D’aquí a pocs dies, podreu trobar a les llibreries una adaptació que he
fet del conte Raspall de Pere Calders, la història del nen Sala a qui li
prenen el gos i busca desesperadament un substitut per abocar-hi tot l’amor que
sentia pel Turc, el seu gos...
Pere Calders és segurament el millor escriptor català de contes i,
Raspall, el relat que més incidència ha tingut entre els infants del nostre país.
I aquest és un bon moment per a la seva publicació, perquè enguany fa cent anys
del naixement de l’autor.
Això sí, la seva edició ha costat molt! En d’altres cultures, és
habitual fer adaptacions diverses dels clàssics, des de diferents punts de
vista. De Raspall, hi ha una edició, il·lustrada de manera fantàstica per Carme
Solé Vendrell, que va ser publicada per primer cop ara fa més de vint-i-cinc anys,
i que ha estat reeditada ara fa poc temps. És un conte que he sentit a explicar
oralment diverses vegades amb molt bona recepció per part dels oients. La seva
lectura, però, és complicada pels infants. Si bé el tema és ideal per a un
infant, Calders no va fer cap concessió pel que fa a l’escriptura, i el llibre
la reprodueix tal qual l’autor va escriure el conte.
Veient altres models a l’estranger,
sempre havia cregut que era un text ideal per fer-ne una adaptació més sintètica,
mantenint l’essència del conte, per tal d’elaborar-ne un bon àlbum il·lustrat
per a infants. I així ho vaig proposar a alguna editorial. La potència i la
força de l’edició existent –la de Carme
Solé-
L’editorial Baula va creure en la idea, i vam acordar buscar un
il·lustrador/-a amb un estil i un to ben diferent al de la
Carme Solé
Les il·lustracions són de Lucía Serrano. Són dinàmiques, alegres... i
han sabut definir amb precisió el sentiment del personatge que penso que és la
clau i l’essència del Raspall. Desitjo, de tot cor, que
agradi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada