LA MORT,
ARREU
-
FOLCK, Jordi. Llibre d’encanteris de la Vella Taràndula. Il·lustr.
Agustín Comotto. Barcelona: La
Galera , 2012. 164 p.
12,95 €
-
LALANA, Fernando. Parc
Mort. Barcelona: Edebé, 2012. 230 p.
8,60 €
Text: Pep Molist
D’un temps cap aquí, la mort ha esdevingut un tema present en la
literatura infantil, tant en la que va adreçada als primers lectors –com a
recurs per a explicar-la i per intentar d’entendre-la una mica-, com en la que
va adreçada a lectors que s’acosten a l’adolescència. Aquí la mort no es
redueix a ser explicada ni a fer-la entenedora sinó que d’ella se n’utilitzen
tots els seus sentits i l’univers que sura al seu voltant: vampirs, zombis,
cementiris,... i els registres utilitzats són tan diversos com autors gosen
enfrontar-s’hi.
Dos dels llibres guardonats darrerament amb els premis més prestigiosos
així ho corroboren. Per una banda, el Premi Edebé de Literatura infantil fou
per l’escriptor aragonès Fernando Lalana (Saragossa, 1958), amb la novel·la
Parc
Mort. En la mateixa, una empresa d’armament intenta
netejar la seva imatge amb la creació d’un parc temàtic centrat en la mort, i
pensant que aquesta fascinarà als infants. Vampirs, zombis, crims, fantasmes...
poblen els seus racons, fins que s’hi esdevenen uns fets inexplicables. Aquest
seria només el plantejament de l’obra, perquè després circula per viaranys
sorprenents, ben originals, tot iniciant-se com una novel·la policíaca en la
qual una detectiu és contractada per a esbrinar la causa dels fets, passant per
parts que semblen pertànyer a una obra de fantasia i per d’altres en les quals
l’amor s’apodera dels protagonistes. L’obra pot captivar en major o menor
mesura, pot ser complicada d’etiquetar, però l’autor, amb la seva experiència i
ofici, sap conduir el lector per allà on li plau, encara que el surrealisme
d’algunes situacions el deixi garratibat a qualsevol cantonada. A més del què
hi succeeix, Parc Mort destaca per la càrrega de crítica social que conté, per
la ironia, el sarcasme i l’humor en el tractament que fa del tema de la mort i
del doble sentit de molts dels seus ingredients. L’obra conté diversitat
d’elements interessants, però al meu parer, no hauria de copar un lloc privilegiat
en un premi de literatura infantil, perquè l’estil, el rerefons, el llenguatge,
la crítica que desprèn, queden a anys llum del què pot captar un infant, a més
de no fer cap concessió ni cap esforç per acostar-s’hi.
Per l’altra banda, un dels premis amb més pòsit de la literatura
infantil, el Folch i Torres fou per Jordi Folck (Reus, 1961) i el Llibre
d’encanteris de la Vella Taràndula ,
una obra de tall més clàssic, amb la fantasia com a principal esquer per
a la seva lectura i com una de les característiques més preuades de la
literatura per a infants. La lluita èpica entre els representats del bé i del
mal és el que sustenta aquesta novel·la de gènere fantàstic. El protagonista,
en Pere, se serveix d’un vell llibre d’encanteris, heretat del seu avi, per
venjar-se d’una malifeta dels bestiota de la classe que li destrossa el cotxe
teledirigit que li han portat els reis. L’encanteri fa estralls al poble on
viuen, i encén una perillosa guspira que posarà en escena una vella bruixa. A
mida que la història avança, la lluita s’intensifica, els personatges d’un i
altre bàndol esdevenen cada vegada més espavilats i actuen amb més ferocitat,
l’alternança en la lluita és constant i això és el que marca el nivell d’interés
del llibre, a voltes ben alt, i al qual ajuden les il·lustracions d’Agustín
Comotto, que elabora una atractiva recreació dels fets i dels personatges.
Dona la sensació, però, que els esdeveniments que dinamiten la
tranquil·litat del poble, en algun moment s’escapen del control de l’autor i es
tornen excessivament extrems, cosa que el porta a una previsible, única i
sorprenent sortida, malgrat que aquesta guardi coherència amb tot el
desenvolupament de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada