divendres, 31 d’agost de 2012

LECTOR D'ESTIU

Per formació i deformació professional, durant tot el curs la majoria de lectures que faig són pensades per a infants i joves. Durant tot el curs, també segueixo d'a prop la literatura per a adults i vaig adquirint obres que em faria il·lusió abordar quan hi hagués un parèntesi. Són obres que es van acumulant una sobre l'altra a la tauleta de nit.
És a les vacances d'estiu quan aprofito per llegir-les, per canviar d'escenaris i tendències i també per oxigenar l'esperit lector. Enguany ha estat el torn del clàssic americà Matar un rossinyol de Harper Lee, que no m'ha decebut gens ni mica; de l'obra magna de Haruki Murakaimi 1Q92 que si bé em va captivar durant molt dies, no m'ha aportat res de nou respecte els llibres que me'l van descobrir (em segueixo quedant amb Kafka a la platja, com a més atractiva i la segueixo recomanant per apreciar el geni japonès). I de dues grans descobertes: El lector de Julio Verne d'Almudena Grandes i Stoner de John Williams.

Pel que fa a l'obra d'Almudena Grandes em vaig sentir esperonat pel títol -tot el que té a veure amb la lectura val a dir que m'atrau- i pel fet de no haver llegit res d'una autora de la qual sempre m'han arribat bones crítiques. La novel·la és una història iniciàtica en la qual un adolescent es fa gran amb tot allò que succeeix al seu voltant, en un poble d'Andalusia a finals dels 40, en plena postguerra. Esta meravellosament descrita la lluita entre els maquis i els fidels al règim de Franco que controlen la situació. El protagonista, fill de Guardia Civil, coneix un personatge ambigu que sap jugar a totes bandes per tal de sobreviure i que la mateixa autora compara al John Silver de L'illa del tresor. Aquest li farà descobrir tant la lectura com el món dels rebels contra el qual lluita el seu pare. Tot plegat anirà configurant la seva personalitat d'adult i la seva particular visió del món. Els personatges són excel·lents, així com la descripció de l'entorn tan geogràfic com històric i humà.

Pel que fa a Stoner, es tracta d'un altre clàssic americà, en aquest cas dels anys seixanta, que ara ha estat traduït al català, i narra la vida d'un professor d'universitat d'una manera molt directa, descrivint les belleses però també les foteses i els paranys de la vida, narrant la cara amable i la més amarga d'una vida, donant a conèixer un personatge amb franquesa i sinceritat, sense enganys ni pantalles que ens l'amaguin. Una obra directa, sincera, que a estones et deixa sense al·lè, assegut a la cadira.
Mentre Jo confesso de Jaume Cabré és el següent de la pila que hi ha a la tauleta de nit, em permeto dir que un dels plaers més grans de l'estiu és la sensació de descoberta sigui a través de la lectura d'una obra que feia temps que esperava, o a través de l'accès a l'univers d'un autor del qual mai n'havia llegit res. A vegades, l'expectativa creada i la lectura relaxada fan que el tresor buscat sigui més extraordinari o més decebedor que el que seria en un altre moment... però l'estiu sovint té la capacitat de magnificar les coses.  
  

1 comentari:

  1. M'ha agradat molt aquesta última frase, Pep, i estic totalment d'acord amb tu. Per mi, aquest estiu ha estat "l'estiu dels llibres" (perquè n'he llegit molts i perquè molts m'han semblat meravellosos), però sóc conscient que, en un altre moment, no tot hagués estat tan perfecte.

    Salut!

    ResponElimina