: Pep Molist

Un fet extraordinari té la força i la capacitat per transformar aquelles situacions que la quotidianitat, els prejudicis o la tradició mantenen sempre iguals, i per fer sorgir el millor o el pitjor de l’interior de les persones. Aquest seria un dels missatges que es pot extreure de la lectura de dues de les novel·les per a joves guardonades aquest darrer any. L’una, La princesa invisible, amb el Premi Joaquim Ruyra, i l’altre, S’acosta un front... amb el Ramon Muntaner, primer, i amb el Crítica Serra d’Or, després. Darrera d’elles, Mercè Anguera (Barcelona, 1961), una autora que no té una obra gaire extensa però si que gairebé tot allò que ha publicat ha estat premiat i ben valorat; i també, Dolors Garcia Cornellà (Girona, 1956), una escriptora de llarga trajectòria, amb una extensa obra editada i un bon feix de premis en el seu haver.
El missatge és molt més evident en S’acosta un front... de Dolors Garcia, que s’inspira i se centra en l’extraordinària nevada que va caure en aquest país el 2010 i que va paralitzar la vida d’algunes comarques, especialment les gironines on viu l’autora. El fet novel·lat reuneix en un mas un seguit de gent que queda aïllada a la carretera (un grup de joves d’institut, el conductor d’un bus, una prostituta, una cangur i un nadó, els propietaris d’un mas veí...) “al cor d’una nit en què es barrejaven els vells i els joves, el present i el passat, la mort i la vida”. La intimitat de les poques cambres escalfades del mas provoca les confidències entre els personatges i fa aflorar tot de veritats ocultes, de velles i noves històries, d’odis antics de la Guerra Civil encara ben vius avui...
Dolors Garcia trena un calidoscopi d’històries personals i a través de diversos punts de vista va fent corre el temps i l’acció, va fent créixer la confiança i les relacions entre els personatges, i de mica en mica, com qui no vol la cosa, va capgirant l’òptica, la vida i el camí a seguir d’alguns dels protagonistes. Aconsegueix que un fenomen meteorològic no es quedi només amb aquest adjectiu, sinó que vagi molt més enllà, esdevenint crucial per les persones que dormiren aquella nit al mas de can Savall.
En el cas de La princesa invisible el fet extraordinari no és tal ni tan evident. Hi ha una relació més o menys contraproduent de la protagonista amb un noi que provoca la reacció del seu entorn. Aquest és precisament allò cabdal en aquesta obra. A la princesa invisible, les protagonistes són tres dones pertanyents a tres generacions diferents: una jove de setze anys, la seva mare i la seva àvia. L’autora descabdella l’argument a través de les seves tres veus i les seves tres mirades. A cada capítol, els fets són els mateixos, però la veu narrativa és distinta, i totes tres es van succeint, una darrera l’altre. El present de la perruqueria de la mare –espai més protagonista que cap altre, on estan fantàsticament ben descrites les tasques, els elements, les clientes, les converses...  amb un subtil doble sentit que l’enllaça amb la vida de les protagonistes-, de la solitud de l’àvia i de les dubitatives relacions de la jove es barreja amb el passat que es va desgranant de mica en mica i que explica al lector la manera de ser i d’interactuar amb els altres de cadascun dels personatges.
La relació de la jove protagonista farà reaccionar als personatges, dinamitarà les encotillades relacions familiars que mantenien, i farà sorgir tots els recursos que cadascú té dins seu per mirar de capgirar el futur de la protagonista. La previsibilitat del desenllaç queda minimitzada per l’excel·lent posada en escena i desenvolupament de la trama, amb una estructura complexa que dona protagonisme a la jove però que no deixa de banda els altres dos personatges, puntals bàsics per tal que la protagonista adolescent no trontolli més del compte.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada