TRES ÀLBUMS DE LUXE

El 5 de juliol apareixia una nova crítica al diari El País. Tres àlbums de bella factura em servien per definir alguns dels trets bàsics que caracteritzen aquest gènere:

TRES ÀLBUMS DE LUXE

-          MARTÍ O’TOOLE, Gemma. La puça russa. Il·lustr. Noemí Villamuza. Barcelona: La Galera, 2012. 12 p. 14,90 €

-          PEREZ, Sébastien. Rossinyol. Il·lustr. Benjamin Lacombe. Barcelona: Baula, 2012. 36 p.18,90 €

-          ZULLO, Germano. Los pájaros. Il·lustr. Albertine. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2012. 70 p. 14,90 €

Text: Pep Molist

Un dels aspectes més atractius dels àlbums il·lustrats és la seva voluntat d’esdevenir un llibre total, en el qual tant el contingut com el continent, com qualsevol dels elements que el conformen, s’uneixen per a explicar una història. Un dels darrers exemples n’és La puça russa de Gemma Martí (Tordera, 1981), el darrer Premi Hospital Sant Joan de Déu que té com a un dels seus objectiu principals l’elaboració d’un àlbum paradigmàtic.

En aquest cas, el continent s’adapta a un dels elements del contingut, ja que el llibre té la forma d’un acordió que és allò que toca la puça protagonista que treballa en un circ: les cobertes són impecables –inclouen fins i tot uns agafadors que imiten els d’un instrument de veritat-, les pàgines es despleguen com un acordió i la il·lustradora té l’encert d’utilitzar un color diferent de fons a cada cantó de les pàgines tot lligant-ho amb les dues accions bàsiques de la història. La il·lustradora també encerta en diferenciar els personatges del circ de la gent del públic, en distingir una part més estàtica amb una de més dinàmica en concordança amb els fets que narra el conte. L’element que grinyola un pèl és la configuració del text, perquè si bé la il·lustració i la forma s’adapta bé a ell, aquest sembla encaixonat en l’embolcall que li han donat, en el sentit que demana més generositat d’espai. La major part del text esta escrit en forma de rodolins, però la disposició del text en el llibre sovint no permet captar-los com a tals, ni gaudir-ne com mereixeria i com així es gaudeix el dibuix de Noemí Villamuza (Palència, 1971).  

Un segon aspecte també lloable de l’àlbum il·lustrat és el fet de no tenir una franja d’edat establerta i arribar així a un públic ampli i divers. En un primer moment Rebecca Dautremer, i més tard, el seu deixeble, Benjamin Lacombe, han aconseguit amb èxit esdevenir un regal per a tota mena de públics, siguin adults o bé infants. Lacombe (Paris, 1982) ha ofert obres tan espectaculars com ara Els amants papallona (Baula, 2008), o bé, L’herbari de les fades (Baula, 2011). El seu darrer treball, però, Rossinyol, es podria etiquetar com a una obra més humil i més estàndard que les altres, però a nivell global, és segurament més regular i acurada en tot el seu conjunt, podent-hi admirar l’essència del seu dibuix elegant i misteriós, dels seus personatges fràgils, ombrívols i melancòlics... La història ve a ser com un joc de pistes, explicada fins i tot des de les mateixes guardes del llibre, que porta a descobrir un personatge enigmàtic. Inclou un simpàtic homenatge a l’actor Jacques Tati.

I un tercer aspecte que fa dels àlbums il·lustrats un producte artístic és la importància dels detalls, tant dels grans com dels petits. Si bé aquest no és allò més important de Los pájaros a nivell formal, si que ho és a nivell de contingut. La idea bàsica d’on parteix el conte i que l’escriptor i poeta Germano Zullo (Ginebra, 1968) vol comunicar-nos amb aquesta història és la importància dels petits detalls i com aquests poden arribar a canviar el món. Un missatge tan potent el comunica amb unes frases molt breus que són ampliades per un bon grapat de grans vinyetes a doble pàgina que ens recorden l’univers buit i suggerent de les pintures d’Edward Hopper. En elles, hi apareix un camió en una carretera solitària, un camioner que deixa en llibertat tot un seguit d’ocells i una petita au que servirà al camioner per canviar el curs d’un dia i per donar a conèixer el missatge. Un àlbum per admirar-ne els detalls, per assaborir-ne la idea i per desplaçar-se pausadament pels dibuixos de la il·lustradora suïssa Albertine (Ginebra, 1967).

Fins aquí, tres motius per apreciar encara més els àlbums il·lustrats, tres petites obres modèliques per seguir creient en el llibre com a objecte artístic amb tots els sentiments i emocions que pot desvetllar-nos com a lectors.